Oci i Cultura - Bicimetro

El Canal Xúquer-Túria (2)

Eixida: estació de Picassent de la L1.
Arribada: estació de Picanya de L1, L2 i L7.
Distància: 15,4 km.
Dificultat: baixa.

Este itinerari al llarg del canal Xúquer-Túria entre Picassent i Torrent i que prolonguem fins a Picanya, té interés -per escàs quilometratge i per oferir un alt grau de seguretat viària respecte al camí de Torrent a Picassent- com a connexió no motoritzada entre les dos poblacions.

Encara que es pot fer sense grans dificultats en els dos sentits, recomanem començar-lo a Picassent per a així realitzar-lo en sentit lleugerament descendent. Tant en el començament com en el final hem defugit la línia recta amb la intenció de recrear-nos més en els paratges que hi ha als afores d'estes tres poblacions.

0 km.

El km 0 es troba en l'estació de Picassent de la L1 de Metrovalencia a uns 56 metres sobre el nivell del mar. Esta població obté les rendes principalment de la indústria i complementàriament del cultiu de cítrics. El nucli urbà de Picassent, a pesar de ser d'una certa consideració perquè hi viuen, aproximadament, 18.000 persones, manté una arquitectura (cases de dos plantes) i una trama urbana prou ben conservades que inviten a recórrer-lo abans d'iniciar la ruta.

Per a això res més senzill que creuar les vies i eixir per la porta de l'edifici de l'estació carrer de Baix, pel carrer Nou, ornada per palmeres i edificis de bella factura. Després de creuar el carrer Major seguirem pel de la Penya i si girem cap a l'esquerrra pel de la Campana i ens perdrem pels carrerons fins una de les esglésies i la plaça de l'Ajuntament. Després tornarem pel carrer del Calvari de nou a l'estació.

En l'àmbit monumental podem destacar l'església parroquial de Sant Cristòfol, construïda el 1712 i amb la nau principal coberta amb una volta de canó. Atenció també a l'ermita de la Mare de Déu de la Vallivana, edifici construït el 1738. Mostra una portada allindada, un interior ben il·luminat i una planta trapezoïdal amb volta de canó i dos capelles laterals. Altres edificis rellevants de Picassent són: l'abadia, la casa convent del les Monges Doctrineres, l'escola d'Adelaida, la casa del Notari, el xalet d'Espí, la casa de l'Algepsera, la casa Longinos, la casa del Marqués, la casa de la família Chanzà, o la casa del Notari Fortuny.

En el cas que vulguem mamprendre l'itinerari directament, una vegada hem baixat del tren no creuarem les vies, ja que hem de seguir-les per on vam vindre, cap arrere, cap al nord. Així que tornem pegats a les vies per on vam vindre i a uns dos-cents metres trobarem la carretera d'eixida del nucli urbà.

0,6 km.

Travessem per un pont la ronda nord de Picassent. Ara anem per una zona elevada entre xalets, camps de tarongers i garrofers que domina amb la vista la comarca de l'Horta Sud. És la partida de l'Alter.

2 km.

Descendim per a travessar el barranc i la carrerada de Ciscar, i 100 metres més avant ens desviem a l'esquerrra pel camí dels Carrils.

2,5 km.

Una vegada hem agafat el camí dels Carrils, pugem una curta rampa fins a trobar-nos el canal del Xúquer-Túria. Des d'ací rodaríem directes fins a Torrent, però abans el creuarem per a poder veure des de l'altre costat una vista panoràmica de l'aqüeducte que forma el canal en esta zona, i descobrir cases motor com les de Borrals, de Romero, Sant Francesc i la masia del Realón.  

3,1 km.

Així que seguim pel camí i un poc més avant el deixarem i girarem a la dreta. Passarem junt amb la casa motor de San Francisco i després d'una curta baixada (junt amb una altra de les pertanyents a la SAT Mes del Realeró) i un breu ascens, creuarem  de nou el canal Xúquer-Túria.

4 km.

Creuat de nou el canal, el seguirem, finalment, per l'esquerra, pel camí de servici asfaltat.
Pel que fa al canal Xúquer-Túria, dir que va ser construït l'any 1978. Té l'origen prop de la presa de Tous.

