Oci i Cultura - Bicimetro

El Marjal dels Moros

Eixida: estació de Rafelbunyol de la L3.
Arribada: estació de Rafelbunyol de la L3.
Distància: 28,5 km.Dificultat: mitjana-baixa.

L'interés d'este itinerari és el paratge natural de la marjal dels Moros, al terme municipal de Sagunt. Este espai natural és un dels molts aiguamolls de rellevant valor biològic que encara queden per tot el litoral valencià. Més modest que l'Albufera quant a bellesa i a extensió, la marjal dels Moros destaca sobre aquella per la facilitat amb què es veu la rica fauna, especialment ornítica que l'habita. Este itinerari permet, a més de conéixer este espai natural, acostar-nos als nuclis urbans de Puçol, el Puig o Rafelbunyol.

0 km.

Comencem l'itinerari des de l'estació de Rafelbunyol de la L3 de Metrovalencia.
Rafelbunyol és un municipi que té, aproximadament, 7.000 habitants. Està a la comarca de l'Horta Nord i a uns 32 metres sobre el nivell del mar. En esta localitat l'economia es basa en el cultiu de cítrics i el d'algunes hortalisses, i la indústria.

En el nucli urbà destaca l'església parroquial de Sant Antoni Abad, obra del segle xviii, amb campanar de tres cossos. La planta és de creu llatina i posseïx una volta de canó.  Als costats s'obrin quatre capelles amb voltes.

Eixim de l'estació i continuem via cap avant i ens introduïm en la població pel primer encreuament de l'esquerra, pel carrer del Puig. Hem pedalejat en total 300 metres i ens trobem una replaceta, que si continuem cap a la dreta eixim de Rafelbunyol.

1 km.

Rodem cap al nord i ens trobem una rotonda. Des d'ací, el nostre camí ix endavant a la dreta: és el camí d'Assagador, des del qual, de seguida, se'ns mostrarà, a la part dreta, el convent de la Cartoixa.

1,7 km.

A l'esquerra veurem una granja mig enderrocada, amb tanques metàl·liques. Davant d'esta a la dreta, el camí que hem d'agafar. Este creua per damunt de dos séquies i, de seguida, ens deixa en la CV-3006 (antiga N-340). Hem de rodar 10 metres per esta carretera cap a la dreta i després d'això la travessarem amb molta precaució per a entrar en el camí que ens deixarà en la plataforma (ara Via Verda) de l'antic ferrocarril que des de València es dirigia a Puçol: la Via Xurra.

2,3 km.

Estem sobre la Via Verda (pintada de roig), apta per a vianants i ciclistes, i que s'estén en este tram des del polígon industrial de la Pobla de Farnals fins a Puçol.

3,1 km.

Passem sobre el barranc de la Calderona.

4,1 km.

Arribem a Puçol. El vorejarem per la ronda exterior seguint cap a la dreta i passem per davall de les vies de Renfe.

5 km.

Rotonda, seguim la direcció que portem, passem pel costat del quarter de la Guàrdia Civil i pugem el pont, camí de la platja, pel qual travessem l'autopista E-15 (A-7).

5,8 km.

Deixem el pont i ens desviem per la part esquerra en el primer encreuament. És la carretera Travessera. Ens trobem el camí del Brosquil que seguim per la dreta i que deixem de seguida (perquè s'allunya per la nostra dreta) per a continuar drets sobre la carretera Travessera que portàvem en un principi.

6,8 km.

Ens trobem el camí de l'Assagador i el seguim per la dreta per a desviar-nos 700 metres més avant en el primer encreuament a l'esquerra. Este camí perd entitat ja que és de formigó i ja en el quilòmetre 8,1 torna a ser de terra.

8,4 km.

