Oci i Cultura - Bicimetro

El parque natural del Túria (1)

Eixida: baixador del Clot de la L2.
Arribada: estació de Paterna de la L2.
Distància: 14 km.
Dificultat: mitjana.

L'atractiu principal de la ruta que discorre pel parc Natural del Túria ho constituïxen les pinnades d'Entrepins i la Vallesa, i el “balcó” natural sobre el riu Túria, enfront de les instal·lacions d'Aigües Potables de València. Un paratge de singular bellesa, poc conegut a pesar de la seua proximitat a València

La ruta finalitza amb un passeig per la ciutat de Paterna.

0 km.

El nostre itinerari comença en el baixador del Clot de la L2 de Metrovalencia, al terme municipal de Riba-roja. Pugem un xicotet pendent pel carrer del Pla de la Paella fins a arribar a un encreuament amb un senyal de stop. Girem a la dreta.

0,3 km.

Carretera de Riba-roja a San Antonio de Benagéber. Seguim a l'esquerra i transcorreguts 100 metres ens desviem a la dreta. Hi ha un molló de senda de xicotet recorregut amb marques blanques i grogues.

Estem ja dins del límit del parc Natural del Túria. Amb una extensió de 4.673 hectàrees, va ser declarat parc natural a l'abril del 2007, i és  el pulmó verd de les poblacions riberenques. Però sobretot, és un refugi per a una valuosa diversitat d'animals i flora molt amenaçada, a l'estar tan pròxima a zones urbanitzades.  

0,7 km.

Deixem este camí asfaltat i continuem recte entre unes travesses del ferrocarril col·locades de manera que impedixen el trànsit de vehicles motoritzats. Igualment, han obstaculitzat el camí amb pedres que ens obliguen a fer un exercici d'eslàlom. Encara que no suposen gran dificultat, recomanem estar atents.

1 km.

Xicotet camp de futbol entre la pineda. 500 metres més avant, arribem a un camí més ample i pedregós. Davant un filat i les vies del ferrocarril. Seguim a l'esquerra.

1,8 km.

Estació d'Entrepins de la L2 del metro. La urbanització pertany al terme municipal de l'Eliana. Uns metres més avant ens trobem uns pals dissuasoris enmig del camí i una torre de la línia elèctrica. Seguim recte per este camí amb algunes pedres enmig.

2,2 km.

Creuem el barranc Fondo. Este xicotet tram per on rodem ha patit el càstig d'un incendi.

2,4 km.

Creuem un camí i seguim recte cap al senyal de circuit d'emergències d'incendis. A uns 600 metres apareix un camí secundari per la dreta, nosaltres seguim recte.

3,2 km.

Deixem esta pista més ampla i ens desviem a la dreta per un camí més estret. En alguns trams tornem a trobar pedres soltes enmig del camí que obstaculitzen el pas als vehicles de motor.

A uns 200 metres, i sense desviar-nos de la nostra trajectòria, creuarem diverses sendes.

3,7 km.

Gir a la dreta. Atenció a les pedres soltes d'este xicotet descens.



3,9 km.

Creuem la via del tren per un pas a nivell amb barreres. Arribem a la urbanització de la Vallesa. Pugem entre els xalets i la frondosa pineda per a rodejar esta urbanització. A la dreta veiem una torre de vigilància contra incendis.

5 km.

Deixem l'asfalt per a continuar recte per un camí de terra entre un gran pi i una tanca de blocs de ciment.

El paisatge perd l'encant que tenia anteriorment i mostra una imatge més escarpada i àrida, amb menys vegetació, a causa de l'incendi que va arrasar la zona. Gràcies a la força de regeneració de la naturalesa, la vegetació està rebrotant, especialment la més jove.

6,5 km.

Cruïlla de camins. La nostra ruta va cap a l'esquerra. Davant una senda que ens porta al Mirador del Rei, anomenat popularment així perquè el rei Alfons xiii va contemplar, des d'ací, les instal·lacions d'aigües potables de València el dia de la inauguració.

També podem accedir, més fàcilment, seguint el camí de la dreta i a uns 100 metres, ens desviem a l'esquerra, cap al mirador. Si continuem recte, arribarem al poblat de l'edat de bronze Lloma de Betxí.

6,8 km.

Continuem a la dreta passant per davall de la línia elèctrica. 200 metres més avant travessem cultius de garrofers i ametlers fins a arribar a un camí asfaltat que continuarem cap a l'esquerra. A la dreta està la casa assut de la Reial Séquia de Montcada. Des d'allí un guarda s'encarrega d'obrir les comportes cada quinze dies.

