Oci i Cultura - Bicimetro

El parc natural del Túria (2)

Eixida: estació de Llíria de la L2.
Arribada: abaixador del Clot de la L2.
Distància: 45 km (llarga) o 38,7 km (curta).
Dificultat: mitjana-alta i mitjana.

Este itinerari destaca per recórrer les dos del riu Túria a la part més alta, dins de l'acabat de crear Parc Natural del Riu Túria. A pesar del quilometratge, és un còmode passeig per la vora del Túria, quasi tot en pla o descendent, entre camps de  garrofers i oliveres, tarongerars i alguna zona de muntanya amb pins, o  de vegetació de ribera. També notables són les masies o els antics molins, com la masia del Riu, la masia dels Frares o la masia de la Barca, el monestir de Santa Maria, o el pont metàl·lic sobre el Túria pertanyent a la desmantellada via del tren entre Riba-roja i Llíria.

0 km.

Es troba en l'estació de Llíria de la L2 de Metrovalencia. En les altres rutes que comencen en esta estació ens endinsem en el nucli urbà, localitzat a uns 190 metres sobre el nivell del mar. En este municipi, capital de la comarca del Camp de Túria, viuen poc més de 20.500 habitants. La seua agricultura actual se centra en els productes hortofructícoles, encara que la major part dels seus habitants treballen en la indústria i en el sector servicis. En la plaça Major està l'Oficina de Turisme on ens podem informar del ric patrimoni històric d'esta ciutat: iber, romà, àrab i cristià i que no està lluny de la plaça Major.

En esta ocasió, eixim de l'estació i en compte d'entrar en la població, baixem carrer avall cap a la dreta, passem una rotonda i entre esta i la gasolinera contigua trobem el camí que ens acostarà tranquil·lament a Benissanó. Per a això ens deixem caure per esta xicoteta carretereta i quan portem recorreguts 1.300 m i estiguem situats en un punt en què convergix la línia imaginària que hi ha entre el castell de Benissanó, nosaltres, i a la dreta un pal de la línia elèctrica i un xicotet tossal, hem de trobar el camí de terra que en un tres i no res ens deixarà a l'entrada de Benissanó on veurem una xicoteta pineda que fa d'àrea recreativa.





2 km.

Estem davant del portal de Llíria al costat del castell i que ens dóna l'entrada al Benissanó històric. Si traspassem el Portal de Llíria ens trobarem a l’esquerra l'entrada del castell i a la dreta la plaça amb l'església. Traspassada la plaça de l'església ens trobarem dos portals més, el de Bétera al nord-est i el de València a l'est.

El poble de Benissanó -comarca del Camp de Túria- té 2.000 habitants, i es localitza a 130 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L’economia es basa en l'agricultura (cultiu de cítrics i productes hortofructícoles), la indústria de la fusta, el tèxtil i la fabricació de materials de construcció.

Benissanó era una antiga alqueria musulmana que, una vegada conquistada, el rei Pere iii va donar l'any 1277 a Joan de Proxita. Fins a finals del segle xv va dependre de Llíria, i les dos localitats van mantindre nombrosos litigis que van desembocar en conflictes armats en els anys 1408 i 1576.

D'esta localitat destaca el castell palau de Benissanó. Esta bella obra arquitectònica va ser construïda cap a la segona mitat del segle xv, per mossén Lluís Vilarrasa de Cavanilles, sobre l'antiga fortalesa musulmana. Es tracta d'una xicoteta fortalesa de planta rectangular en què destaca la torre de l'homenatge en la part central, amb finestrals de clara influència gòtica. Disposava de pont llevadís i fossat circumdant (hui cegat). La barbacana és de gran solidesa i està emmerletada amb saeteres, i s’alcen en els vèrtexs torres defensives. Ha patit moltes modificacions i restauracions desafortunades, la més important és la realitzada l'any 1900, que han difuminat el seu aspecte original. És de propietat particular, del marqués de Monistrol però el regix l'Ajuntament de Benisanó, i pot visitar-se. Cal destacar del seu interior els importants i antics cellers formats por dos pisos, un soterrani voltat i un semisoterrani amb sostre de bigues. Els espais més importants del castell palau són les anomenades dependències del rei de França, Francesc i que va estar presoner l'any 1525, en ser derrotat en la Batalla de Pavia. Davant del castell està l'església parroquial dels Sants Reis. El primer edifici es va construir cap a 1925, en el mateix lloc on es trobava l'antiga església. Esta posseïa una sola nau amb capelles laterals amb arcs de mig punt i teginat mudèjar. Al costat dret s'alça el campanar de planta quadrada. També són rellevants els tres portals que donaven accés al Benissanó medieval. 

