Oci i Cultura - Bicimetro

Ribera alta de Xúquer

Eixida: estació d'Alberic de la L1.
Arribada: estació de Villanueva de Castellón de la L1.
Distància: 37,9 km.
Dificultat: mitjana-alta.

L'existència d'un port de muntanya amb una forta pendent de baixada per una pista de terra, conferixen a esta ruta una certa dificultat; res que no puga superar qualsevol cicloturista amb un poc d'experiència, però molt, potser, per a un principiant.  L'esforç, no obstant, valdrà la pena perquè podreu contemplar la impressionant nova presa de Tous i tota la part superior de la ribera del Xúquer, creada pel propi riu. Un itinerari que invita al bany en el Xúquer, sobretot si a l'estiu vos agafa la calor dalt del port del turó del Palmerar.

0 km.

El nostre itinerari comença a l'estació d'Alberic de la L1 del metro. En esta població de la Ribera Alta residixen, aproximadament, unes 9.600 persones, i el seu nucli urbà es troba a uns 29 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L'economia es basa principalment en les indústries dedicades al moble o a l'entapissat i al vidre. També important és el sector servicis, mentre que l'agricultura, se centra en el cultiu de cítrics i hortalisses (la major part a temps parcial).

Si decidim fer un passeig pel nucli urbà, val la pena acostar-se a la casa consistorial. Este és un edifici de noble aspecte, de planta rectangular i construït amb rajola i carreus, amb tres plantes i balcons. Un altre edifici interessant és l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim de la Muntanyeta, cap a la dreta (en el km 0,2 del nostre itinerari). Es tracta d'un edifici de considerable amplitud i esveltesa, que té a un costat la torre campanar de planta quadrada. L'interior del santuari consta de quatre naus perpendiculars, i tot en conjunt és d'estil neoclàssic. L'església parroquial de Sant Llorenç (1695-1701) és un edifici ampli d'unes bones proporcions. El campanar és una torre de planta quadrada de principi de segle construït en pedra i rajola rogenca. L'interior de l'església és una gran nau coberta per una volta de canó i capelles laterals, a un costat i a l'altre, cobertes de volta de canó transversals a l'eix de la nau. També destaca el palau senyorial de la plaça del Mestre Magenti, amb tres plantes amb teulada a doble vessant i escut senyorial que encara es conserva sobre la porta.

Quan baixem del tren creuarem a l'altre costat de les vies per a eixir d'Alberic cap a l'oest per la carretera que va a Tous. A 200 metres del nucli urbà a la dreta veurem la Muntanyeta coberta de pineda i on està l'ermita de Santa Bàrbara. Salvarem l'autovia 430 per un pont. Primer ens trobem una rotonda, en la qual se'ns indica la direcció cap a Tous. Una vegada en el pont, disfrutem d'una primera talaia per a poder observar, per primera vegada, com se'ns mostra el paisatge comarcal i les muntanyes de Tous.

1 km.

Després de baixar el pont ens trobem una rotonda al costat d'un polígon industrial i per la dreta veurem indicat el camí Guix-Casa Badia-Missana per on haurem de seguir. A uns 700 metres al costat d'una torre d'alta tensió i amb els xiprers del cementeri a l'altre costat de l'autovia com a punts de referència, veurem un camí a l'esquerra que seguirem entre tarongers i caquis.

3,3 km.

Creuem la Séquia Reial del Xúquer, des d'on podem observar perfectament el seu canal. Uns 400 metres després, arribem a un encreuament de camins on es troba la Casa Badia. El nostre recorregut continua en línia recta pel camí del Vedat, via que ens dirigix cap a un grup de xalets que trobarem després de creuar un barranc en la part alta d'una xicoteta lloma amb vegetació natural i cultivada de cítrics: el turó de Missana de 94 metres d'alçària.

5,1 km.