Estem ja en la marjal dels Moros i un plafó de la Generalitat així ens ho anuncia. Una séquia fa de límit entre el camí i l'aiguamoll. El que tenim davant de nosaltres són basses artificials de poca profunditat que s'assequen a l'estiu i on abunden les aus de la família dels limícoles. Estes llacunes van ser anteriorment camps d'arròs que, al seu torn, es van fer sobre la marjal natural abans que este espai fora protegit. Ara la vorejarem per la banda sud per una zona no embassada però on els juncs i la pastura quasi sempre verda ens anuncien la proximitat de la capa freàtica. Ho farem passant pel costat d'una torre que manté en la part alta un vèrtex geodèsic i uns miradors de fusta que servixen per a albirar l'avifauna de les llacunes d'este espai natural que estan, estes sí, sempre embassades. En estes com en les anteriors és fàcil veure, en l'època de pas, els flamencs. Continuem vorejant les llacunes fins que arribem a la gola de l'estany on la séquia de la Ratlla desemboca les aigües brutes al mar.

9,7 km.

Estem sobre la gola de l'estany davant del mar i al costat d'un berenador que hem deixat uns metres arrere. Ara contornejarem la marjal per l'est, continuem el camí entre la platja i l'aiguamoll. Al poc de temps, en el km 10,2, ens trobarem el mirador més important de l'espai natural. Parada obligatòria especialment a l'hivern on es concentren sovint bandades de diferents espècies d'anàtids com el sarset comú, l'ànec collverd, el sivert, l'ànec cullera, etc.

10,8 km.

Al costat d'unes cases hi ha un camí que partix la marjal d'est a oest i que està tancat als vehicles de motor per una cadena. Via lliure a la bici, excepte algun hiverns plujosos, perquè l'aigua que inunda la marjal es desborda per la part central del camí i ens obliga a pedalejar sense sabates o a renunciar-hi.

Ací en l'inici del camí i a la nostra dreta hi ha unes basses salobres, sense a penes canyisser que les taponen, on nien xatracs, corriols, camallargues, perdius de mar i en els talussos arenosos, els abellerols. A l'hivern, a causa de la seua profunditat, es poden observar ànecs bussejadors com el morell cap-roig.

Comentar-vos que la marjal dels Moros destaca per la seua població autòctona de galls de canyar que van desaparéixer, tanmateix, de l'Albufera. També per la fotja banyuda que ha sigut reintroduïda o la nidificació del rar xarxet mabrenc. Un hivernant interessant és el pitblau o les grues de pas.

12,5 km.

Estem en el Grau Vell de Sagunt davant de les restes de la torrassa a ponent i els penya-segats negres que el mar ha llaurat sobre l'escòria de ferro dels ja tancats Altos Hornos del Mediteráneo.

A esta torrassa, també se la coneix com a torre del Grau de Morvedre. Més que una torre pròpiament dita es tracta d'un gran conjunt defensiu que va ser ampliada des del segle xv fins al segle xviii i que disposa de magatzems i cavallerisses, i que degué pertànyer al sistema de defensa costaner del Grau de Sagunt. L'edifici principal és quadrangular, robust i reforçat per carreuó. D'una alçària pròxima als 10 metres, posseïx espitlleres, matacà, finestra i una gran porta d'accés. Darrere de la torre hi ha una zona tancada amb un pou i diverses dependències. A més, posseïx una bateria fortificada de forma pentagonal, construïda el 1781, amb un escut borbònic.

En la mateixa línia de costa cap al nord hi ha un jaciment encara tancat al públic que  disfruta del màxim grau de protecció patrimonial des de 1992, data en què va ser declarat Bé d'Interés Cultural. Es tracta d'un jaciment situat en terra ferma i davall del mar, en el qual es localitzen restes del primer port saguntí d'origen ibèric i romà.

Grau Vell és el jaciment nàutic més important del golf de València pels deu segles de vida, des del segle v aC.

12,8 km.

Eixim del Grau Vell per una carretereta asfaltada. Desviació a l'esquerra per un camí de nova planta tancat amb una cadena al trànsit motoritzat, i que esquiva el nou i enorme polígon industrial que asfíxia l'espai protegit pel costat oest i nord.

14,7 km.