7,7 km.

Arribem als voltants de l'autovia A-7 i continuem a l'esquerra pel camí de servici. Davant, a l'altre costat d'esta autovia, es troba l'edifici abandonat del más del Febo.

8,2 km.

Deixem per un moment la via de servici i continuem recte per un camí de terra. A l'esquerra, per una pista asfaltada, s'arriba a la Canyada i a la dreta, un pont que creua l'autovia. Un poc més avant, quan el ferm deixa de ser de terra, acaba el límit del parc.

8,8 km.

Seguim recte cap a la via de servici, pegats a unes cases. El senyal de circuit d'emergències d'incendis ens servix d'indicador. A la dreta un camí que no agafarem.

9,7 km.

Depòsit d'aigua. Punt elevat amb una panoràmica del polígon industrial de la Fuente del Jarro de Paterna, a l'est, i la Canyada, al nord.

10,1km.

Arribem a la carretera de la Canyada i el polígon industrial de la Fuente del Jarro. Travessem a l'altre costat de l'autovia, en direcció a Paterna. A uns 200 metres trobem el carril bici, que travessa este polígon i que discorre paral·lel a la via del metro. Esta via ciclista ens permetrà rodar sense pressa i de manera segura durant uns dos quilòmetres.

Un quilòmetre més avant travessarem a l'altre costat de la via per un pas inferior.

11,7 km.

Baixador de la Fuente del Jarro i un quilòmetre més avant, el parc de Santa Rita Travessem el llac artificial per un pont de fusta, per a dirigir-nos al baixador de Santa Rita que deixarem a la dreta.

12,8 km.

Continuem recte cap al nucli urbà de Paterna. A un quilòmetre arribarem a l'encreuament amb la carretera de Manises, on hi ha una gasolinera. A l'esquerra, podem entrar al centre de la població. Recte, s'arriba a l'estació.

Esta ciutat valenciana de l'Horta Nord té Més 55.000 habitants i es troba a 50 metres sobre el nivell del mar. Com hem pogut comprovar  en passar pel polígon industrial de la Fuente el Jarro, és una ciutat que basa l'economia principalment en la indústria, encara que també és important l'agricultura dedicada als cítrics i les hortalisses. A més, hi ha una interessant artesania centrada en la ceràmica i en la terrisseria.

Paterna posseïx un interessant patrimoni cultural i arquitectònic. Destaca, sobretot, l'església parroquial de Sant Pere Apòstol (segle xix). Va ser restaurada el 1940, i mostra un edifici d'estil neoclàssic. Posseïx una torre de dos cossos al costat dret. L'interior és de nau única amb capelles laterals i amb una volta de mig canó. En la part alta de la població es troba l'església parroquial de la Mare de Déu dels Desemparats, de principi dels 70, mentre que en l'eixamplament de la vila està l'església parroquial de Santa Rita de Càsia (1972). En el centre de la població podem descobrir el Calvari, on les estacions es troben en una espècie de plaça, en el centre de la qual alberga una torre en forma de prisma i dos cossos, tot això cobert per una teulada a quatre aigües. També cal destacar el monestir de Santa Caterina de Siena, la capella del col·legi dels Germans de la Salle, de 1955, i la capella del Crist de la Fe a la Canyada, ja prop de l'estació del metro.

En el nucli urbà es troba l'estació de Campament de la L2 del metro (1928), d'estil modernista i planta rectangular, de la qual s'ha de destacar la porta d'entrada a la sala d'espera i el despatx de bitllets. També posseïx una torre emmerletada. Situat dins del nucli urbà es troba el palau dels comtes de la Vila de Paterna. Constructivament mostra una planta baixa i dos pisos. La planta és rectangular i posseïx una porta allindada, cinc balcons en cada pis, dos rellotges de sol en el segon pis i una inscripció de la data de restauració (finals dels 70). Paterna també posseïx una torre medieval i coves (restaurades el 1972). És d'origen musulmà i es va incorporar al cinturó defensiu de la ciutat de València. La forma és cilíndrica, amb merlets, i de maçoneria. Per a finalitzar hem d'anomenar també els xalets modernistes del carrer del Mestre Juan Magal Benzo, números 16 (1892) i 18, i el del carrer de Benito Pérez Galdós, número 29.

14,2 km.

Estació del metro Paterna de la L2, on acaba el nostre itinerari.

1