Eixim de nou pel sud i seguim per un camí primerament asfaltat i després de terra que està senyalitzat amb les marques d'un senda de xicotet recorregut. Eixim a la carretereta per on havíem baixat des de Llíria, però uns metres més avall. La remuntem per la dreta, s'obri en V i l'agafem per l'esquerra i després de 700 m, més o menys, recorreguts veiem senyalització del PR a l'esquerra. Seguim entre els camps de tarongers i de carxofes on de bon matí salta més d'una llebre. Passem per davall de la nova variant de Benaguasil, de seguida rotonda, que seguim de cara cap al poliesportiu i després l'estació de Metrovalencia de Benaguasil. Creuem el pas a nivell i entrem en la població.

5,5 km.

Benaguasil (comarca del Camp de Túria). L'habiten unes 10.000 persones, i es troba situada a uns  150 metres d'altitud sobre el nivell del mar. A Benaguasil hi ha indústries tèxtils, de marroquineria i de ceràmica que contribuïxen al desenvolupament econòmic del poble. També es dediquen al cultiu i a la comercialització de cítrics i hortalisses (cebes i carxofes).

Entre el seu patrimoni arquitectònic destaca l’església i el santuari. En la plaça Major s'alça l'església parroquial de la Mare de Déu, la construcció de la qual va començar el 1703 i va concloure el 1737. Posseïx un campanar de planta quadrada i una nau amb creuer, amb volta de canó i cúpula de planta circular. Les capelles laterals es troben unides entre si i recauen sobre naus paral·leles a la central. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de Montiel, es troba al cim del turó Montiel (252 m). Si ascendim fins a este disfrutarem d'àmplies i agradables panoràmiques. Pel que fa al santuari, cal anotar que té l’origen en el descobriment d'una imatge de la Mare de Déu el 1620. La primera ermita construïda data de 1644. Més tard, entre 1795 i 1801, es va alçar l'actual església d'estil classicista, i el 1916 es va restaurar la façana. A l’interior es troben 8 altars laterals més el principal. En este cim es va excavar a finals del segle passat una gruta com a capella dedicada a Sant Josep. També hem de dir que al costat del santuari hi ha un convent de religioses terciàries caputxines.

Una vegada hem creuat el pas a nivell, travessem la població entrant recte pel carrer Joanot Martorell (on hi ha un senyal de direcció cap al santuari de Montiel), girem a l'esquerra pel del Trinquet i desemboquem en un carrer principal, el de Pedralva que travessa Benaguasil en lleuger pendent fins que als peus del turó Montiel ens trobem l'antiga estació de Renfe que ara és un passeig. Estem en el quilòmetre 6,8 i eixim de Benaguasil seguint el passeig cap a l'esquerra. Continuem per un camí de terra que desemboca en la carretera al costat del pont que creua la trinxera per on circulaven antany els trens. Pal del PR i després més marques que ens guiaran fins als paratges del Túria que recorrerem.

10 km.

Confluïm en una carretera amb un poc de trànsit però ja que anem en baixada de seguida arribem a l'encreuament amb la CV-50 en el quilòmetre 10 del nostre recorregut. La travessem i entrem en un camí rural asfaltat molt tranquil que recorre les masies i els molins del marge esquerre del Túria: el mas de Baix, el mas del Molí i el del Riu.

13,7 km.

Mas del Riu (i a l'altre costat del Túria el mas del Frare). Pal del PR que ens guia per darrere del mas per a creuar, 400 metres més avall, la rambla Primera que està a punt de desembocar en el Túria generalment sense aigua. En creuar-la, l'asfalt desapareix i un poc més avant, desapareix el mateix camí. A la dreta una marca del PR que ens mostra l'existència (per si no l'havíem vista) d'una séquia. Pugem a la séquia que està tapada, la seguim, voregem la caseta que hi ha sobre esta i de nou un camí que seguim i que al cap de poc de temps gira cap amunt. Ens topem amb un altre camí asfaltat. Per l'esquerra, de seguida, arribaríem a l'àrea recreativa la Fenosa.