Des d'allí, i pràcticament paral·lel a la Séquia Reial del Xúquer, recorre terres de la Ribera Alta i de l'Horta Sud. Pel camí dóna servici de reg a explotacions agrícoles que antigament eren de secà, especialment en terres situades a major cota que les de la tradicional Séquia Reial del Xúquer. A l'altura de Picassent aporta aigües a la planta potabilitzadora del mateix municipi i, a continuació, amb més trams ja soterrats, descarrega aigües en el riu Túria, a tan sols uns metres per damunt del punt on la planta potabilitzadora de la Presa, a Manises, agafa aigües. D'esta manera podem concloure que el conducte del canal té dos finalitats: el reg i el proveïment d'aigua a València i als pobles de la resta de la comarca.

El tram de ruta que utilitza el camí de servici del canal té cert encant, ja que les aigües vingudes des de Tous porten també part de la fauna i flora que porta el Xúquer en el seu llit natural. El lent discórrer de les aigües acompanya el nostre passeig per la pista que va vorejant el canal, i que en una comarca tan densament poblada com és l'Horta Sud, es veu poc entorpit per la presència d'automòbils, ja que l'accés a vehicles motoritzats particulars està restringit.

5,7 km.

Creuem el camí de la Pedrera. A la dreta es troba la planta potabilitzadora de Picassent. Pel que fa a esta instal·lació, pot resultar d'interés comentar que va ser inaugurada l'any 1980. Les aigües que utilitza provenen del canal Xúquer-Túria, que, convenientment tractades, cobrixen, junt amb les que es potabilitzen en la planta de la Presa, a Manises, el servici d'aigües potables de tot el conjunt de la comarca de l'Horta Sud, la ciutat de València i la comarca de l'Horta Nord.

6,2 km.

Comencem a pedalejar pel terme municipal de Torrent. Des d'ací es disfruta de vistes panoràmiques dels mosaics de camps de cítrics. Les panoràmiques resulten especialment agradables des dels voltants del barranc de l'Albarder.

Estem a la meitat del camí i aprofitem per a fer-vos uns comentaris sobre la fauna de l'Horta Sud. És una comarca densament poblada, en esta podem disfrutar d'aquella part de la fauna europea més flexible als canvis introduïts pel ser humà en el paisatge. Esta és la comarca per excel·lència de la merla comuna, au de bellíssim cant que és abundantíssima en els camps de tarongers de la comarca i que a l'hivern és acompanyada pels seus cosins els tords comuns i el tord ala-roig provinents d'Europa Central i per bandades d'estornells vulgars.

Durant el trajecte és molt probable que us trobeu la família de xicotets falconets, els xoriguers, que viuen sense anar més lluny als afores de Picassent o si és estiu, amb eixos xicotets mussols, els mussols comuns, que, a més de ratolins, busquen insectes a plena llum del dia. Els altres depredadors alats de la comarca són els capsots comuns i reials (este últim desconegut ací fa unes dècades) i a l'hivern algun esparver centreeuropeu que es dedica a perseguir les xicotetes aus de les nostres hortes.

Un altra dada interessant és la presència d'esplugabous provinents de la pròxima Albufera i la incipient colonització de la zona per part del tudó que estava lligada fins fa una dècada a les zones més d'interior, de matoll i pinedes (cosa que no ocorre a l'estiu amb la relativament abundant tórtora salvatge), i ja molt recentment eixes primeres garses de la comarca que ja podem veure en l'últim tram de la ruta entre el Col·legi del Vedat i Torrent.

6,6 km.

Entrem en la colònia Montehermoso i pel segon carrer a la esquerrra seguint les marques blanques i blaves d'una senda local, tornem a agafar la pista del canal, el qual, ací entra en un curt túnel.

7,9 km.

La pista asfaltada del canal s'unix un quilòmetre més avant, a l'altura del Col·legi del Vedat amb l'altra carretera.

8,9 km.

Seguim pel canal fins al punt en què se submergix en un profund túnel que travessa part de la muntanya del Vedat. Al llarg d'este últim quilòmetre de canal i a l'altre costat, podreu contemplar com els camps de tarongers, ametlers i garrofers han sigut totalment arrasats per a convertir-se en una nova urbanització.