Traspassada la urbanització del Vedat, en el terme municipal d'Alberic, el camí perd el poc ferm asfaltat que tenia i es fa totalment de terra. Entrem en una part del terme municipal d'Alzira. Que no us sorprenga. En estes serres, com en altres parts, hi ha illes de termes municipals que es troben segregades de la part del terme municipal principal (de la mateixa manera que el Racó d'Ademús es troba apartat de la província de València). Baixem i en pocs metres ens desviem per la dreta i ascendim un poc. Obviem la desviació de l'esquerra i acabem al costat d'una bassa de reg entre tarongerars i el turó de Missana, la bassa de la Reva. Al costat d'esta un caminet asfaltat el camí de la bassa de la Reva. L'agafem cap a l'esquerra en lleugera baixada i després per una recta sobre una xicoteta plana veurem de cara les cúpules roges i les palmeres del mas del Pou. 

6,5 km.

Hem arribat al mas del Pou i davall l'ombra d'una gran casuarina i l'aigua d'una séquia podrem parar a disfrutar de l'entorn. Després d'això seguirem per la nostra carretereta, passem pel costat d'unes naus i deixem a la dreta una altra carretereta asfaltada. El nostre itinerari continua cap avant, cap a l'oest i després girem cap al nord-oest.

7,4 km.

Trobem una carretera que creua el nostre actual camí, és el camí indicat com del Pare José. El seguim per l'esquerra i de seguida ens trobarem la població de Tous.

8,3 km.

Entrem en el nou poble de Tous. Tous va ser traslladat al seu emplaçament actual en construir-se l'embassament d'este nom. Hui viuen ací, aproximadament, 1.240 persones. El seu nucli urbà se situa a 95 m sobre el nivell del mar. Este municipi de la comarca de la Ribera Alta es dedica principalment al cultiu de taronja, d'oliveres, de garrofers i de fruiters, encara que quasi tot el treball agrícola es realitza a temps parcial, ja que la major part treballa en la indústria i en el sector servicis en diferents pobles de la comarca. El millor patrimoni arquitectònic del poble de Tous es troba actualment en el fons de l'embassament. L'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, de construcció moderna, a penes té interés artístic.

Eixim de Tous per la carretera que va al pantà en direcció nord-oest.

9,2 km.

Eixint de Tous comencem l'ascensió vorejant la serra del Reialenc, que té la seua màxima cota en els 336 metres del turó del Palmeral. A mesura que pugem anirem disfrutant d'àmplies i gratificants panoràmiques de la Ribera, fet este que compensarà amb escreix la dura pujada per la qual pedalegem.

13,8 km.

Poc després d'agafar una revolta que ens mostra una llarga recta en terreny quasi pla, ens trobem una altra revolta a la dreta. Des d'esta haurem de girar pel camí de l'esquerra. Este camí de terra ens conduirà pujant durant quasi un quilòmetre prop del cim del Palmeral on veurem una caseta de vigilància contra incendis. Poc després, continuem crestejant la serra entre el mont baix. Això ens permetrà obtindre unes vistes panoràmiques excepcionals sobre la Ribera i la Canal de Navarrés. Es tracta d'un tram apartat de les rutes més habituals, sense arbres, la qual cosa ens permet, junt amb els més de 300 metres d'altitud en què ens trobem, que se'ns hagen obert els horitzons de manera màgica.

17,1 km.

Descendim pel que es coneix com la lloma Llarga i arribem a una bifurcació on veureu una bassa d'aigua que servix perquè la caça bega. Heu de seguir per la dreta. Passarem des d'una altitud de 289 m (on ens trobem ara) fins a uns 70 m, que presenta una carretera ja pròxima a Sumacàrcer. Es tracta, per tant, d'un desnivell de 219 m. En alguns llocs les pedres dificulten molt el descens, així que, si no teniu massa habilitat amb la bicicleta i no voleu tindre cap contratemps, és millor que baixeu de la bici i descendiu a peu. Això no impedix la reconfortant observació del paisatge conformat al voltant del riu Xúquer, moments després de deixar darrere la zona de muntanya.

19,8 km.

