Oci i Cultura - Bicimetro

L´Horta Sud

Eixida: estació de Sant Isidre de L1, L2 i L7.
Arribada: estació de Picassent de la L1.
Distància: 21,2 km.
Dificultat: baixa.

Amb la revisió d'esta ruta, hem prescindit d'una part dels carrils bici de la comarca de l'Horta Sud. I ho hem fet així per a poder disfrutar dels agradables camins d'horta pels quals rodar i dels que ens hem favorit per a realitzar este renovat itinerari per la comarca.

0 km.

El km 0 d'esta ruta comença en l'estació de Sant Isidre de L1, L2 i L7 del metro. Es tracta d'una estació de superfície, raó per la qual, a més de diumenges, festius i dissabtes al matí, podem viatjar amb la nostra bici en dies laborables i els dissabtes a la vesprada, des d'esta estació de la ciutat de València i fins a esta.

Eixirem pel carrer que enfronta l'estació: el c/ José Andreu Alabarta, que deixarem quasi en el seu final per l'esquerra, per l'embocadura anterior a l'avinguda en què s'ha convertit el camí nou de Picanya (és la prolongació d'Arxiduc Carles). Quan ens trobem les vies de la línia de tren de Renfe, veurem a la dreta, davall d'estes, l'inici del carril bici a Torrent.

0,7 km.

Inici carril bici a Picanya-Torrent. Esta infraestructura viària per a bicicletes salva les rotondes d'accés al pont sobre el nou llit del Túria. Esta separada prou metres de l'autovia de València a Torrent, perquè discorre per un camí preexistent fins a entrar en el polígon industrial de Picanya

4,4 km.

En arribar a l'altura del km 4,4 ens trobarem la rotonda on acaba el polígon industrial de Picanya i comença el pont per on travessarem el barranc de Xiva i ens endinsarem en el nucli urbà de Picanya. Prompte ens adonarem que Picanya és un municipi que fomenta la mobilitat sostenible, amb la majoria dels seus carrers marcats com a carrers 30 i els seus carrils bici (que ens confondran un poc perquè ací no són rojos sinó verds).

Per la seua banda, Picanya és un municipi de l'Horta Sud que té, aproximadament, 10.500 habitants. Encara que manté una part de l'economia basada en l'agricultura, les seues principals rendes les aconseguix dels servicis i la indústria.

De Picanya destacarem l'església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'un edifici del segle passat de modestes proporcions. La façana és senzilla, llisa, amb el campanar a la dreta, de planta quadrada. L'interior del temple es compon per tres naus longitudinals i una altra transversal, en forma de creuer. La nau central posseïx una volta de canó dividida en tres trams. Finalment, destacarem del presbiteri el retaule en escaiola, d'estil renaixentista, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. També rellevants són els següents recursos patrimonials i arquitectònics del municipi: ateneu i casa particular, en la plaça Major, 5, i al carrer de l'Església, 2; conjunt urbà del carrer del Sol; antic casino hui habilitat com a centre cultural; xalets de l'estació; diferents cases de tipologia industrial, en el carrer Bonavista, 25 i 27; xemeneia del motor de Valero; motor de Giner; alqueria de Raga; pont vell i baranes del barranc; i conjunt urbà del carrer del Pilar.

Creuem el barranc pel carril bici, seguim fins a la pròxima rotonda i pugem cap a l'esquerra pel pont que salva les vies del metro i que acaba a les portes de Paiporta.

5,4 km.

Una vegada hem baixat el pont entrem per la dreta (per el senyal de centre urbà) a Paiporta.

Paiporta té, aproximadament, 21.500 habitants, i el poble està situat a uns 24 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Posseïx tres polígons industrials dedicats principalment a la indústria de la fusta i del moble, els quals sustenten principalment l'economia de la localitat. El sector agrícola és hui un complement de les rendes generades per la indústria i els servicis.

A Paiporta val la pena visitar, almenys, l'església parroquial de Sant Jordi Màrtir, edifici que es troba en la plaça principal del poble, inaugurat el 1754. En la façana destaca un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi i a l'esquerra es troba una torre de dos cossos. L'interior de l'edifici té tres naus, i la central és de mig canó. També d'interés pot resultar la visita a l'església parroquial de Sant Ramon Nonat, i en el nucli antic, l'església parroquial de la Immaculada. D'altra banda, en un xicotet jardí de la plaça de Vicent Blasco Ibáñez, trobem sobre un pedestal un bust, monument a fra Gabriel Ferrandis.