Arribem a un encreuament i girem a la dreta i de nou a la dreta quasi tornant sobre els nostres passos. Des d'ací anirem baixant cap a Torrent, amb una àmplia vista sobre els tarongerars que queden en la comarca.

10,8 km.

Entrem a Torrent i ens trobem una nova zona urbanitzada i amb un carril bici que seguirem a la nostra dreta fins a una rotonda 100 metres més enllà. Deixarem la rotonda en la seua segona eixida a la dreta, per a així poder passar per davall de l'autovia junt amb la via del metro, i entrar en el nucli urbà consolidat de Torrent a l'altura de la rotonda del cementeri.

11,8 km.

Des de la rotonda del cementeri agafem el carrer de la dreta que ens acosta cap a l'Hort de Trenor i en el següent encreuament tenim dos opcions: 1) Cap amunt a l'esquerra i de nou a la dreta passarem per la porta d'entrada de l'Hort de Trenor i més avant entrarem en el Torrent primigeni del barri de l'Estació i la torre àrab (des d'ací és fàcil trobar l'estació del metro i la desviació del nostre itinerari). 2) Baixant a la dreta seguirem l'itinerari directe, ens toparem amb les vies de Ferrocarrils de la Generalitat i remuntant-les arribarem a la desviació (km 12,5, un poc abans d'arribar a l'estació a la dreta creuant el pas a nivell) que a través de les últimes hortes de la partida del Safranar ens durà cap a Picanya.

Torrent és la capital de l'Horta Sud. El seu nucli urbà està a una altitud de 51 metres sobre el nivell del mar. A la ciutat de Torrent viuen, aproximadament, unes 75.000 persones, la segona població en nombre d'habitants de la província, després de la ciutat de València. Esta important ciutat basa l'economia en la indústria (calçat, conserves i bronze), els servicis i de manera complementària en una agricultura (taronges i hortalisses) en retrocés.

De Torrent cal destacar com a monument històric més rellevant la torre àrab. Mostra una planta quadrada i en forma prismàtica. Va formar part del perímetre defensiu de la ciutat de València i no se sap molt bé l'origen (romà o musulmà). L'interior està dividit en quantes plantes, i l'exterior, els murs són de considerable grossària. Dos de les plantes de la torre han sigut preparades com a sales d'exposicions d'art.

No podem oblidar a Torrent l'Hort de Trénor. Es tracta d'un dels entorns i un dels edificis més singulars i de major valor arquitectònic i cultural del nucli urbà de Torrent. L'origen de l'Hort de Trénor es remunta a 1596, moment en què l'arquebisbe de València, Joan de Ribera, va autoritzar la fundació d'un convent a Torrent. L'Ajuntament va cedir uns 44.000 m2 de terreny, que incloïen l'actual hort en tota la seua extensió. Però, a més, tenien part de l'hort i part de les deveses, amb garrofers i oliveres, molts dels quals encara subsistixen en l'actual parc. La desamortització de Mendizábal de 1836 va provocar que el convent passara a les mans de l'Estat, i que se subhastaren els terrenys, que van passar a les mans del comte de Montesinos. Posteriorment, les dependències del convent s'han dedicat successivament a casa de beneficència, casa de la Guàrdia Civil, i escoles, fins que el 1889 s'instal·len els terciaris caputxins. Anys després, els terrenys són adquirits per la família Trénor, de la qual agafen el nom amb què és conegut l'hort actualment. En l'Hort de Trénor, a més de l'edifici principal, seu del Centre de Professors de Torrent, es pot disfrutar d'un bell jardí, on destaquen plantes al·lòctones d'origen tropical o exòtic, com l'araucària, i també altres mediterrànies com la surera, el margalló o la carrasca. Actualment, el parc és un lloc de recreació i oci per a la població en general. A més, l'hort constituïx un espai immillorable per a la seua utilització didàctica. En definitiva, l'Hort de Trénor és un tresor per a la ciutat de Torrent.

