Oci i Cultura - Bicimetro

El jardí del Túria

Eixida: estació de Benimàmet de la L2.
Arribada: parada del tramvia Marina Reial Joan Carles I de la L8.
Distància: 15 km.
Dificultat: baixa.

Este itinerari té la particularitat de creuar la ciutat de València d'oest a est. S'inicia a la pedania de Benimàmet, a l'extrem més occidental del terme de València. El final està en l'estació del tramvia Marina Reial Joan Carles I, a la part més oriental, al costat de la platja de les Arenes i l'edifici Veles e Vents de la Copa Amèrica.

L'antic llit del riu Túria, convertit en jardí, ens servix d'eix per a conéixer millor la ciutat. Però a més de disfrutar dels jardins del llit vell del riu, podem acostar-nos, des d'este, a alguns llocs de rellevant interés monumental i cultural de la ciutat, tant en el marge dret com en l'esquerre. D'esta manera tenim la possibilitat de visitar monuments tan emblemàtics com ara la Catedral, el Miquelet, la Llotja o l'Ajuntament. També ens podrem acostar a edificis com el museu de l'IVAM, els museus de Josep Benlliure, el de la Catedral, el de Sant Pius V o el d'Història, així com a les zones verdes més importants, com poden ser el Jardí Botànic o els Vivers.

0 km.

Comencem la ruta a l'estació del metro de Benimàmet. Esta pedania de València, a uns 40 metres sobre el nivell del mar i amb més de 13.000 habitants, va ser poble entre 1835 i 1882 i igual que uns altres de l'Horta, va ser annexada a la ciutat de València a finals del segle xix.

Podem dir que la via fèrria diferencia en dos parts la pedania. A la part baixa es troben els edificis més antics, que formen el vell entramat del poble i  l'horta, regada per la Séquia Reial de Montcada. En canvi, a la part alta estaven les terres de secà. Amb el pas del temps es van construir xalets per a estiuejar (principi del segle xx) i les instal·lacions de la Fira de Mostres i el palau velòdrom Lluís Puig.

Comencem a pedalejar i baixem cap al mercat municipal, que està a uns 300 m, pel carrer de Felip Valls.

0,5 km.

Encreuament entre els carrers de Miquel Tarín i Rafael Tenes. A la casa amb el número 20 d'este carrer va nàixer el 1951 i va viure la infància  l'arquitecte i enginyer Santiago Calatrava.

Continuem a la dreta en direcció a València, indicat amb un senyal. Tot recte anirem al poble de Burjassot.

0,8 km.

Encreuament regulat amb semàfor. Continuem a la dreta pel camí nou de Paterna, hui carretera que conduïx a esta població de l'Horta.

1 km.

Arribem a un altre encreuament amb semàfors. A la dreta es troba l'església de Sant Vicent Màrtir i les antigues escoles, hui Alcaldia de barri.

La nostra ruta continua a l'esquerra, creuem per un pont les séquies de Montcada i de Tormos. Però sobretot, este pas elevat ens permet sobrepassar sense dificultat esta gran infraestructura viària que és el corredor comarcal. Des d'ací també podem contemplar el que queda d'horta i com destaca en l'horitzó una gran quantitat d'edificis de les poblacions de Campanar, València, Mislata, Quart de Poblet i Manises.

Uns 200 m després d'este pont es troba, a l'esquerra, el Col·legi Públic Santiago Calatrava i a la dreta, la canera municipal.

En la carretera per on circularem uns 2 quilòmetres, encara que té voral i una senyalització que recomana 60 km/h, convé estar atents perquè pot haver-hi prou de trànsit.

2,9 km.

Arribem a la rotonda de l'avinguda del Mestre Rodrigo. Seguim uns metres per la dreta i abandonem esta rotonda per la primera eixida a la dreta, per a agafar el carril bici que està a la part esquerra de la calçada.

Abans d'arribar a la rotonda, observarem algunes restes de canyars que donen testimoni del que antigament va ser el camí de les Canyes.

3,4 km.

Passem per darrere del cementeri de Campanar, i uns metres més avant, el parc de Bombers i una rotonda. Continuem a la dreta pel carril bici fins al “Molí del Sol”, amb un accés de vianants i ciclista que ens permet l'entrada al parc de Capçalera i al Bioparc. Este antic molí va tindre una importància vital en l'economia de la zona, aprofitant les aigües del riu Túria

4,6 km.