Hem de travessar la població. Tasca fàcil perquè hem de seguir pel primer semàfor a la dreta, pel carrer de Sant Antoni que és de circulació en doble sentit. Ens guiarem pels plafons de direcció que indiquen el poliesportiu i secundàriament pels de la fundació Ruralcaja que deixarem de seguir en l'encreuament amb el carrer de Santa Anna. Seguirem perquè pel carrer que portem (del Mestre Serrano) fins quasi topar-nos amb el poliesportiu. Dos encreuaments abans d'este, veurem a la nostra dreta una pineda. Agafem rumb cap a esta pel carrer de Catarroja.

7,2 km.

Una vegada hem arribat a la pineda dels afores de Paiporta la contornegem per l'esquerra i de seguida, a peu del mur de pedra que limita una propietat privada, veurem el camí asfaltat i estretíssim que ens portara a través de l'horta de Paiporta en direcció sud.

7,9 km.

El nostre estret camí d'horta es fa ara de terra. A la dreta entre els horts veurem el cementeri.

8,1 km.

Passem de llarg una desviació a la dreta. Seguim pel camí fins a trobar-nos l'autovia i en paral·lel a esta, cap a la dreta seguim fins a una rotonda.

8,6 km.

Arribem a una rotonda que dóna entrada a Catarroja i que després de travessar-la per un pas de vianants ens introduïx en el següent tram de carril bici de la comarca que recorrerem. Este tram ve des de la pedania de la Torre i com veureu és molt utilitzat. Tornem a trobar una altra rotonda que ens pot acostar a la localitat de Catarroja. Viuen en este municipi, aproximadament, 24.000 persones. El nucli urbà se situa a uns 11 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L'economia es basa principalment en la indústria i el sector servicis, encara que fins fa no massa temps, quan el sector dominant era el de l'agricultura, dominaven (i predominen encara) els cultius de l'arròs de l'Albufera.

Entre l'ampli patrimoni arquitectònic destaquen, principalment, els temples parroquials. L'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel va ser construïda al començament del segle xviii de maçoneria, rajola i pedra. La torre campanar és de planta rectangular i va ser reconstruïda durant el segle passat. El temple en general és de planta rectangular amb una única nau coberta per una volta de canó. Trobem a la dreta quatre capelles laterals que es comuniquen. Per la seua banda, l'església de Sant Antoni de Pàdua la trobem en la carretera a València que travessa la població. La façana és de rajola roja de cara vista i el seu interior és rectangular. D'esta cal destacar les vidrieres dels laterals de l'artista Antònia Mir. Destaca també el palau de Vivanco, localitzat en el camí Reial, 22. És un edifici de finals del segle xviii, que combina en la façana principal l'estil neoclàssic amb elements ornamentals del barroc tardà. Este edifici va ser declarat monument historicoartístic nacional l'any 1981. Altres edificis d'interés són: el del camí Reial, 47; carrer de les Casetes d'Isidoro, 23; carrer de l'Artesana, 12; carrer de l'Olivar, 15; plaça Vella, 2; Ramón i Cajal, 27; la xemeneia del carrer de Huelva; i el cementeri de Catarroja.

10 km.

Tercera rotonda, que separa Catarroja d'Albal. Deixem el carril bici (que acaba ací) i entrem a Albal per una carretera sense voral però de curt trajecte.

A Albal són de visita imprescindible monuments com l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (1697). La torre campanar és de planta quadrada i de rajola. L'interior del temple consta d'una sola nau coberta per una volta de canó amb capelles laterals. Destaca la torre àrab, sens dubte l'edifici més antic de la ciutat. La tècnica de tàpia ens confirma l'origen musulmà. És de base quadrada i té una alçària de 15,5 metres. Altres monuments interessants d'Albal per a la seua visita poden ser l'Ajuntament, la coneguda popularment Casa del Bombo (edifici senyorial del s. xviii), la parròquia de Sant Carles, la Llar del Productor o Casino Republicà i el Sindicat Agrícola, amb un bon mural.

Continuem el nostre recorregut en entrar a Albal pel primer semàfor a la dreta a la recerca de l'ermita de Santa Anna.

11,5 km.

