Oci i Cultura - Bicimetro

Bétera - Rafelbunyol

Eixida: estació de Bétera de la L1.
Arribada: estació de Rafelbunyol de la L3.
Distància: 13,6 km.
Dificultat: baixa.

El principal atractiu d'este itinerari és el seu pedaleig tranquil i relaxat. Travessem el pla de Pinyeta i alguns barrancs importants de la comarca, com són els de Carraixet, el de Portaceli o del Cirerer, el de Nàquera o el barranc del Cabeç Bord. Disfrutarem també de meravelloses vistes de la serra Calderona al mateix temps que podem visitar algunes masies com ara la masia del Pinar o la masia de Carles. A més, travessarem la carrerada del Moliner i visitarem els motors de Riu Gran i de la Gascona. És una ruta prou assequible, tranquil·la i senzilla, en definitiva, per als que comencen a fer les primeres pedalejades amb la bicicleta.



0 km.

Es troba en l'estació de Bétera de la L1 de Metrovalencia. Eixim del recinte i travessem la carretera cap a la plaça que està davant. També hi ha una masia reconstruïda com a saló de celebracions. Baixem cap a l'antic curs d'un barranc, que ara és un camí asfaltat flanquejat per moreres.

Bétera es troba en la comarca del Camp de Túria, i a tan sols 100 m sobre el nivell del mar. La gent a Bétera treballa principalment en el sector industrial, el de servicis i, en menor grau, en l'agricultura. Té, aproximadament, 18.500 habitants.

A Bétera són remarcables, des d'un punt de vista patrimonial, l'església parroquial de la Immaculada Concepció. La façana crida l'atenció del visitant pels dos rellotges de sol de 1909, un a cada costat, que són l'única ornamentació. A l'interior cal destacar que la nau es comunica per mitjà d'arcs amb la nau de la capella de la Comunió, que és paral·lela a la principal. El castell, que és d'origen musulmà, té alguns elements gòtics del segle xv. La fortalesa va ser destruïda l'any 1364 i reconstruïda posteriorment. A partir del segle xvi el castell perd el seu caràcter defensiu i passa a ser residència palatina. Es compon de quatre torres emmerletades, la principal, de forma rectangular, té un rellotge que es va instal·lar el 1897. Cal destacar també l'ermita del segle xviii i el panteó del marqués de Dosaigües. El visitant té la possibilitat de conéixer altres elements del patrimoni cultural com ara les coves de Mallorca, els taulellets populars de ceràmica, el jaciment del tòs Pelat, la vila romana de l'horta vella, l'alqueria i la torre musulmana de Bofilla, del segle xi, amb els 16,5 metres d'alçària servia tant per a la defensa, com per a la vigilància. Pel terme també es troben alguns búnquers de la Guerra Civil. Hi ha masies que són un clar exemple de construccions que es realitzaven en el segle xviii per part de l'aristocràcia. Són destacables les festes de les Alfàbegues o de la Mare de Déu d'Agost.

0,9 km.

Travessem el barranc de Carraixet, normalment sense aigua, i a uns 100 metres agafem un camí asfaltat i continuem a l'esquerra.

Uns 200 metres més avant trobarem una alzina (carrasca) monumental, la peculiaritat de la qual és la de ser la més pròxima a la costa en estat natural. Des d'ací podem apreciar una bona vista del nucli urbà de Bétera.

Continuem cap a la dreta. Però abans podem desviar-nos cap a l'esquerra, per la carretera VV-604, si volem disfrutar amb la presència de diferents i magnífiques masies. Així, tenim la masia del Pinar, la vila de Sant Antoni i la masia de Sant Miquel. Si al contrari continuem recte per la VV-6044, podrem observar a uns 200 metres i a la dreta, la masia de Carles. Totes estes conformen bells entorns d'agradables passejos i gratificants paisatges. Dediqueu un temps a recórrer els seus voltants de manera assossegada, contemplativa i respectuosa.

