Oci i Cultura - Bicimetro

El Camp del Túria

Eixida: estació de Llíria de la L2.
Arribada: estació de Bétera de la L1.
Distància: 21 km.
Dificultat: mitjana-baixa.

Este itinerari pel Camp del Túria, sobre la plataforma elevada compresa entre la vall del Túria i el del Carraixet, destaca per ser una mescla a xicoteta escala dels altres proposats per esta comarca. Encara que de perfil descendent en la seua globalitat, la qual cosa ho fa molt senzill, algun tram sobre terra i alguna xicoteta rampa fan l'itinerari més amé. Combina les zones de muntanya amb els cultius de regadiu i secà típics de la comarca.

0 km.

Es troba en l'estació de Llíria de la L2 de Metrovalencia. Eixim de l'estació cap a l'esquerra a la recerca de nucli urbà i per la primera a la dreta girem per a eixir a la comarcal 234 convertida en el carrer València. Entrem en el carrer i pugem i, un poc abans d'entrar en una rotonda, veurem una desviació asfaltada al costat dels tallers de Fiat. Haurem recorregut 300 m des de l'estació i des d'ací eixirem de Llíria cap a la recerca d'un pas per davall de l'autovia CV-35. Baixem a l'horta que contorneja Llíria i en una bifurcació continuarem recte, pel ferm de terra, per a passar de seguida per davall de l'autovia. Continuem recte un poc cap amunt, obviem el camí que ix a la dreta i continuem pujant.

1,4 km.

Arribem a un encreuament amb carrers asfaltats en la urbanització Sud de Regalón. Continuem recte per camí de terra que fa de carrer perifèric de la urbanització i al poc de deixar arrere els xalets, ens trobem una bifurcació. Continuem cap a l'esquerra baixant, passem pel costat d'un xalet solitari i en la fondalada, al peu del següent tossal i urbanització, travessem un encreuament de camins i continuem recte cap amunt.

2,5 km.

En l'alt de la Botigueta, ens trobem un camí asfaltat, el camí de la lloma Grossa als clots de l'Algepsar. El seguim per la dreta que discorre en pla sobre la lloma fins que l'abaixem i arribem a un encreuament.

3,8 km.

Estem en un encreuament en la part alta d'un tossal. Agafem la carretereta asfaltada amb la que ens hem topat, el camí de Benissanó a Olocau, cap a l'esquerra. La seguirem en lleuger descens i després en lleuger ascens amb pujada final al llarg de poc més de dos quilòmetres.

6,1 km.

Estem en una xicoteta elevació al costat d'uns tossals boscosos i el centre hípic Hermanos Esteban. Només que passem el centre hípic, 100 metres més avant veurem al costat d'un cartell anunciador de la urbanització Maimona-corral d'Albert la nostra desviació de ferm de terra a la dreta. Ara entrem en les pinedes que contornegen el tòs Pelat, muntanya de 226 m sobre el nivell del mar. Esta zona a pesar d'estar plena de camins usats pels cavalls del veí centre hípic i per estar esquitxada ací i allà per algun xalet, és encara un xicotet reducte de muntanya que ens descobrirà en el seu interior esquirols, conills i molts altres representants de la fauna del Camp de Túria de la qual hem parlat en altres rutes.

Ens endinsem en esta i el nostre camí que, en este tram de muntanya, no tindrà pedres soltes, però abundant en afloraments rocosos, obviarem en les dos primeres bifurcacions, el de la dreta. Abaixem un poc i passem per davall de l'ombra de dos grans pins, al costat d'uns xiprers a la dreta i un xalet (amb gos inclòs) a l'esquerra, que delimiten el camí que, de seguida, comença en un poc d’ascens.

7 km.