Pont 9 d'Octubre. Va ser el primer pont que va construir a València l'arquitecte Santiago Calatrava. És l'antesala del Parc de Capçalera que ocupa una extensió de 35 hectàrees. Recrea el paisatge del Túria i dóna protagonisme a l'aigua i a la vegetació. Hi ha rutes a peu i amb bicicleta.

També destaca una muntanya mirador, ideal per a contemplar la ciutat i observar el paisatge d'oest a nord-est (l'Horta i la serra Calderona).

Des del pont hi ha una eixida cap a Mislata i al Museu de la Ciutat de València, on es pot recórrer de forma interactiva la història de València des dels orígens fins als nostres dies.

5 km.

Zona de jocs i circuit d'habilitats per a bicicletes que està pintada de verd. Els més menuts poden posar en pràctica les seues destreses amb la bici.

Uns metres més avant, estan les restes de l'antic assut del riu i un edifici on està la Policia Local.

A partir d'este punt, quasi tot el traçat del carril bici es veu marcat amb dos línies paral·leles i un senyal de bicicletes en terra, que ens guiaran fins a la Ciutat de les Ciències.

5,7 km.

Pont de Campanar. Una vegada travessat, i a la dreta, es pot accedir al complex esportiu i cultural de la Petxina, que ocupa una part de l'antic escorxador municipal.

6 km.

Estadi del Túria i pista d'atletisme. A la dreta podem fixar-nos en els ampits i els murs de contenció davant de les avingudes del riu. Estes construccions ens recorden que per ací passava un riu que, de vegades, es desbordava, per això es va desviar el seu curs més cap al sud.

6,3 km.

Una vegada travessat el pont de les Glòries o d'Ademús, el carril bici passa pel centre de l'antic llit del riu. Ara, el nou cabal del riu l'aporten vianants, corredors i gent amb bicicleta.

Comença el sector anomenat Bosc Mediterrani, encara que té més aparença de devesa, perquè l'herba que hi ha entre els arbres li donen este aspecte.

A l'exterior destaquen els arbres del Jardí Botànic. Podem eixir per a conéixer millor este històric jardí i visitar el Museu d'Història Natural Torres Sala. En el marge esquerre, el complex comercial de Nuevo Centro, el primer de grans dimensions de la ciutat.

7 km.

Pont de les Arts, que ens indica la presència de dos grans centres culturals i artístics pròxims: l'Institut d'Art Modern i el Centre Cultural de la Beneficència, seu dels museus Etnogràfic i Arqueològic.

7,4 km.

Pont de Sant Josep. Denominat també de la Saïdia. Connecta este barri amb el del Carme. A l'exterior, al carrer de Blanqueries, podem disfrutar de la Casa Museu de Marià Benlliure, on el pintor tenia l'estudi.

7,8 km.

Pont de Serrans. Va ser el primer pont de pedra que va tindre València, els anteriors eren de fusta i van desaparéixer per culpa de les avingudes del riu. El pont va ser reconstruït en el segle xiv. A l'exterior, les imponents torres de Serrans (obra del segle xiv). Estes torres formaven part del sistema defensiu murallat de la ciutat. Sembla que el nom s'ha donat pel fet que des d'ací partia el camí cap a la muntanya valenciana.

200 metres més avant passarem per l'antic pont de Fusta. Esta passarel·la accedix a l'antiga estació del Pont de Fusta de ferrocarrils de via estreta. Actualment, en els edificis de l'estació està la seu de la Policia Autonòmica. També tenen parada els tramvies de la línia 4.

8,3 km.

Pont de la Trinitat. Molt prop es troba el Museu de Belles Arts, fundat el 1683. Abans era el Col·legi de Sant Pius V, i actualment és una de les pinacoteques més importants d'Espanya. A l'interior trobarem obres de Velázquez, Sorolla, Pinazo, Espinosa, Ribalta i molts més, així com art contemporani, un pavelló d'escultura i una col·lecció arqueològica. De visita imprescindible.

8,6 km.

Pont del Reial. Connectava el palau Reial amb els convents de Sant Doménec i del Temple, on hui està la Delegació del Govern.
Des d'este pont hi ha una eixida cap a l'esquerra, on estan els Jardins de Vivers (antic palau i jardí reial) i l'Albereda.