Al final del descens, ens trobem la carretera VH-3054. Si l'agafem a la nostra dreta, podrem acostar-nos als peus de la nova presa de Tous. Esta es va afonar l'any 1982, i va provocar les majors inundacions que mai havia patit la comarca de la Ribera en tota la seua història. Hui s'ha reconstruït amb una tecnologia diferent i s'ha augmentat la seua capacitat. Des de la mateixa presa, naix la presa d'aigua que transporta el canal Xúquer-Túria fins a les plantes potabilitzadores de Picassent i Manises. El lloc on es localitza la paret de la presa de Tous és captivador. Les parets de la muntanya excavades per les aigües del Xúquer, es tanquen sobre este i configura una vall o canó estret, que ens enxiquix, especialment quan apareix davant de nosaltres la imponent mola de ciment de la paret del pantà. Un racó de fortes emocions, decorat pels barrancs adjacents que ací desemboquen, com ara els del Matí, del Malet i de l'Aliagar.

Després del trajecte (opcional) d'anada i tornada fins a la paret de la presa, la nostra ruta continua en direcció a Antella. A mesura que anem descendint, observem millor l'emplaçament de Sumacàrcer, a l'altra vora del riu Xúquer.

24,8 km.

Estem ja a les portes d'Antella, en la comarca de la Ribera Alta. Viuen a Antella unes 1.600 persones. El seu nucli urbà es troba a una altitud de 55 metres sobre el nivell del mar, a pesar de trobar-se a desenes de quilòmetres d'este. Això no fa si no confirmar que la Ribera és un gran pla d'inundació conformat per l'arrossegament de materials del Xúquer durant segles.

Antella centra la seua economia en el cultiu dels cítrics i en el treball en la indústria i el sector servicis.

Potser el major patrimoni cultural i històric d'Antella siga l'assut. Al seu voltant, per a regular les aigües de la Séquia Real del Xúquer, descobrirem la Casa de les Comportes (obra del segle xviii). Es tracta d'un xicotet edifici de planta rectangular amb tres arcs cegats en les façanes laterals. Esta construcció servix d'allotjament de la junta de la Séquia Reial i les seues reunions. Respecte a la séquia, és important remarcar que rega unes 24.500 h. La construcció va ser iniciada gràcies a l'interés del rei Jaume I, amb la idea de fer-la arribar fins a Almussafes. El rei Martí I, l'Humà, va decidir prolongar-la fins al barranc de Catarroja (que és el traçat actual), però este fet no es va produir fins ben avançat el segle xviii. La Séquia Reial pren les aigües de l'assut d'Antella, i després de creuar i donar servici de reg a una gran quantitat de pobles de la Ribera Alta i l'Horta Sud, mor en el barranc d'Albal i, a través d'este, desaigua en l'Albufera.

Al costat de la població, en una xicoteta elevació, es troba l'ermita del Crist de l'Agonia (1695). És de modestes proporcions, amb poc interés artístic i arquitectònic. L'interior té una sola nau amb volta de canó i dos altars laterals. Un altre edifici interessant és l'església parroquial de la Puríssima (1704), amb façana barroca aplanada. El campanar, a un costat, és de planta quadrada i de quatre cossos, construït en rajola. L'interior és d'estil barroc, amb una sola nau amb volta de canó. Posseïx capelles laterals. En la plaça principal d'Antella trobem la torre senyorial de planta quadrada, de fàbrica de rajola i maçoneria. Ha sigut datada de temps anteriors a la Reconquista, i es conserva en un estat lamentable.

El nostre itinerari continua a l'eixida de la població des d'una rotonda (km 26) on veurem davant, a la dreta, el camí del Racó que està asfaltat i ens allunya del trànsit que és molt dens a l'estiu, perquè ve gent de moltes parts de la comarca a banyar-se a l'assut.

26,5 km.

Creuem el canal pel primer pont que ens trobem (atenció perquè està tapat pels tarongers i ens el podem passar en un moment en què anem de baixada) per a continuar pel camí de servici de l'altre costat. Este altre camí està també asfaltat fins que es fa de terra  (27,4 km) i arribem a la carretera asfaltada VV-3028 a l'entrada de Gavarda. En este antic emplaçament del nucli urbà, que més aïna pareix un poble fantasma, es troba l'església parroquial de Sant Antoni Abad (1735). Es tracta d'un edifici molt modest i d'escasses proporcions, que presenta la particularitat de tindre una xicoteta torre quadrada sobre la façana. L'interior és d'una única nau coberta amb una volta de canó.

29,2 km.

