Oci i Cultura - Bicimetro

El Canal Xúquer - Túria (1)

Eixida: estació de Carlet de la L1.
Arribada: estació de Massalavés de la L1.
Distància: 23,4 km.
Dificultat: baixa-alta.

Este itinerari, com molts dels que proposem, és un tranquil passeig pels horts de la Ribera però, sobretot, pel vial de servici del canal Xúquer-Túria en el tram més alt. A més, per a fer-lo menys monòton el hem enriquit gràcies a unes parcel·les de muntanya que pegades al canal ens donen la possibilitat no sols de canviar de paisatge sinó el ritme en la ruta. Per esta raó, tindreu més d'una possibilitat per a travessar estes clapes de muntanya: la de trial i la més cicloturista, encara que les dos acaben per fer un itinerari comú que finalitzarà de nou en el canal.

0 km.

Estació de Carlet, edifici neomudèjar fet de rajola i taulellet. Altres edificis d'interés, datats del segle xix o principi del xx, són el Teatre del Segle i el mercat municipal la façana del qual és una bella mostra d'Art-Decó presidida per l'escut republicà de Carlet. La resta de l'edifici és una nau metàl·lica.

Viuen a Carlet al voltant de 15.000 persones. Es troba emplaçat a la dreta del riu Magre, a uns 40 metres sobre el nivell del mar, i a la comarca de la Ribera Alta. L'economia està basada en la comercialització i cultiu de l'albercoc, la taronja i la bresquilla. La indústria s'ha especialitzat en la fabricació de materials de construcció, paviments i en els envasos per a comercialitzar fruites.

A Carlet, l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció mereix una visita pausada. L'edifici és de planta basilical, sense creuer, de tres naus paral·leles. Les naus laterals es rematen per un creuer sense capçalera, i es convertix la de la dreta al final en la capella de la Comunió. La nau central està coberta amb una volta d'arc carpanell. Cal mencionar que les naus laterals posseïxen una sèrie de capelles. L'església té una rica façana, complexa, i a la dreta, torre de dos cossos. Important és també, en el carrer Colom, l'església parroquial de Sant Josep. Destaca la superfície de l'edifici de 400 m2. Tota esta és obra de maçoneria. El campanar, simple i pràctic, és un entresolat metàl·lic amb coberta a dos aigües. La seua planta és hexagonal inscrita en un quadrat. Destaca també la Residència Mixta Nacional de la Tercera Edat, tant pel seu volum edificat, la seua cura arquitectònica i la seua autenticitat dels materials com la seua bona ambientació vegetal. Lloc agradable per a un passeig assossegat. Finalment, cal mencionar l'ermita de Sant Bernat. Està edificada de pedra lluïda de ciment, entre camps de tarongers. Es va fundar el 1660 i es troba restaurada. De vestíbul rectangular, posseïx un Crist en un senzill retaule i una làpida que commemora el tercer centenari de la benedicció (1666-1966).

Creuem les vies i eixim pel carrer que enfronta amb l'estació fins al primer encreuament. Ací agafem el carrer de l'esquerra.

0,17 km.

Arribem a una replaceta des d'on ixen tres carreteres. Obviem la primera a la dreta, ens endinsem en la replaça i passem pel costat d'un xalet modernista conegut com a residència la Llum.

De seguida, al costat d'una gran alzina, girem per la carretera que ix en diagonal a la dreta. És el camí de la Muntanyeta que ens portarà sobre el riu Sec, que una vegada creuat, seguirem per la dreta per a seguidament, en una pineda de xicotets pins, abandonar-lo per l'esquerra, i seguir la direcció sud-oest que portàvem. Este camí asfaltat ens portarà entre horts de tarongers, caquis i bresquilleres sense a penes notar el desnivell que hi ha entre Carlet i el canal Xúquer-Túria a què ens dirigim.

2,9 km.

Ens topem amb el camí de Xàtiva que agafem a l'esquerra i que deixem de seguida a la dreta, per a arribar, en una curta rampa, a la via de servici del canal Xúquer-Túria. El seguim sense a penes desnivell corrent amunt per l'esquerra.

5,4 km.

Contornada de la masia del Rocam des d'on hi ha bones vistes sobre els camps de fruiters de la Ribera.

6,7 km.

A l'altre costat del canal, en una zona de bosc baix, veiem un corral rehabilitat per l'Ajuntament d'Alberic on hi ha una àrea de pícnic. És el Corral de Rafel. A partir d'ací el canal discorre pel costat d'una zona de muntanya.

8,5 km.

Després d'una marcada revolta en què podem observar bones perspectives del canal veiem a la nostra dreta un altre pont xicotet que inicia un camí muntanya endins. Si seguim este camí que inicia el tram de triall d'esta ruta, veurem que un poc després de passar a unes cases hi ha una desviació a l'esquerra que s'endinsa en la pineda i cap amunt. Ací és on verdaderament el nostre itinerari comença a convertir-se quasi més en un senda que en un camí. Esta part de la ruta és apta per a qualsevol tipus de bici només la perícia i les ganes de disfrutar d'esta part de muntanya us la faran preferir a la que més tard descriurem.

El tram no és excessivament llarg i encara que us hàgeu de baixar de la bici en algun moment –perquè el ferm és en algunes de les seues parts un verdader emergir de tallant roca viva- val la pena pel paisatge i pel canviant ritme que dóna al nostre pedaleig, que el fa verdaderament divertit per a aquells que disfruten del trial. Sii decidiu seguir-lo acabareu per eixir a una pista forestal per la qual ve la versió cicloturística del nostre itinerari.