9 km.

Pont de l'Exposició, conegut popularment com “la Peineta”. En el subsòl es troba l'estació del metro de L3, L5, L7 i L9, Alameda. Este conjunt és obra de l'enginyer i arquitecte Santiago Calatrava. És interessant baixar a l'estació   i contemplar-ne l'interior.

A l'altura del km 9,4 passarem per davall del pont de les Flors, cobert de flors tot l'any.

9,5 km.

Pont del Mar, del segle xvi. Unia la ciutat amb el port i els poblats marítims. Actualment és de vianants, s’ha passat tot el trànsit al pont veí, el d'Aragó, que pren el nom de l'antiga estació del Ferrocarril Central d'Aragó.

10 km.

Palau de la Música. Centre cultural i musical de València. Destaca el conjunt de vidres, més propis de països nòrdics que de mediterranis. La perspectiva, des d'ací baix, amb les fonts, l'estany i els jardins amb columnes és més atractiva que des de l'entrada principal.

A uns 200 metres es troba el pont de l'Àngel Custodi, que ens introduïx en el parc de Gulliver. Lloc d'oci i diversió que recrea l'escena en què Gulliver és lligat pels lil·liputencs. Un gegantí Gulliver lligat al terra fa de parc per a l'oci dels més xicotets que es llancen per tobogans, cordes i escales.

10,6 km.

Pont del Regne o “Els dimonis”, també conegut popularment com a pont de les “Gàrgoles”, flanquejat per quatre quimeres alades  que pareixen protegir-ho.

Uns 300 metres més avant, el carril bici desapareix i cal compartir l'espai amb els vianants. Apareix davant de nosaltres l'impressionant edifici del Palau de les Arts Reina Sofia i la zona enjardinada on l'aigua simula el llit d'un riu.


11 km.

Pont de Monteolivet. Dos grans àrees conformen l'essència del parc, l'art i la ciència, al servici dels ciutadans. Està integrat per quatre edificis, tres dels quals són de l'arquitecte Santiago Calatrava: l'Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip i el Palau de les Arts, mentre que el quart, l'Oceanogràfic, és un projecte de l'arquitecte Félix Candela. Recomanem un recorregut pel Museu de les Ciències Príncep Felip, concebut com un centre per a l'educació i la divulgació de la ciència i la tecnologia basat en la interactivitat i una visita a l'Hemisfèric.

Podem fer una visita a la impressionant Ciutat de les Arts i les Ciències,  amb un parc urbà de 350.000 m2.

11,7 km.

Eixim d'este complex cultural i d'oci justament a l'altura de les obres del pont de l'assut de l'Or. A l'altre extrem està l'Oceanogràfic.

Continuem a l'esquerra pel carril bici de la rotonda i ens dirigim cap al carrer de Menorca, passem per una zona amb centres comercials i de negoci. Travessem les avingudes de França i Balears. El ferm del carril bici canvia de color, de roig passa a verd.

13 km.

Encreuament dels carrers d'Eivissa, de Serrería i l'avinguda del Port. Travessem esta avinguda i continuem a la dreta cap al port

A l'altura del km 13,5 a l'esquerra, en una zona de vianants, trobem les Reials Drassanes. L'origen de la seua construcció es remunta al segle xiv. Va ser lloc destinat a la construcció naval. Actualment està el Museu Marítim Joaquín Saludes i les sales d'exposicions. 



13,7 km.

Travessem la rotonda i ens dirigim cap al port, l'edifici del Rellotge i els antics coberts.

Tota esta zona portuària s'ha vist transformada amb motiu de la designació de València com a seu de la 32 edició de la Copa de l'Amèrica, la competició nàutica més antiga del món on velers d'alta tecnologia van competir l'estiu de 2007 en un singular desafiament.

De moment, continuarem, a l'esquerra, pel nou carril bici bidireccional fins a l'edifici Veles e Vents.

15 km.

Abandonem el recinte portuari per un dels accessos laterals pròxims a l'edifici de la duana. Uns tendals de color taronja ens indiquen esta eixida, davant, la parada del tramvia Marina Reial Joan Carles I. Final del nostre itinerari.