Encreuament amb el camí principal que voreja la marjal per ponent. Estació de bombament de la Conselleria de Medi Ambient. De nou ens podem trobar vehicles de motor. Passem pel costat d'una esplanada que servix com a aeròdrom d'avions de control remot i que va ser el 1937 aeroport militar de l'exèrcit de la República.

15,7 km.

Arribem a l'altre costat del camí que ja coneixem i que travessa la marjal d'est a oest i que veiem, com és lògic, tancat amb una cadena. En esta zona s'han excavat recentment més basses amb aigua temporal i a la dreta sobre un monticle de terra artificial s'alça el mirador més alt de l'espai natural. El camí que portàvem també està tancat per una cadena però el  seguim.

16 km.

Estem davall d'una gran casuarina o també anomenada pi de París encara que este arbre és d'origen australià. Des d'ací veiem més basses temporals i podem seguir el camí amb la intenció de recórrer la zona. No obstant això, després tornarem cap arrere de nou davall de la casuarina perquè des d'ací eixirem en direcció a l'oest, per a buscar ja la tornada cap a Rafelbunyol.

16,6 km.

Estem davant de l'entrada al centre d'educació ambiental de la Comunitat Valenciana, construït en l'antiga Alqueria dels Frares. Té 3 pisos, sostre a dos aigües i un rellotge de sol. En este centre es realitzen activitats concertades d'educació ambiental per a grups (col·legis, associacions, etc.) i cursos relacionats també amb el camp de l'educació i de la comunicació (cursos de periodisme ambiental, dret ambiental, màrqueting verd, etc.). El centre disposa de sala d'exposicions, centre de documentació, sala d'actes, aules de formació, biblioteca, aules taller i laboratori.

100 metres més avant, desviació cap a l'esquerra, que ens portarà rodant durant un temps pel costat de basses acabades de fer, excavades profundament, poblades de tortugues, peixos i aus aquàtiques, i que fan de tap entre el polígon que veiem a pocs metres i l'espai protegit de la marjal dels Moros. Des del camí i les basses fins a la marjal hi ha una gran extensió coberta de cultius hortícoles i, sobretot, un herbassar producte de l'abandó d'estos cultius, on llebres, conills, tórtores, cogullades i una altra gran quantitat d'aus de secà enriquixen la fauna merament aquàtica de la marjal. Per esta raó, este espai hauria de mantindre les seues característiques i ser inclòs dins de l'espai protegit.

17,8 km.

El nostre camí, el camí de l'Alqueria de l'Advocat (la podem veure enmig del polígon), està asfaltat després de passar un barranc artificial que arreplega les aigües del polígon industrial i les aboca a la marjal.

18,7 km.

Trobada novament del camí de l'Assegador i gir a la dreta.

19,7 km.

Passem per davall de la E-15 (A-7) per un doble túnel i girem a l'esquerra.

20,7 km.

Ens endinsem en el nucli urbà de Puçol (comarca de l'Horta Nord), situat a uns escassos 14 metres sobre el nivell del mar. Hi viuen uns 16.600 habitants. Diverses indústries de metall, tèxtil o forneres, aporten les principals activitats econòmiques al poble, juntament amb l'agricultura de cítrics i les hortalisses.

Del seu patrimoni monumental destaca la portada romànica de la primitiva església i l'església parroquial dels Sants Joans (1603). La primera pertany a l'antic temple de Puçol (amb tres naus i construcció del tretzens), i que encara conserva l'esplèndida portada romànica, que s'utilitza ara com a porta del cementeri. La segona és un notable monument d'arquitectura en forma d'església, de planta única amb capelles laterals, adossada a la capella de la Comunió. Posseïx un campanar construït en carreu de pedra.

Quan entrem a Puçol hem de girar a la dreta per a agafar de nou la primera a l'esquerra (c/ de Morvedre) i travessar el poble de nord a sud fins que en el quart encreuament continuarem per un carrer empedrat (c/ de Sant Joan) cap a l'esquerra. Ens trobem l'església, l'Ajuntament i un jardí que fa especialment atractiu este racó de la població. Darrere d'estos, eixirem per carrers estrets sempre en direcció al sud fins arribar a una de les rotondes de la ronda exterior que veurem a l'esquerra i que deixarem i girarem cap a la dreta.