Acostar-se a l'aigua del Túria és difícil perquè només hi ha xicotets entradors al llarg del riu que són usats pels pescadors. La resta dels marges és un garbuix de canyes que asfixien xops, oms i altres arbres no autòctons com les robínies. L'àrea recreativa de la Fenosa és l'excepció a esta norma i permet disfrutar els benaguasilers de les aigües del Túria. A pesar de la jungla verda en què s'han convertit les vores del Túria, podem veure algun pardalot aquàtic com l'agró blau, els martinets, els galls d'aigua o l'ànec collverd.

Per la dreta el nostre itinerari, que ens deixarà en un nou camí asfaltat que agafarem cap a l'esquerra i que es fa de terra en les proximitats de la rambla Castellana a què descendirem per a poder creuar-la. Portem 17,2 quilòmetres de recorregut. Seguim per la vora del riu i per la dreta una pedrera d'àrids.

17,6 km.

Creuem per fi el riu. Una rampa forta però curta i ens trobem en la planura del marge dret del Túria.

Anem de pla i pel costat d’unes cases veiem un camí a la dreta que agafem per a recórrer este tros de planura en direcció a l'estació elèctrica, riu cap amunt, que es nodrix de les aigües del Túria que hi arriben canalitzades per davall de les muntanyes de la Pea. El cas és que una ampliació de l'estació ha tallat el camí i els últims 100 m hem de fer-los per una senda mig dibuixada entre els camps de garrofers i oliveres. Des de la porta de l'estació camí asfaltat que novament ens duu riu avall.


20,1 km.

A 200 metres de l'estació elèctrica i a la dreta trobem el segon camí que s'introduïx en les muntanyes de la Pea. Ací el nostre itinerari proposat se separa en dos opcions: la llarga que requerix certes dosis d'esperit aventurer i la curta per a cicloviatgers més relaxats.

La curta no fa més que seguir la carretera asfaltada cap avall, seguint la direcció de les aigües del Túria.

La llarga, que continuarem descrivint, s'endinsa en la Pea per un camí de terra. És muntanya  de poques hectàrees però ple de conills, i allotja aligots, àguiles marcenques, àguiles perdigueres i àguiles calçades. Per desgràcia se’n va cremar una part l'estiu de 2006.

Comencem a pujar però sense massa pendent i anem amb el paisatge cremat a la dreta. Ara amb el ferm mig asfaltat el repetjó augmenta fins que en la part alta a un quilòmetre des d'on iniciem l'ascens el cremat travessa el camí. Baixem pel camí que es fa de graveta fina amb terra. Veiem algunes bifurcacions menors en un ferm pitjor que obviem i descendim amb més pendent, i l'asfalt torna de nou, però ple de clots. Seguim amb la graveta i cal anar amb atenció a no passar el camí a l'esquerra, el qual hem d'agafar ja més avall en el tàlveg que forma un xicotet barranc.

22,2 km.

Ara ve el pitjor tram de tot el recorregut. Millor fer-lo a peu perquè el camí està molt erosionat i ple de pedres. Pugem 100 metres fins a la primera lloma i parem a contemplar el paisatge cremat. Estem en ple cremat i a un any vista comencen els primers rebrots d'espart i altres mates d'estes muntanyes. En els vessants apreciarem uns parapets de brancatge cremat que pareixen formar bancals i que servixen per a evitar l'erosió del sòl dels pendents. Muntem de nou als nostres cavalls d'acer i planegem un poquet i hi pugem de nou.

22,9 km.

Estem en la part més alt del recorregut al costat del vèrtex geodèsic Paridera a 266 m sobre el nivell del mar. Des d'ací disposem de bones vistes. Deixem l'àrea cremada i anem planet i descendim un poquet fins a trobar-nos una pista de ferm de graveta. A la dreta uns 100 metres més avall està el camí que hem d'agafar. Novament el camí per a la pràctica de trial amb algun tram no massa adequat per a les rodes de la bicicleta.

24,4 km.

El camí per a la pràctica de trial que ens duia per la revolta de la muntanya es topa amb una casa i un camí de ferm de graveta. L'agafem per l'esquerra i el seguim cap avall fins a trobar-nos un camí asfaltat que seguim cap a la dreta i que és la direcció que portava la nostra baixada. De nou desemboquem en un altre que també seguim a la dreta sobre el lleuger i agradable descens del camí del corral d'Alquissa.

