Oci i Cultura - Bicimetro

Horts de Benifaió

Eixida: estació de Picassent de la L1.
Arribada: estació d’Alginet de la L1.
Distància: 18,5 km.
Dificultat: mitjana.

Este itinerari té l'atractiu que creuarem Picassent i el seu barranc, ens internem entre fruiters (principalment tarongers) que, a poc a poc, es convertiran en l'horta de Benifaió. Una vegada ens trobem en esta localitat, ens dirigirem cap a Alginet, i tornarem a passejar entre tarongers i horta. Este recorregut ens acostarà a masies (d'Espioca, de Sant Miquel d'Espioca), a horts (de l'Àguila o la Peira, d'Aguilar, del Francés) i a unes quantes cases motor, a més d'acostar-nos a poblacions amb un interessant patrimoni cultural i monumental com són Picassent, Benifaió, Almussafes o Alginet.

0 km.

El km 0 es troba en l'estació de Picassent de la L1 de Metrovalencia.

Ens dirigim cap al pas a nivell i baixem, a la dreta, pel carrer de Jaume I, cap a la plaça i l'ermita de la Vallivana, l'Ajuntament i l'església de Sant Cristòfol.

El nucli urbà de Picassent està situat a uns 50 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Hi viuen 17.500 persones, aproximadament. Les rendes s'obtenen principalment de la indústria i complementàriament del cultiu de cítrics.

De Picassent destaquem l'església parroquial de Sant Cristòfol, construïda el 1712. A l'interior tenim la vista de la nau principal, coberta amb una volta de canó. Destaca també l'ermita de la Mare de Déu de la Vallivana, edifici construït el 1738 que mostra una portada allindada, un interior ben il·luminat i una planta trapezoïdal amb volta de canó i dos capelles laterals. Altres edificis rellevants de Picassent són: l'abadia, la casa convent de les Monges Doctrineres, l'escola d'Adelaida, la casa del Notari, el xalet d'Espí, la casa de l'Algepsera, la casa Longinos, la casa del Marqués, la casa de la família Chanzà, o la casa del Notari Fortuny.

0,8 km.

Creuem el barranc de Picassent i el seguirem per la carretera cap a la dreta. Pel que fa al barranc de Picassent, cal a notar que aigües avall del poble, creua el terme municipal d'Alcàsser i arriba fins al de Beniparrell. Un poc més avant desapareix entre la marjal per a desembocar a l'Albufera de València.

1 km.

Arribem a una rotonda on hi ha una gasolinera. Girem a la dreta, cap al camí de la Pedrera.

Pedalejarem pel costat del polígon industrial de Picassent i pel marge esquerre del barranc. Deixarem un camí a la dreta uns 300 metres més avant.

2,3 km.

Continuem recte, deixem un camí a l'esquerra. A uns 100 metres ens trobarem, a la dreta, un molló de l'antiga carretera general, que indica a Albacete 163 km i a Madrid 410 km.

2,8 km.

Cruïlla de camins. Davant d'un camp de tarongers i xiprers. Seguim a la dreta cap a la partida de la carrerada Redona.

La ruta ens permetrà disfrutar d'un entorn de camps de tarongers. Cal parar atenció en l'època de floració.

3,6 km.

Ens desviem cap a l'esquerra, abans d'arribar a una rotonda i recorreguts uns 300 metres trobem una altra bifurcació i un anouer, des d'on tornem a girar cap a l'esquerra.

4,8 km.

Apareix un camí de terra a la dreta, però el nostre itinerari continua per la carretera asfaltada. 300 metres més avant arribarem a un encreuament on haurem de seguir a la dreta.

5,8 km.

Pels voltants del km 5,8, descobrim (a la dreta) la finca Llaurant la Llum.

A uns 200 metres ens trobarem un encreuament on un cartell indica Espioca. Seguim recte cap a la urbanització la Lloma.

7 km.

Girem cap a la dreta. Excel·lent lloc per a disfrutar de belles panoràmiques. Cal destacar els amplis mosaics dels camps de cítrics.

Uns 200 metres més avant s'obri el paisatge. Destaca una formidable panoràmica de l'Albufera de València. Des d'ací podem distingir com els camps d'arròs la rodegen i conformen el seu famós tapís quadriculat i canvien de color en cada estació de l'any. Més a la dreta, descobrirem la majestuosa torre d'Espioca, una més de les nombroses torres defensives de què depenia el litoral més pròxim a la ciutat de València. Des d'ací podrem veure també la presó de Picassent, l'horta de Benifaió i les poblacions d'Almussafes i Benifaió. Val la pena dedicar un temps a esta modesta lloma d'agradables vistes panoràmiques.