També digna de visita és l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu. Es tracta d'un gran temple d'una sola nau amb capelles laterals i volta que mostren trams de creueria. L'exterior és sobri i la torre, quadrada, posseïx cinc cossos. Per la seua banda, l'església parroquial de Sant Josep es va inaugurar el 1968 i posseïx una sola nau, i és un edifici més modern. Una altra església, la parròquia de Mont-Sió, consta de tres naus. La central és la que posseïx una volta de canó. La nau de la dreta té quatre capelles, mentre que la de l'esquerrra no en té cap. L'església original va ser arrasada el 1936. L'església parroquial de Sant Lluís Beltrán (s. xviii) té tres façanes. La central és d'estil eclèctic i té en l'angle dret la torre campanar de planta hexagonal. També hem de fer menció de la parròquia de la Mare de Déu del Bon Consell (en la carretera de València) i el monestir de les dominiques de la Immaculada, situat als afores de Torrent en zona agrícola i industrial. Està dedicat a noviciat i monestir de religioses de clausura. També rellevant és la Creu de Pere Mora, localitzada a la plaça de l'Església. Esta antiga creu de terme, datada en la primera meitat del segle xvi, mostra un basament triangular i una columna renaixentista.

Per la seua banda, el Museu Comarcal de l'Horta Sud, localitzat al carrer de la Mare de Déu de l'Olivar, és de visita obligatòria pel seu valor etnogràfic. Hi trobarem una mostra de les formes arquitectòniques relacionades amb els cultius tradicionals de la terra, especialment de secà. El museu ens oferix la visió de racons que hui ja han desaparegut de les cases actuals de la comarca. A manera d'exemple disposa d'un estable, un molí d'oli o almàssera, l'antic pou de la casa de 14 metres de profunditat, un corral pavimentat (pedra), bancs de pedra i piles de marbre d'una cuina reconstruïda a la manera tradicional. En conjunt, totes les sales de la casa museu mantenen un equipament tradicional. És, sens dubte, una cita cultural i patrimonial rellevant en la comarca de l'Horta Sud.

12,5 km.

Una vedada hem eixit de Torrent i després d'haver creuat les vies de Fererocarrils de la Generalitat Valenciana, entrem en la partida de Safranar i ens trobem una rotonda. De seguida (km 13,3) ho fem amb una bifurcació al costat d'una gran casa motor. Seguim per l'esquerrra, passem per davall de la instal·lació de l'AVE i arribem a un altre camí que per l'esquerrra sorteja l'autovia pel pont que utilitza també el metro. Continuem per este fins al mateix punt on l’agafem, però a l'altre costat de la l'autovia.

Entrem al terme de Picanya, i veiem sobre el paviment l'anunci que ens indica que estem en un dels municipis d'àmbit institucional, més avançats des del punt de vista de la mobilitat sostenible. Són marques de limitació a 30 quilòmetres per hora, prou molt comú en gran part dels municipis de l'Europa més desenvolupada, on els carrers i les zones 30 fan més segurs i habitables els barris de les ciutats.

Seguim fins a trobar-nos, de cara, el cementeri de Picanya. Gir a l'esquerrra i en pocs centenars de metres Picanya.

Picanya és un municipi de l'Horta Sud que té, aproximadament, 8.500 habitants. Encara que manté una part de l'economia basada en l'agricultura, les principals rendes les aconseguix dels servicis i de la indústria, cada vegada més important en estos municipis de l'Horta Sud.
De Picanya destacarem, entre el seu patrimoni arquitectònic, l'església parroquial de la Mare de Déu de Montserrat. Es tracta d'un edifici del segle passat de modestes proporcions. La façana és senzilla, llisa, amb el campanar a la dreta, de planta quadrada. L'interior del temple es compon per tres naus longitudinals i una altra transversal, en forma de creuer. La nau central posseïx una volta de canó dividida en tres trams.

Finalment, destacarem del presbiteri el retaule en escaiola, d'estil renaixentista, amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. També rellevants són els següents recursos patrimonials i arquitectònics del municipi: ateneu i casa particular, en la plaça Major, 5 i al carrer de l'Església, 2; conjunt urbà del carrer del Sol; antic casino hui habilitat com a centre cultural; xalets de l'estació; diferents cases de tipologia industrial, en el carrer Bonavista, 25 i 27; xemeneia del motor de Valero; motor de Giner; alqueria de Raga; pont vell i baranes del barranc; i conjunt urbà del carrer del Pilar.

15,4 km.

Travessem el pas a nivell i a l'esquerrra tenim ja l'estació del metro de Picanya.

1