27,3 km.

Ens retrobem de nou amb l'itinerari curt però quatre quilòmetres més avall. Seguim a la dreta (aigües avall, ja ho sabeu) i 600 metres més avant el deixem (justament abans d'una pujada) per un xicotet camí també asfaltat que voreja el tossalet que ens impedix veure Vilamarxant. Este camí del Molinet, molt agradable de recórrer pel seu escàs trànsit i donar vistes a l'horta major de Vilamarxant forma part d'un senda local.

30 km.

Entrem a Vilamarxant per darrere d'una gasolinera. Esta població pertany a la comarca del Camp de Túria i hi viuen, aproximadament, 7.000 persones. La seua economia és encara predominantment agrícola encara que algunes xicotetes indústries especialment de la ceràmica i la construcció han prosperat en els últims anys.

Entre els seus monuments podem citar la torre de Pedralba d'origen àrab i que es troba en el nucli antic de la població i que presenta molt mal estat de conservació. No obstant això, el que més ens cridarà l'atenció quan ens acostem a esta vila de mercaders que és el que significa el seu nom, és l'església parroquial de Santa Caterina Màrtir que destaca el campanar amb cúpula de taulellets blancs i blaus.

31,5 km.

De nou en la carretera cap a Benaguasil per on vam vindre. La remuntem i 800 metres més avant la deixem a la dreta en la desviació de la urbanització Vilanova. Seguim les marques del PR de seguida a l'esquerra. El camí està asfaltat fa poc de temps. Baixa de nou i pel primer girem a l'esquerra seguint en pla pels bancals cultivats de tarongers.

33,8 km.

Arribem a un encreuament i a la dreta amb ferm de terra girem per a veure de seguida una gran bassa de reg i un altre encreuament. Si seguim recte seguim el camí curt que passa prop de l'entrada del monestir de Santa Maria. Este és de terra. Si girem a la dreta cap avall i per l'asfalt, seguim el camí llarg que ens portarà a veure el pont del desaparegut ferrocarril sobre el Túria. De fet, 600 metres més avall deixarem el camí d'asfalt per a després de travessar les restes de l'antiga via fèrria, enllaçar amb un camí de terra que baixa pegat a esta però per l'altre costat i que ens durà a la vora del Túria.

35,4 km.

Estem al peu del pont metàl·lic del desaparegut ferrocarril de via ampla entre València i Llíria. En esta zona, com en la resta de les vores del Túria, ens serà difícil accedir a l'aigua per a remullar-nos, però hi ha algun buit entre el canyar per on escolar-se.

Passem per davall del pont per un camí que quasi sempre presenta algun toll d'aigua davall el dosser de canyes que el recobrixen. Quan uns 200 metres més enllà el vegem girar a l'esquerra i buscar el vessant el seguirem i en tranquil ascens ens trobarem que es fa d'asfalt, perquè estem de nou en el camí que ens va dur i que deixem en travessar la via. Però no pugem molt més per este, ja que de seguida, al costat de les parets de pedra del mur que contorneja el monestir hi ha un camí de terra que hem de seguir.

37 km.

Després de 500 m ens torna a la ruta curta. Seguim la pista de terra a la dreta i 700 metres més avall a la nostra dreta l'abandonem per un caminet asfaltat (coincident amb la ruta 10) que ens passejarà durant quasi quatre quilòmetres per les hortes del marge esquerre del Túria a Riba-roja. Este recorregut és francament agradable sobretot a primera hora o a última hora de la vesprada, per la qual cosa convé fer-lo lentament.

41,8 km.

Desemboquem al costat del pont sobre el riu Túria que dóna accés a Riba-roja. Pocs metres abans vam veure a la dreta l'antic pont ara de vianants i ciclista i que en un futur ens portarà a l'estació del metro de Riba-roja. A hores d'ara, de moment, seguirem la carretera a l'Eliana per a desviar-nos per la VV-41004 que, en una lleugera pujada, ens deixarà en poc menys de dos quilòmetres en el nostre final d'itinerari.

45 km. o 38,7km.

Segona rotonda i accés a l'esquerra a l'abaixador del Clot de la L2 del metro.

1