Estem en la part alta de la lloma, en la zona més tranquil·la del recorregut. Davant nostre i entre els pins, el fons de la Calderona i darrere, la pineda i al fons Llíria. 100 metres més i l'encreuament. Continuem per l'esquerra en lleuger ascens, de seguida anem pla i descendim fins a trobar-nos un camí un poc més ample. El seguim a la dreta, puja un poc i comença a baixar. Obviem en el nostre descens, qualsevol desviació fins que ens topem massa les terrasses cultivades de tarongers i garrofers de Carraixet amb un altre camí de terra més important. A la dreta i amen pla sobre este. Tarongers a l'esquerra i garrofers a la dreta. Després de tres quilòmetres i mig de pedaleig el deixem cap a la dreta per un que està asfaltat pobrament. Pugem lleugerament i entrem al terme municipal de la Pobla de Vallbona i l'asfalt millora sensiblement.

11,3 km.

Alt de la lloma Llarga que dóna nom a una urbanització disseminada al llarg d'esta cap a l'esquerra. 50 metres més avall la nostra desviació a l'esquerra. Lleuger descens sobre asfalt al peu de la lloma i amb la vista posada en el pla dels Aljubs poblat de garrofers en primer terme i tarongers després d'estos. Després de dos quilòmetres de gojosa baixada i després d'haver passat una desviació asfaltada a la dreta, trobarem també a la dreta el camí, no fa massa temps asfaltat, pel qual passarem a l'ample, la capçalera d'este pla, el dels Aljubs, que s'estén  i es fa cada vegada més ample des del tòs Pelat fins a Bétera. Plana que en esta banda, està plantada de vinya, hortalisses de temporada o, més recentment, de roses de diferents colors.

14 km.

Stop, perquè ens trobem una carretera i trobem els aljubs que donen nom a estes planes. 200 metres a l'esquerra segon encreuament sobre una altra carretera amb més trànsit i que hem de travessar. Ara, i durant quasi dos quilòmetres, portarem a la nostra dreta una alternança de xalets i camps de garrofers de la lloma el Cerrao i a l'esquerra els tarongerars del pla dels Aljubs.

15,7 km.

La carretera per la qual anem gira a l'esquerra i es troba davant d'un camí asfaltat i després de la confluència, els dos s'unixen en un gir a la dreta, cap a l'est, en lleuger descens cap a Bétera.

17,2 km.

Per la dreta confluïx una carretera més transitada, la d'El Periquillo, que té més trànsit, però que no és excessiu per al nostre rodar.

20 km.

Estem al costat de l'arbreda-parc que dóna frescor a la nostra arribada a Bétera sobre la qual veiem destacar, des d'ací, el curiós castell d'origen àrab.

Bétera, pertany a la comarca del Camp de Túria, i es troba tan sols a 100 m sobre el nivell del mar, té, aproximadament, 18.500 habitants. La gent a Bétera treballa principalment en el sector industrial, el de servicis i, en menor grau, en l'agricultura.

A Bétera són remarcables des d'un punt de vista patrimonial, l'església parroquial de la Immaculada Concepció. La façana crida l'atenció al visitant pels dos rellotges de sol de 1909, un a cada costat, que són l'única ornamentació. A l'interior cal destacar que la nau es comunica per mitjà d'arcs amb la nau de la capella de la Comunió, que és paral·lela a la principal. El castell és d'origen musulmà, encara que apareixen alguns elements gòtics del segle xv. A partir del segle xvi el castell perd el seu caràcter defensiu i passa a ser residència palatina. Es compon de quatre torres emmerletades, la principal, de forma rectangular, té un rellotge que es va instal·lar el 1897. S'ha de destacar també l'ermita del segle xviii i el panteó del marqués de Dosaigües.

Ens dirigirem a l'estació travessant el nucli històric de la població. Per a això haurem de buscar la plaça del Castell. Ens guiarem per la silueta del castell i agafarem el carreró que ens permeta l'ascens fins a esta plaça. Després seguirem cap al sud i ens trobarem l'Ajuntament i el carrer del Calvari on seguint el sentit de circulació cap a l'est ens trobarem el carrer de l'Estació que ens durà precisament a esta.

21 km.

Final de l'itinerari, l'estació de Bétera de la L1 de Metrovalencia.

1