Ermita de Santa Anna. L'edifici principal és obra medieval d'estructura gòtica, amb volta de creueria. L'edifici s'ha ampliat diverses vegades. En el seu entorn es disposa d'una zona recreativa, el poliesportiu i un parc.

Rodejada de camins asfaltats els voltants tenen més trànsit del que es pot esperar, excepte el camí pel qual ens desviarem en direcció a Alcàsser i que es coneix com el camí de la Muntanyeta. Des de la tanca d'entrada a l'ermita, retrocedim uns metres i agafem l'estret camí asfaltat de la Muntanyeta.

12,4 km.

Encreuament de camins successius al llarg de 80 metres: primer seguim a la dreta i després obviem el de la dreta i seguim de cara cap a l'esquerra.

13,1 km.

Arribem als marges del barranc del Realón i el camí que hem d'agafar a la dreta es fa de terra. A l'altre costat del barranc els murs, l'entrada i al fons els edificis d'una gran propietat agrària. Creuem el barranc i de seguida passem per davall de la línia de l'AVE. De nou el camí asfaltat.

14,2 km.

Desviació a l'esquerra que no hem d'agafar.

Uns 200 metres després, creuarem la Séquia Reial del Xúquer. Esta important séquia rega unes 24.500 ha. La construcció va ser iniciada pel rei Jaume I amb la idea de fer-la arribar fins a Almussafes. El rei Martí I, l'Humà, va decidir prolongar-la fins al barranc de Catarroja (que és el traçat actual), però este fet no es va produir fins ben avançat el segle xviii. La Séquia Reial pren les aigües de l'assut d'Antella, i després de creuar i donar servici de reg a gran quantitat de pobles de la Ribera Alta i de l'Horta Sud, mor en el barranc d'Albal i, a través d'este, desaigua a l'Albufera.

15,5 km.

Entrem a Alcàsser, tal vegada acompanyats per algun veí amb bicicleta, ja que no és rar trobar-ne en el paisatge urbà de la localitat. Després de tot és el poble natal del nostre col·lega Ricardo Hernández autor, entre d'altres, d'un viatge amb bicicleta des d'Alcàsser fins a Dakar, i que relata en una trilogia.

Alcàsser, municipi de la comarca de l'Horta Sud, que té una població de 7.387 habitants. Es troba situat a una altitud de 20 metres sobre el nivell del mar. Es localitzen en el seu terme uns quants polígons industrials on es troben indústries de mobles, làmpades i productes químics. Cal destacar també el cultiu de cítrics. Entre el patrimoni arquitectònic destaca l'església parroquial de Sant Màrtir Bisbe. L'interior de l'edifici és harmoniós, amb una nau central dotada de creuer amb cúpula sobre tambor i capelles laterals. El tram del presbiteri es cobrix amb una volta de canó. A la dreta de la façana trobem el campanar, de planta quadrada.

Eixim d'Alcàsser només entrar per la dreta i cap arrere, pel camí a Torrent.

16,2 km.

Creuem el barranc de Picassent i ens desviem a l'esquerra per a remuntar, per una carretereta asfaltada, el barranc del Garroferal, tributari del de Picassent i confluent amb este uns metres més avant.

17,4 km.

Travessem (lleugerament desviats a la dreta) el camí de Picassent a Torrent que no té voral i sí molt de trànsit ràpid. Raons suficients per a prescindir d'este per a entrar a Picassent. Seguim per un camí de terra que ens durà per davall de l'autovia primer i després per davall de les vies de Ferrocarrils de la Generalitat (aprofitant el llit sec del barranc de l'Alcaldet). Obviarem qualsevol desviació que isca des del nostre camí i quan ens trobem que este acaba al costat de la via de Metrovalencia és quan agafarem per l'esquerra per a de seguida per la dreta, pel barranc de l'Alcaldet, creuar davall la via. Este xicotet barranc confluïx precisament en este paratge amb la carrerada de Ciscar, i els dos conformen el del Garroferal que hem portat fins ara per l'esquerra.

19 km.

Creuem per un curiós pont la carrerada de Ciscar i a la dreta seguim el camí 200 metres més, fins a trobar-nos l'encreuament amb la carretera que ix de Picassent vorejant la lloma i la urbanització de l'Alter. Pugem lleugerament per esta carretereta cap a l'esquerra a la recerca de Picassent.

Als 20,8 km entrem a Picassent.

21 km.

Estació del metro de Picassent.