Oci i Cultura - Bicimetro

0 km.

Es troba en l'estació de Bétera de la línia 1 de Metrovalencia. Ja fora de l'edifici ferroviari, agafem el primer carrer a l'esquerra, en direcció sud, cap a la part alta de la població. Passarem per davant de la Casa de Cultura (magnífica vil·la rehabilitada), justament davant, agafem el carrer de la dreta cap a l'Ajuntament.

La població de Bétera es troba en la comarca del Camp de Túria, i a tan sols 100 m sobre el nivell del mar. La gent a Bétera treballa principalment en el sector industrial, el de servicis i, en menor grau, en l'agricultura. El municipi té 18.500 habitants, aproximadament.

A Bétera són remarcables des d'un punt de vista patrimonial, l'església parroquial de la Immaculada Concepció. La façana crida l'atenció del visitant pels dos rellotges de sol de 1909, un a cada costat, que són l'única ornamentació. A l'interior cal destacar que la nau es comunica per mitjà d'arcs amb la nau de la capella de la Comunió, que és paral·lela a la principal. El castell, que és d'origen musulmà, té alguns elements gòtics del segle xv. La fortalesa va ser destruïda l'any 1364 i reconstruïda posteriorment. A partir del segle xvi el castell perd el seu caràcter defensiu i passa a ser residència palatina. Es compon de quatre torres emmerletades, la principal, de forma rectangular, té un rellotge que es va instal·lar el 1897. Cal destacar també l'ermita del segle xviii i el panteó del marqués de Dosaigües. El visitant té la possibilitat de conéixer altres elements del patrimoni cultural com ara les coves de Mallorca, els taulellets populars de ceràmica, el jaciment del tòs Pelat, la vila romana de l'horta vella, l'alqueria i la torre musulmana de Bofilla, del segle xi. Amb els 16,5 metres d'alçària servia tant per a la defensa, com per a la vigilància. Pel terme també es troben alguns búnquers de la Guerra Civil.  Hi ha masies que són un clar exemple de construccions que es realitzaven en el segle xviii per part de l'aristocràcia. Són destacables les festes de les Alfàbegues o de la Mare de Deu d'Agost.

0.5 km.

Una vegada en l'Ajuntament descendim per un carrer a l'esquerra novament, en arribar a un encreuament de carrers, tornem a girar a l'esquerra, passem per davant del col·legi de la Mare de Déu del Carme.

0,9 km.

Rotonda en què hem de continuar a la dreta, cap al cementeri. A l'esquerra hi ha un edifici de color taronja, però el més interessant és que darrere d'este hi ha un esplèndid arbre monumental. Es tracta d'un lledoner, considerat com el més gran de la Comunitat Valenciana.

1,5 km.

Seguim pel camí vell de Paterna. A la dreta una font. Podem disfrutar d'una àmplia vista panoràmica del nucli urbà de Bétera.

Uns 200 metres més avall, descobrim a la dreta la finca la Foia. Pel camí de la dreta de la masia podrem acostar-nos al seu torn a la masia de Torre en Conill, en un trajecte de poc menys d'un quilòmetre. Estos dos edificis són una bona mostra del tipus de construccions rurals que, a més d'albergar la casa del capatàs o mitger, disposaven d'habitacions perquè els propietaris pogueren passar llargues temporades al camp. Per descomptat que també disposaven estes masies de qualsevol tipus d'habitació per a guardar ferramentes, emmagatzemar collites o guardar el ramat i els animals de càrrega. Hui en dia s'han convertit la major part d'estes en habitatges de segona residència.

Continuem per la carretera per la qual discorre el nostre itinerari, que és l'antic camí de Paterna. A la dreta s'estenen els cultius de tarongers, a la partida de la Belluga, mentre que a l'esquerra, una urbanització s'estén per la partida del Bassó, encara en el terme municipal de Bétera. 

3 km.

Deixem la carretera o antic camí de Paterna, per a agafar un camí de terra que es troba a l'esquerra. D'esta manera, podrem relaxar el nostre pedaleig i no preocupar-nos pels vehicles de motor. 