7,6 km.

Al voltant del km 7,6 de la nostra ruta, descobrim a la dreta una curiosa capella dedicada a Sant Blai. A l'interior s'han col·locat uns taulellets amb una imatge del sant. Tan interessant com la capella són els dos xiprers que embellixen l'entorn.

8,4 km.

Arribem a una carretera i girem a l'esquerra, on es troba la masia d'Espioca. Esta masia és la més coneguda de Picassent i de tot el conjunt de l'Horta Sud. Espioca va ser un antic municipi amb parròquia després de l'expulsió dels moriscos el 1609. En el moment de major esplendor vivien a Espioca 21 famílies. Històricament sempre ha mantingut una estreta relació amb Benifaió.

La masia presenta dos parts constructives: la que s'utilitzava per a fer les labors agrícoles i la que utilitzaven els propietaris per a viure o passar uns dies en el camp. Un passeig pels voltants de la masia d'Espioca ens permet descobrir diferents infraestructures i edificis vinculats al món rural. Entre estos observem una era circular per a treballar el cereal, un grup de cases (edificis dels treballadors i l'antiga venta) i patis i corrals posteriors. Al seu costat veiem la casa dels propietaris (un autèntic museu) i una capella ermita. Adossat a la casa hi ha un gran pati que permet l'accés a dependències com ara magatzems, ferreria, molí d'oli...

A la part dreta del carrer de la masia d'Espioca, hi ha un edifici d'un antic molí i un altre grup de cases. Tot el conjunt construït es troba rodejat per una abundant quantitat d'arbres enjardinats, càlid i acollidor, entre els quals destaquen, davant de la casa dels propietaris, una esvelta carrasca i una palmera.

Al final del carrer d'Espioca (d'accés lliure), i a uns 150 metres de distància, es localitza la torre d'Espioca. Es tracta d'una torre de vigilància d'època musulmana de planta quadrada. Des del cim es domina tot el pla que s'estén als seus peus en direcció a la línia de costa i l'Albufera. Des d'ací s'albira tot el sud de la comarca de l'Horta, així com els pobles més pròxims de la Ribera. De visita imprescindible.

Un poc més avant de la masia d'Espioca, ens dirigim cap a la rotonda i travessem la N-340 (actual autovia) per un pont que ens porta camí de Benifaió. La primera cosa que descobrim a l'esquerra és la presó de Picassent. Impressionant, no és el mateix veure-la des de la vora de l'autovia que passejar pel seu costat amb la bicicleta. A la dreta, contrasta l'existència d'un camp de golf.

Un poc més avant del centre penitenciari, descobrirem a l'esquerra el mas de Reig. Construït entre finals del segle xix i el principi del xx. Constructivament l'edifici principal mescla els estils modernista i neogòtic. Hui una tanca de grans proporcions manifesta la propietat privada d'este emblemàtic mas de Picassent.

A la dreta en la direcció de la nostra ruta, i pròxim al mas de Reig, descobrim el mas dels Foresos. Encara que no mostra l'espectacularitat d'arquitectònica de la masia anterior, es tracta d'un magnífic exemple de les formes arquitectòniques vinculades al món rural.

9,7 km.

Passem per davant de l'entrada del camp de golf i creuem per damunt de la Séquia Reial del Xúquer. Uns 600 metres més avant, salvem la línia del ferrocarril de Renfe per un pont, que ens torna a servir de punt de vista panoràmic dels bellíssims mosaics de camps de cítrics i fruiters.

10,7 km.

Deixem el terme de Picassent, per a endinsar-nos en el terme municipal de Benifaió. Continuem pel camí Montanyana. Uns 400 metres més avant, descobrirem, a l'esquerra, el motor de Montanyana (1986), al costat mateix de la séquia del Romaní.

11,2 km.

Ens desviem cap a la dreta pel camí vell de València.

A l'altura del km 12, allà per l'anomenada partida de Sima, travessem el barranc del Tramusser i un poc més avant passem per davant del col·legi públic.

15,9 km.

Entrem a Benifaió. A la dreta es troba l'edifici de l'antic escorxador. Uns 100 metres després girem a la dreta per l'avinguda, cap a l'estació de Renfe.

En este municipi de la comarca de la Ribera Alta, viuen, aproximadament, 12.500 persones. El seu nucli urbà es troba a una altitud sobre el nivell del mar d'uns 35 metres.

