Oci i Cultura - Bicimetro

La Via Xurra

Eixida: estació d'Aragó de L3 i L5.
Arribada: estació de Rafelbunyol de L3.
Distància: 19 km.
Dificultat: mitjana-baixa.

Un dels principals atractius d'esta ruta és la possibilitat de pedalejar pel traçat de l'antic ferrocarril conegut com la Via Xurra. Ara, amb la seua urbanització i conversió en Via Verda, podem passejar per on abans passaven trens en direcció a Aragó, per a això accedirem, sense les molèsties generades per la proximitat dels vehicles de motor, a alguns pobles característics de la comarca de l'Horta Nord; com ara Alboraya, Almàssera, Meliana o Rafelbunyol.

A partir de Meliana el recorregut que proposem està senyalitzat com a Via Augusta (antiga calçada romana que unia Roma amb Cadis), encara que la Via Augusta original discorria per un altre traçat situat més a l'interior. 

El trajecte ens permetrà descobrir els vells mosaics de les hortes i els seus cultius tradicionals, així com diferents ermites als afores dels nuclis urbans.

0 km.

L'estació d’Aragó de Metrovalencia és l'inici de la ruta.

Antigament, per esta avinguda circulava el ferrocarril de la Companyia Central d'Aragó (València-Calataiud). L'estació estava en l'actual plaça de Saragossa, al costat de l'Albereda. Va ser desmantellada el 1968, però encara queden alguns xicotets edificis en el centre de la plaça. El 1985 es desmantella la Via Xurra, ja que coexistia amb una altra més important, la de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (direcció Castelló-Barcelona), més pròxima a la costa.

Continuem pel carril bici cap a l'avinguda de Blasco Ibáñez, deixem a l'esquerra el camp de futbol de Mestalla i l'edifici del nou Ajuntament.

Travessem esta gran avinguda i continuem pel carril bici en direcció a la Universitat Politècnica i el Campus dels Tarongers.

1 km.

Antic depòsit d'aigua per a les màquines de vapor del ferrocarril que anaven al Cabanyal i, ja que actualment no hi ha via, fa la sensació que és una torre de defensa o torre de vigilància.

300 metres més avant arribarem a la rotonda on actualment estan els accessos a la Universitat Politècnica i a la Universitat de València (Campus dels Tarongers). Travessem les vies del tramvia i girem a l'esquerra en direcció a la nova avinguda i ronda nord.

1,4 km.

Només entrem en esta gran avinguda hi ha un gran pi (amb dos braços en forma de V) que ha sobreviscut a la transformació urbanística, ens servix de referència o senyal del començament de la Via Xurra, antic traçat del ferrocarril recuperat com a Via Verda.

Una vegada introduïts en el carril bici, el pedaleig es fa més agradable. El canvi és radical, el soroll del trànsit i la negror de l'asfalt es convertixen en fèrtil horta i en zona de pau i assossec.
Ens allunyem de l'urbs de València, deixem la Universitat Politècnica a la dreta i el barri de Benimaclet a l'esquerra. 

El traçat també ha servit per a la ruta cicloturista, Via Augusta, que veureu marcada amb senyals en els rastells blancs i blaus.

Prop del km 2 es produïx el pas sobre la séquia de Masquefa, i uns 200 metres més avant sobre la séquia del Palmar. És una bona ocasió per a observar una part de la trama de les séquies tradicionals més antigues de la comarca.

2,7 km.

Arribem al nucli urbà d'Alboraya. Una barraca restaurada ens dóna la benvinguda. El carril bici passa paral·lel a la carretera, la qual va ser construïda damunt del traçat original del tren.

3,2 km.

En el passeig central de la rotonda es troben les restes del pont romà dels Moros. A la nostra dreta un xicotet plafó informatiu de les rutes per l'horta d'Alboraya, concretament la ruta 1 (camí de les Palmeres). 200 metres més avant està a l'esquerra l'antiga estació d'Alboraya, hui edifici pertanyent a l'Ajuntament.

3,6 km.

Arribem a una altra rotonda on es troba la Casa de Cultura. A l'entrada un altre plafó de les rutes (la ruta 2). En total són 6 rutes que proposen fer recorreguts a peu o amb bicicleta, per a conéixer millor l'horta d'Alboraya. Comencen des d'este edifici.

Alboraya, dins de la comarca de l'Horta Nord, és un municipi dedicat a l'agricultura i a la indústria. Dins de l'agricultura cal destacar les hortalisses, els melons d'Alger, els melons de tot l'any i la famosa xufa, matèria primera per a la realització de l'orxata. El municipi té prop de 21.000 persones, i el nucli urbà està a uns escassos 9 metres sobre el nivell del mar.
Dins del seu patrimoni monumental destacarem l'església parroquial de l'Assumpció (s. xviii). La façana és de maçoneria, amb la torre a la dreta. A l'interior trobem tres naus amb capelles laterals. La nau central presenta volta de mig canó.