3,5 km.

Seguim a l'esquerra pel camí amb millor ferm. En el centre, un pi ens servix de referència. Uns 400 m més avant, continuem a la dreta (urbanització Horts de Colmenars).

4,3 km.

Continuem a l'esquerra pel camí de terra amb bon ferm, passem per una pineda i per horts de tarongers. El camí de la dreta puja cap al vèrtex geodèsic de Camarena.

4,6 km.

Passem per davall d'un línia elèctrica. En arribar a un encreuament de camins, continuem recte entre horts de tarongers.

4,9 km.

A l'esquerra del camí, trobem una caseta o refugi de pedra entre un camp de garrofers. Construcció feta només de pedres amb la finalitat de servir d'abric o guardar les ferramentes de cultiu, ací coneguts pel nom de ‘catxerulos’. El paratge ha perdut gran part del seu valor per culpa de la tala i poda abusiva dels garrofers, alguns d'estos centenaris.

5 km.

Passem entre un xalet i un gran pi, al costat d'una bassa de reg. Val la pena detindre's davall de l'ombra del pi per a descansar i observar una magnífica vista panoràmica de València, a l'est, i de la serra Calderona, al nord.

Uns 100 metres més avant hem de continuar a l'esquerra i a 200 metres, continuem a la dreta, entre tarongers, pel camí de terra amb millor ferm.

5,7 km.

Travessem uns cultius de garrofers i seguim a l'esquerra i a continuació (a uns 30 metres) de nou a l'esquerra, entre una xicoteta pineda. Començarem un suau descens al costat d'un mur. A la dreta arribaríem a la urbanització Mas Camarena.

En el quilòmetre 6,2 trobem un camí asfaltat i continuem recte.

7,1 km.

Ens incorporem a la via de servici de l'autovia A-7. Per a salvar-la, hem de continuar a l'esquerra uns 100 metres i a la dreta, trobarem una canonada o pas ramader que té suficient espai com per a poder passar sense baixar de la bici. Este pas pot presentar problemes en època de pluges, ja que és possible que s'acumule el temible fang. Així travessem la gran carretera i eixirem a un descampat que en un passat no molt llunyà era un abocador, hui clausurat. Justament davant discorre un camí asfaltat, que hem d'agafar cap a la dreta. 

7,7 km.

Ens topem a la dreta amb un altre abocador clausurat i cobert de pins. El nostre recorregut seguix cap a la dreta, recte podrem acostar-nos a veure la masia de Mora. Un altre entorn agradable, però privat.

8,9 km.

Continuem recte per esta carretereta. A l'esquerra es baixa al cementeri de Godella.  

9,4 km.

Entrem en la urbanització Campo Olivar. Hem de seguir a l'esquerra vorejant-la i prestarem atenció en alguns encreuaments on hi ha prou de trànsit de vehicles motoritzats.

10,2 km.

Continuem a la dreta. Revolta on està la finca i masia de San Ferrando. Edifici singular, construït el 1864 amb aparell de pedra encintada, amb porta de mig punt i finestra als costats, entre dos torrasses, 100 m més avant girem a l'esquerra en arribar al lloc de comandament de la Policia Local.

10,7 km.

Pavelló esportiu de Godella. Seguim a la dreta i després a l'esquerra cap a l'encreuament de la carretera de València a Bétera, que està regulada per un semàfor. Atenció a este encreuament. A pocs metres, ens trobem el camp de futbol de Godella.

12,3 km.

Semàfor i divisòria dels termes de Burjassot i Godella. Ens desviem a l'esquerra per a arribar a l'estació del metro de Godella.

Godella pertany a la comarca de l'Horta Nord. En este municipi habiten, aproximadament, 12.500 persones, mentre que el nucli urbà es troba a 33 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Els habitants de Godella basen l'economia principalment en els sectors servicis i indústria, encara que destaca també una important artesania. L'activitat agrícola és hui en dia marginal.