9,4 km.

Si us decidiu per camis més ferms, obviareu l'anterior pont i travessareu el canal pel següent. Remuntareu la pista forestal fins a coronar un xicotet promontori on descansaran els vostres cors del curt ascens.

10,3 km.

Ací, per la dreta és el camí de trial que abans us hem descrit i uns metres més avant a l'esquerra i en diagonal una desviació al costat d'un gran pi, i que té sentit descendent. Camí comú per a tots que us endinsa en uns horts abandonats només traspassar uns reixats oberts, i que desemboca en un xicotet barranc. El camí es convertix en una senda que davall d'un espés fullatge utilitza el llit del xicotet barranc per a eixir a un camí rural asfaltat que, com els altres que ja coneixem, també s'endinsa muntanya endins des del canal.

10,9 km.

Ens topem amb un camí asfaltat i el seguim en lleugera pujada per la nostra dreta. Ens iniciem per un paisatge on alternen els cada vegada més escassos camps de garrofers amb els tarongerars, el bosc baix on destaquen les mates d'espart i la pinar de pi blanc.

12,1 km.

En iniciar una revolta a la dreta de la carretereta per on pedalegem veiem una gran desviació de terra per la nostra esquerra i que agafarem. Seguim esta pista obviant les desviacions que ens ixen per la dreta i en la primera a l'esquerra les deixem.

12,5 km.

Agafem la desviació de l'esquerra que puja durant 100 metres fins a un promontori on el camí fa revolta i més avant recte un altre camí que no agafarem. Ara amb més o menys xicotets tobogans el seguirem sense fer cas de possibles desviacions fins que després d'arribar a la part alta d'una lloma i baixar-la, ens trobem un camí de millor ferm.

Tota esta muntanya que hem recorregut fins ara i especialment esta part en què ens trobem, pertany encara que ens parega rar per la distància a què està, al terme municipal de Guadassuar. Està catalogada com a vedat de caça, raó per la qual cal extremar les precaucions en època de caça. Quan la muntanya està tranquil·la podem trobar-nos part d'esta caça: tudons, tórtores, perdius, conills, merles, tords i altres espècies com a diverses espècies de busqueretes, l'oriol, els mussols, l'enganyapastors terrós, la blanca i el bell i exòtic cucut garser que les parasita i ponen els seus ous en els nius del còrvid.

14,1 km.

Ens trobem el camí de millor ferm que agafarem cap a l'esquerra i pel qual anirem baixant primer suaument i després amb més pendent fins a eixir de la muntanya.

15,3 km.

Canvia el ferm i es fa d'asfalt.

15,9 km.

Arribem de nou al canal Xúquer-Túria i després de creuar-lo el seguim per la dreta.

16,6 km.

Deixem el canal pujant una xicoteta rampa a l'esquerra pel camí de Marià Sanz. Des d'ací a més de la casa en pedra que passa quasi desapercebuda, integrada en el camp de garrofers, contemplem vistes del canal i de la muntanya per on hem vingut. Iniciem un curt però gratificant descens per este camí asfaltat però molt estret que ens obliga a extremar les precaucions.

17,7 km.

La baixada acaba en una altra carretereta asfaltada que seguirem a l'esquerra.

19,9 km.

Travessem la Séquia Reial del Xúquer i després d'això ens desviem a la dreta i la deixem als pocs metres per un camí semiasfaltat d'horta que veurem a l'esquerra. Però abans de travessar la séquia veurem a la dreta un camí asfaltat, el camí del mas de Quitorra, que ens portaria en dos quilòmetres i mig a la trobada de l'itinerari núm. 14, Ribera Alta del Xúquer, a les proximitats d'Alberic.

20,4 km.

Obviem la desviació a la dreta de millor ferm, i seguim pel nostre camí d'horta entre caquis, tarongers, bresquilleres…

21,4 km.

Ullal del riu Verd al costat d'una central elèctrica. La marjal que temps arrere negava la seua superfície ha anat reduint-se per l'acció de l'home i l'explotació agrícola fins a deixar només este xicotet racó. Este lloc, santuari d'ullals i de gran nombre d'espècie d'aus, temps arrere va ser considerat com un abocador i, fins i tot, es va intentar diverses vegades soterrar, literalment parlant, sense èxit, perquè la força del seu cabal era tan gran que va arrossegar la terra que el taponava per a tornar a recuperar el seu espai natural. Encara que està protegit per la Generalitat perquè és l'únic lloc conegut on habita una espècie de caragol d'aigua en perill d'extinció, no hi ha més que veure-ho per a observar com el vandalisme i la falta d'educació ambiental estan presents en este lloc.

Seguim per l'esquerra en passar el pont que separa la central elèctrica del naixement del riu Verd i un poc més avant, passem per davall de l'autovia per a només fer-ho girar per la dreta per un camí asfaltat que ens porta al centre de Massalavés.

Massalavés és una població xicoteta de la Ribera Baixa de tan sols 1.600 habitants dedicada a l'agricultura de cítrics i altres fruiters, però que està començant, com ja ho van fer els seus veïns, a industrialitzar-se. En el nucli urbà, destaca l'església de Sant Miquel del segle xvi, construïda sobre la base d'una mesquita.

23,4 km.

Eixim de Massalavés per l'est, travessem la N-340 -ara sense a penes trànsit- i a uns 200 metres ens trobarem el baixador de Massalavés de la L1 de Metrovalencia.