Prop del mar, a la desembocadura del barranc de Carraixet, trobem l'ermita del Miracle dels Peixets, d'estil neogòtic. La façana dividida en tres cossos, amb finestrals ogival i teulada a dos aigües. Al costat dret es pot observar un taulell ceràmic que fa al·lusió al miracle ocorregut en este lloc.

A banda d'esta ermita, en destacarem unes altres més, com ara l'ermita del Santíssim Crist de les Ànimes, a la masia de Vilanova; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús, a la masia del Rector; l'ermita de Sant Cristòfol, enmig de l'horta; l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors, que es troba prop de l'ermita del Miracle dels Peixets. També hem d'anomenar el pont del Moro, de 5 metres d'amplària per 8 de llargària.

4 km.

Travessem el barranc de Carraixet

El barranc de Carraixet naix a Gátova i arreplega aigües del vessant sud de la serra Calderona. Este barranc, normalment sense aigua, pot ser destructor en èpoques de pluja. Especialment destaquen les de 1949 i 1957. En este tram de la desembocadura hi ha una aportació d'aigua procedent de brolladors que afavorix la presència de plantes com el canyís, la bova i altres que servixen de refugi a les aus, on descansen, s'alimenten i, fins i tot, crien. Podem veure la polla d'aigua, el cabussonet comú, el blauet, l'agró blau o l'ànec collverd i algunes altres que vénen en èpoques migratòries.



5 km.

Encreuament de la carretera d'Almàssera-Port Saplaya, al  qual s'ha de prestar atenció.

Punt doblement interessant. 200 metres a l'esquerra es troba el museu de l'Horta d'Almàssera, on antigament estava l'escorxador municipal.

A la dreta, continuant per la carretera de Port Saplaya i seguint les indicacions arribarem al museu de l'Orxata, a l'Alqueria del Magíster o “Matxistre”. Realitza visites guiades per a conéixer tot el procés d'elaboració de l'orxata, a més de les peculiaritats d'esta masia (www.elmachistre.es).

Podem realitzar una visita d'anada i tornada al nucli urbà d'Almàssera. Este municipi de l'Horta Nord, de més de 6.000 habitants, basa, en part, l'economia en l'agricultura, cultiva, principalment, creïlles, carxofes i xufes.

Dins del nucli urbà trobarem l'església parroquial del Santíssim Sagrament, de finals del segle xviii, la qual posseïx una façana interessantíssima de rajola amb dos torres.

També és molt interessant la creu de terme, del segle xiv, d'estil gòtic i coberta a quatre aigües, que es troba en l'antiga carretera N-340 de València a Barcelona.

Finalment, ressaltar la casa modernista de la plaça Major, 9, que consta de planta i primer pis amb la façana decorada de taulellets que representen dones ballant. 

5,8 km.

Encreuament de la carretera que conduïx a la dreta al barri de Nolla.

A l'esquerra una xicoteta zona enjardinada amb bancs i una font. Podem descansar i observar el molló o mil·liari modern de la ruta Via Augusta. Els romans col·locaven estos mil·liaris per a senyalitzar les calçades. La distància entre un mil·liari i un altre era de mil passos (milla romana) el que equival actualment a quasi un quilòmetre i mig.

6,6 km.

Fi del carril bici. Ens trobem el nucli urbà de Meliana. A l'esquerra el col·legi públic. Continuem recte per l'avinguda de la Via Augusta.

Esta localitat de l'Horta Nord, de poc més de 9.000 habitants, es troba només a 12 metres sobre el nivell del mar. Basa l'economia en el cultiu i la posterior comercialització de les seues hortalisses, encara que també hi ha diferents indústries situades al terme.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'església parroquial dels Sants Joans (s. xiv, però reformada el 1690 i ampliada el s. xviii), situada al carrer de Sant Joan, amb torre de tres cossos i rellotge. A l'interior s'observen, actualment, dos naus. La principal conserva l'ornamentació barroca i posseïx volta de mig canó. Destaca també el seu interessant sòcol de taulellets valencians del segle xviii. Per la seua banda, l'ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia (1906) està situada a l'entrada del poble, a la dreta de la N-340.

Constructivament mostra un arc de mig punt a la façana, imita l'estil romànic, amb teulada a dos aigües i planta de creu llatina. Unes altres edificacions interessants són l'ermita del Crist de la Providència, al camí del Mar, de 1956; l'església del barri de Roca (situada a 1,8 km a la dreta del km 5,4 del nostre itinerari); la casa modernista del carrer de Sant Joan, número 24, del principi de segle, de planta baixa i primer pis, de rajola i amb ornamentació de taulellets; també cal destacar les cases modernistes del carrer del Lledoner, als números 42 i 15.

7,3 km.

Arribem al parc on es troba un pal de senyalització de la Via Augusta, ens indica girar a la dreta als barris de Teuladella i Mahuella, i Albuixech.

Davant l'antic traçat de la plataforma de la Via Xurra, que pràcticament està reconvertit en carril bici fins a Puçol. Una opció que també podem agafar.