Godella és una ciutat rica en patrimoni monumental. Cal destacarem l'església parroquial de Sant Bartomeu Apòstol. La construcció va començar el 1744 (pel fet que l'antiga església es va quedar xicoteta) i va finalitzar el 1754. D'estil neoclàssic, té alguna mostra del barroc i motlures del rococó. La torre campanar es troba adossada a la que va ser l'antiga església, que cal situar al costat de la que estem comentant. Presenta tres cossos, planta quadrada i rellotge en el cos central. Per la seua banda, l'església de Sant Bartomeu posseïx una planta amb forma de creu llatina dotada de sis capelles laterals, i una volta de canó cobrix la nau central. Una altra dada d'interés és que l'interior està revestit de sòcol de taulellets del segle xviii. Cal destacar també l'ermita del Salvador i el calvari, amb funcions també parroquials. Està situada al nord-oest de la població i posseïx un porxe en la façana amb cinc arcs, a més d'un rellotge de sol. L'interior mostra una única nau, coberta per una volta de mig canó. D'altra banda, el monestir de la Visitació (1957), en l'extrem est de la població, és d'estil neogòtic i l'església, perpendicular al monestir, és de nau única amb volta nervada. Atenció també al col·legi del Sagrat Cor, a l'est del poble, on ens trobarem una església d'estil neoromànic. També hem d'anomenar l'església de Sant Josep i Santa Teresa (1926-1929) amb una façana de rajola roja i porta allindada. La nau interior és única i amb volta de mig canó. L'església de Sant Josep es troba a l'esquerra de la carretera que ens porta a Bétera. Va ser consagrada el 1924. Mostra un interior de tres naus amb estil neogòtic i volta central ogival.

En la plaça, prop de l'estació, es troba el monument al tenor i pintor Lamberto Alonso, amb un ampli pedestal de ciment i estàtua de bronze, obra d'Ignacio Pinazo (1930). D'altra banda, davant de la façana de l'església parroquial s'alça el monument al pintor Ignacio Pinazo Camarlench, amb pedestal petri i bust de bronze, obra d'Ignacio Pinazo Martínez en 1921. En la façana del número 70 del carrer Major trobem una làpida commemorativa del Dr. Peset Aleixandre, i en el centre del poble s'alça la Torreta (s. xviii), que és un monument historicoartístic i l'únic vestigi del palau de Serdanyola, derrocat no fa massa de temps. Es troba molt restaurada i posseïx forma de prisma cúbic i cúpula octogonal. Finalment, remarcar l'existència de la casa dels Pinazo, en el carrer pintor Pinazo. La casa és un senzill edifici d'una sola planta. Conserva en l'interior el caràcter que posseïa en els anys de vida dels artistes, igual que nombroses mostres de l'art de tots dos. En la casa hi ha dos plaques commemoratives: una a Ignacio Pinazo Camarlench i l'altra al seu fill, l'escultor Ignacio Pinazo Martínez. 

12,7 km.

L'estació del metro de Godella és el final de l'itinerari, però des d'esta localitat podrem acostar-nos a visitar Rocafort, ja que pràcticament està conurbat amb Godella.

El municipi de Rocafort està situat al nord de Godella. Hi viuen, aproximadament, 6.500 habitants, i està a 50 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L'economia d'este municipi de l'Horta Nord està constituïda per xicotetes indústries i pel sector servicis (dels quals se servix, a més de la població, les urbanitzacions pròximes). El sector agrícola, cada vegada més marginal, preveu explotacions de cítrics i hortalisses.

A Rocafort mereix una visita l'església parroquial de Sant Sebastià Màrtir, que originàriament era una ermita de 1434. La torre campanar és de dos cossos amb rellotge i l'interior de l'església presenta una nau, coberta amb volta de mig canó, a més de dos capelles laterals. Per la seua banda, la parròquia de Santa Bàrbara es troba en la urbanització del mateix nom, que originàriament era una capella privada. Va començar a construir-se el 1963 amb murs de maçoneria i planta quadrangular. Al sud del nucli urbà trobem el palau del baró de Terrateig (1768). D'este singular edifici, direm que està pendent el seu nomenament com a monument historicoartístic. Té planta baixa i primer pis, de planta rectangular, amb balcó i escut a la façana.