1,6 km.

Ens incorporem a una carretera i ens dirigim a la dreta cap al pla de Pinyeta. Arribarem a unes naus industrials, que estan a uns 100 metres, i continuem a la dreta pel camí antic de Llíria. També era conegut com la Via Edeta o el camí dels romans, que unia Sagunt amb Llíria.

Des d'ací tenim a l'esquerra unes excepcionals vistes de la serra Calderona. Un poc més avant, en el km 2, tornem a tindre bones vistes de la serra a l'esquerra. Per la seua banda, el barranc de Carraixet i el nucli urbà de Bétera queden a la nostra dreta.

2,7 km.

Disfrutem d'un esplèndid panorama del pla de Pinyeta a la dreta i del pla de Calistro a l'esquerra. En este mateix lloc travessem el barranc de Portaceli o del Cirerer. Este barranc s'unix un poc més al sud amb el de Carraixet en la partida dels Tres Barrancs, anomenada així perquè ací s'unixen els dos anteriors amb el de Nàquera.

4,2 km.

Travessem el barranc de Nàquera i continuem la nostra ruta pedalejant entre camps de cítrics.

5 km.

Podem  acostar-nos, per mitjà d'un camí a la dreta, fins a la masia del Famós. No menys agradable resulten les pròximes cases de Corretja. El conjunt de les dos finques rústiques conforma un agradable entorn de gran valor paisatgístic.

6,2 km.

Deixem arrere el terme municipal de Bétera, just en arribar a una fàbrica de pinsos. A partir d'este punt ens endinsarem en el de Nàquera, cap al polígon industrial. Uns 500 metres més avant, creuarem una rotonda del polígon industrial, i continuem pel camí de Llíria. Al poc de temps, travessarem la carrerada del Moliner.

8,2 km.

Nova rotonda, però esta amb més trànsit procedent de l'autovia A-7, en direcció a Massamagrell, que està a la dreta.

8,7 km.

Continuem recte en arribar a la masia i l'hort del Salvador. Destaquen els cultius de tarongers protegits amb plàstics.

Se'ns oferix una meravellosa vista panoràmica de la serra Calderona amb el Cabeç Bord (239 m) en primer pla. Tram per a pedalejar sense presses.

9,7 km.

Passem pel costat d'un parc de la urbanització Lladró, al peu de la lloma dels Germanells. Deixem darrere les terres de cultiu del terme municipal de Nàquera. Ens introduïm en el terme de Rafelbunyol. 

Travessem el barranc del Cabeç Bord, que voregem amb les bicicletes durant un quilòmetre. Més avant, confluïx amb el barranc del Bord, i continua com la séquia del Quadrat, després de creuar la séquia de Montcada.

10,3 km.

Travessem la senda Reial de Segorbe. A la dreta una creu de camí (pedró o pilar) ens delata la presència d'un camí antic. En la base de la creu es poden veure algunes marques en la pedra, possiblement fetes pels pastors.

10,7 km.

És el lloc en què la nostra ruta salva el bypass (carretera de circumval·lació de la ciutat de València). La seua altitud ens permet disfrutar d'un punt de vista panoràmic esplèndid de la pròxima serra Calderona.

12,2 km.

L'entrada a Rafelbunyol la fem per davant del poliesportiu. A uns 800 metres passarem per davant de l'Ajuntament. Este és un municipi de 7.000 habitants, aproximadament. Es troba en la comarca de l'Horta Nord i a uns 32 metres sobre el nivell del mar. En esta localitat l'economia varia entre el cultiu de cítrics i algunes hortalisses, i la indústria.

Dins del seu nucli urbà destaca l'església parroquial de Sant Antoni Abad, obra del segle xviii, amb campanar de tres cossos. La planta és de creu llatina i posseïx una volta de canó. Als costats s'obrin quatre capelles amb voltes.

13,6 km.

El final del nostre itinerari està a l'estació de Rafelbunyol de la L3 del metro.

1