L'economia està basada principalment en les xicotetes i mitjanes empreses industrials, especialment per la influència de la factoria de la Ford. No és despreciable l'activitat generada pel sector servicis. Per la seua banda, l'agricultura ha passat a ser un complement de rendes per a les ocupacions industrials i de servicis.

Del seu patrimoni monumental cal destacar l'església parroquial de Sant Pere Apòstol, situada en la plaça del poble. Mostra l'estil neoclàssic en una obra de l'any 1771. Segons la tradició, és el tercer temple construït a Benifaió i que ha aprofitat el campanar de l'anterior. A l'interior posseïx una sola nau amb volta de canó. La façana és monumental amb dos torres, i una d'estes és la de l'anterior església. Un altre edifici que cal destacar és l'ermita de la Mare de Déu dels Desemparados, ubicada als afores de la població. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'una sola nau. La casa palau dels Falcó és una antiga casa pairal que va pertànyer als barons de Benifaió, els anomenats Falcó de Belaochaga, que constituïx l'única mansió blasonada existent en la població.

És també interessant fer una visita a la torre de Benifaió, situada en la plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la casa dels Falcó. Constituïx un magnífic exemplar de torre sentinella i defensa de l'època àrab. La seua construcció es podria remuntar al període almohade (segles xi al xiii) i formaria part del cinturó defensiu de la ciutat de València. La torre és quadrada, lleugerament trapezoïdal. Consta de quatre plantes i una teulada emmerletada. Un altre edifici que cal destacar és la torre de Mussa, també coneguda com la torre de l'Horta. Esta torre és el vestigi més antic que conserva Benifaió, i l'únic dels temps de la Reconquista. És quadrada, lleugerament trapezoïdal i possiblement dels segles xi o xii. Probablement també integraria el sistema defensiu de la ciutat de València. Actualment, forma part d'un projecte de parc municipal, que la rodejaria.

També parlarem dels soterranis medievals, que es troben situats en la plaça Major de Benifaió. Han sigut considerats com a moros, encara que arquitectònicament són medievals. Són soterranis excavats en la roca i s'han localitzat construccions semblants en poblacions de l'horta de València. Es van descobrir el 1977 i hui en dia s'utilitza per a exposicions de vins valencians. La font de la Carrasca (antic llavador) es troba situada en l'entrada de la població. Era utilitzada pels veïns de Benifaió i Almussafes. El 1926, la font va ser reformada, i es va convertir en el llavador municipal. Un dels llocs més emblemàtics de Benifaió és el mercat municipal, situat en la denominada plaça de les Punxes, i que va ser inaugurat el 1929.
En direcció nord-est es troba Almussafes, població de la comarca de la Ribera Baixa que té, aproximadament, 6.800 habitants. El seu nucli urbà se situa a 11 metres sobre el nivell del mar. Almussafes ha sigut sempre una població hortofructícola fins que en els anys 70 es va instal·lar la factoria Ford, la qual cosa va afavorir la creació d'altres indústries adjacents que han afavorit econòmicament la població.

Del patrimoni monumental d'Almussafes destacarem l'església parroquial de Sant Bartomeu Apòstol. Va ser construïda l'any 1788. La seua imatge exterior és molt senzilla, amb una torre de base quadrada on es localitza un bell rellotge. L'interior de l'església consta d'una sola nau de planta rectangular amb volta de canó. D'altra banda, cal destacar la torre àrab de Racef. És molt pareguda a la de Benifaió i construïda sobre un vell casalot. Té 25 m d'alçària i una bonica silueta emmerletada, i la construcció és de pedra, atovó i argila.

13,3 km.

A la dreta es troba l'estació de Renfe de Benifaió-Almussafes. Passats uns 200 metres, travessem les vies del tren, camí ja d'Alginet. També travessarem la Séquia Reial del Xúquer.

14 km.

Un camí a l'esquerra permet acostar-nos a l'hort de l'Àguila o la Peira. Es tracta d'un centre d'agricultura ecològica que admet visites i pernoctacions.

15,8 km.

Travessem per un pont la nova plataforma del tren d'alta velocitat (AVE). Des d'ací dalt contemplem una vista panoràmica dels horts, com el d'Aguilar i el del Francés. Tots estos horts tenen agradables entorns, arbres singulars i un paisatge de gran valor cultural i ambiental.

16,8 km.

Passem per davall de l'autovia, la nacional 340.

17,5 km.

Arribem a Alginet, al mateix temps que travessem el barranc de la Forca.