21,4 km.

Eixim de Puçol pel camí del Puig que és el primer que ens trobem a mesura que avancem cap a la dreta des de la rotonda per la ronda que es coneix com a c/ Mercè Rodoreda.

23,9 km.

Entrem al Puig per la ronda del nord i la seguim a la nostra dreta fins que gira en una revolta per a passar a ser una ronda que contorneja el Puig per l'oest i que passa a denominar-se avinguda de l'Institut.

La població del Puig se situa a uns 50 metres d'altitud sobre el nivell del mar al voltant d'un xicotet monticle que li dóna el nom i que es coneix com a muntanya de la Patà. Actualment hi viuen, aproximadament, 7.000 persones, que aconseguixen les seues rendes majoritàriament del treball en la indústria i en el sector servicis. L'activitat agrícola se centra en el cultiu de taronges i hortalisses.

Del seu patrimoni monumental cal destacar principalment el monestir del Puig. La fundació es remunta a l'època de la Reconquista de València. Segons la tradició, en este lloc el rei Jaume I va trobar en una cripta, davall l'altar major, la imatge de la Mare de Déu del Puig. El primitiu temple es va convertir en l'actual, allà pel 1300. L'església, de planta rectangular amb tres naus i capelles laterals, està coberta amb volta de creueria. El presbiteri és de planta rectangular amb volta de creueria. A banda, també posseïx el cambril de la Mare de Déu del Puig, que és una capella de planta quadrada, construïda entre el 1766 i el 1780. També té sagristia, cor (als peus del temple), pati rectangular de 31x30 m, capella interior i refectori. Tampoc no hem d'oblidar la biblioteca (amb 30.000 volums, aproximadament), situada en el lloc primitiu.

Destaca també l'ermita del Puig (pertanyent a l'Ajuntament de València). L'edifici és una xicoteta torre de planta quadrada, que mostra una cúpula de volta peraltada de teuleria blava amb murs de maçoneria compostos de pedra rogenca. Té en els paraments laterals dos taulells de mosaic amb imatges del rei Jaume I i de Sant Jordi. Abans de construir l'ermita hi havia una creu senzilla sobre un pedestal, que a finals del segle xvi, els jurats de València van acordar substituir-la per la present ermita.

24,4 km.

Deixem el Puig per un camí de terra en la revolta de la ronda nord i l'avinguda de l'Institut i passem pel costat de la masia de Sant Rafael per a un poc més avant girar pel segon camí de l'esquerra, i que ens porta pel costat de les vies de Renfe just davant de la muntanyeta de la Mare de Déu del Peu de la Creu. Ací, a més d'una ermita amb el seu mirador, podrem veure les restes d'un búnquer de la guerra civil que la trinxera oberta pel ferrocarril deixa veure en el vessant est d'esta muntanyeta.

25,2 km.

Passem per davall de les vies de Renfe per un túnel estret per a vianants. Contornegem la muntanyeta per la banda oest i seguim el camí ara ja asfaltat pel costat de la via del tren en direcció sud.

25,7 km.

Primer desviació a la dreta.

26,2 km.

Arribem de nou a la Via Xurra, en el mateix punt on la vam agafar al principi del nostre itinerari i seguim per esta en direcció sud.

27,1 km.

Passem per davall la carretera CV-300 i eixim a l'altra banda, a un carril bici que suplix la inexistència de la Via Xurra, soterrada per esta carretera de circumval·lació.

27,5 km.

Rotonda, deixem el carril bici que fa de Via Xurra cap a la dreta. Passem per una altra rotonda i recorrem el polígon industrial de Rafelbunyol fins que a l'entrada de Rafelbunyol girarem a l'esquerra a la recerca de l'estació.

28,5 km.

Estació de Metrovalencia de Rafelbunyol.

1