Continuem per la Via Augusta i pedalegem entre horta i tarongers (este últim cultiu de cítrics és cada vegada més freqüent en la comarca). Ara ens trobem al barri de Teuladella.

7,9 km.

Continuem a l'esquerra, i seguim les indicacions de la Via Augusta. A la dreta el barri de Roca Cuiper. A l'altura del km 8,6 trobem un altre conjunt de cases que formen el barri de Teuladella.

8,9 km.

Travessem la carretera. A la part esquerra, la població d'Albalat dels Sorells. Podem enllaçar amb la ruta 13 i l'estació del metro.

En l'encreuament observem el peiró o templet de la Mare de Déu d'Albuixech (dedicat a esta el 1939) en la carretera del barri de les Sidres, a Mahuella. És un edifici en forma de prisma amb teulada a quatre aigües amb un taulell ceràmic que representa la verge.

Uns 300 metres més avant entrem pel barri de les Sidres.

També destacarem l'ermita del Santíssim Crist de la Misericòrdia (1951), situada al final del barri de les Sidres. Constructivament mostra una planta rectangular i una coberta a dos aigües

9,5 km.

Poliesportiu i piscina d'Albuixech.

A uns 300 metres ens trobarem una rotonda. A la dreta s'accedix al centre urbà. Continuem recte seguint les marques blanques i blaves de la Via Augusta.

Albuixech, municipi de la comarca de l'Horta Nord. Hi viuen més de 3.000 persones. El nucli urbà es troba localitzat a uns 5 metres sobre el nivell del mar. Basa l'economia, sobretot, en l'agricultura i en la indústria, ja que posseïx un important polígon industrial a les proximitats del poble.

Mereix una visita assossegada a la plaça Major, l'església parroquial de la Mare de Déu d'Albuixech (1783). Este edifici religiós es va ampliar el 1891, amb la construcció de la façana i del campanar de tres cossos. L'església és de nau única amb volta de canó. A la plaça Major es troba la font de Sant Ramon Nonat (1926), de quatre tasses i quatre columnes amb la imatge del patró del poble.

10,8 km.

Entrada a Massalfassar. Encreuament amb indicadors, a l'esquerra Museros i a la dreta València. La nostra ruta seguix esta direcció.

Esta població, de més de 1.300 habitants, es troba a uns 9 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L'economia es basa en el cultiu de cítrics i hortalisses i en la indústria.

Del seu patrimoni arquitectònic monumental, destacarem únicament la modesta església parroquial de Sant Llorenç, de planta quadrada i sostre a dos aigües, una nau coberta amb volta de canó a l'interior. Crida poderosament l'atenció la torre campanar.

11,4 km.

Rotonda. Girem a la dreta uns metres al costat de la via de servici de la carretera. Quatre-cents metres més avant travessem les vies del ferrocarril de Renfe per un pas subterrani.

12,1 km.

Girem a l'esquerra per a salvar esta important carretera per davall del pont. A la dreta està el polígon industrial del Mediterrani. Seguim les indicacions de la ruta Via Augusta.

12,6 km.

Atenció. A l'altura del mil·liari (molló) de la Via Augusta, ens desviem a l'esquerra per un camí entre tarongers. A l'altura del km 14, travessarem la carretera de Massamagrell amb la platja de la Pobla de Farnals. Cal tindre precaucions a l'hora de travessar esta carretera, que, en època estival, porta prou de trànsit.

14,8 km.

Encreuament de la carretera la Pobla de Farnals i la platja. Girem a la dreta uns 200 metres per esta carretera i a l'altura de l'Alqueria Kukala, girem a l'esquerra. Este edifici està restaurat i habilitat per a la realització de banquets.

15,4 km.

Masia Verda. Actualment Jardins la Hisenda, convertida en centre de convencions i banquets. La pròxima desviació la tenim a 150 metres. Està ben senyalitzada amb mil·liari, pal indicador i rastell blau i blanc. Girem a l'esquerra.

15,9 km.

Continuem dret, cap a Rafelbunyol i deixem la Via Augusta. A la dreta aniríem al Puig pel camí de Santa Maria.

17 km.

Continuem dret, cap a Rafelbunyol i deixem la Via Augusta. A la dreta aniríem al Puig pel camí de Santa Maria.

17,9 km.

Nova rotonda, però esta vegada continuarem dret cap al polígon industrial. A la dreta, el carril bici de la Via Xurra que conduïx al Puig.

Rafelbunyol és un municipi que té, aproximadament, 6.500 habitants. Es troba a la comarca de l'Horta Nord i a uns 32 metres sobre el nivell del mar. En esta localitat l'economia varia entre el cultiu de cítrics i algunes hortalisses i la indústria.

Dins del seu nucli urbà destacarem l'església parroquial de Sant Antoni Abad, obra del segle xviii, amb campanar de tres cossos. La planta és de creu llatina i posseïx una volta de canó.  Als costats s'obrin quatre capelles amb voltes.

19 km.

Una màquina remolcadora col·locada, de forma decorativa, ens indica que estem en l'estació de Rafelbunyol de la L3 del metro. Acabem este itinerari.

1