Cruzamos el pueblo viejo de Gavarda para dirigirnos, siguiendo el río Júcar (atención a las agradecidas panorámicas sobre el mismo río), hasta llegar a un cruce gobernado por semáforos. Nuestra ruta continúa hacia la derecha, por el puente que cruza el río, pero hacia la izquierda podremos llegar al nuevo poblado de Gavarda. Allí viven actualmente unas 1.300 personas. El municipio basa su economía principalmente en la agricultura, aunque son muchas las personas que trabajan en la industria y los servicios de los pueblos cercanos mayores.

29,9 km.

Creuem el pont, que ens torna a oferir unes magnífiques vistes del riu Xúquer i la seua vegetació típica de ribera, per a després agafar una revolta cap a l'esquerra. Després d'esta, girarem per un camí asfaltat cap a la dreta (km 30,2). Una vegada entrem en el camí, girarem 180 graus per a passar per davall de la carretera que ens ha permés creuar el riu. El camí molt ben asfaltat transcorre zigzaguejant entre tarongers i en acostar-se a les vores del Xúquer que discorre esfonsat en la planura, de sobte s'acaba (km 31,3). Hem de seguir per la senda que, entre els tarongers i els ribassos que fan de vora del Xúquer, veurem davant de nosaltres. Són poc més d'un centenar de metres i des d'ací podreu veure discórrer el riu. Després de nou entrem en un camí asfaltat però en pitjor estat que ens acostarà a l'antic emplaçament de Beneixida. Allí advertirem que només queda l'església parroquial de l'Assumpció que té una portada allindada i una torre campanar de rajola. L'interior és ampli, aïllat, amb una planta de creu llatina coberta amb volta de canó.

32,1 km.

Des de l'església de l'antic poble de Beneixida i cap a l'esquerra ixen tres camins asfaltats. El de la Falquia a la dreta, el del Cementerí recte i el de la Barca a l'esquerra i que és el que hem de seguir. De seguida desviació a l'esquerra que no agafarem i passarem pel costat d'una torre d'alta tensió. En la següent bifurcació seguirem per l'esquerra pel camí de l'Irla que desemboca, ja al costat de l'autovia, en un altre de terra que ens passarà per davall d'este mur d'asfalt.

33,3 km.

Ja a l'altre costat de l'autovia anirem pel camí de terra a la nostra dreta cap al sud i en la primera bifurcació que trobem la seguirem per l'esquerra en direcció est. Ara entre tarongers lluny de la carretera que unix Càrcer amb Villanueva de Castellón però paral·lels a esta rodarem sobre asfalt només travessar una séquia. L'itinerari no té pèrdua no hi ha més que obviar tots els encreuaments fins que ens en trobem un també asfaltat. El creuem i seguim pel nostre camí ara de terra i 100 metres més enllà al costat d'una casa decorada amb bicis girarem per asfalt a la dreta i eixirem a una gasolinera al costat de la carretera i del pont que ens permetrà creuar el riu Albaida (generalment sense aigua) i entrar a Villanueva de Castellón.

36,7 km.

Arribem a Villanueva de Castellón. Este és un poble de 7.000 habitants dedicat principalment al cultiu de taronges i altres productes de l'horta. El seu nucli urbà es troba situat a uns 30 metres sobre el nivell del mar.

Estem, sens dubte, en el municipi de la comarca on més s'utilitza la bicicleta com a mitjà de transport urbà. A mesura que recorreguem el poble buscant l'estació de Metrovalencia veurem mares, xiquets, persones majors i joves moure's amb bici pels carrers del poble, cosa que alegrarà el nostre final d'itinerari.

Del seu patrimoni monumental destaca en primer lloc, l'asil de Sant Doménec (s. xix). Es tracta d'un ampli edifici amb tres naus i capella, envoltat en un estil neogòtic. Destaca l'alternança de rajoles roges i blanques en la façana. També mereix la nostra atenció l'església parroquial de l'Assumpció (s. xiv). Va ser renovada en el s. xvii i reconstruïda en el xviii. La façana és de l'anomenat barroc aplanat. Posseïx un campanar de base quadrada construït amb pedra de carreu. L'interior de l'església consta de tres parts: la nau principal, la capella de la Comunió i la capella de la Immaculada. Totes formen recintes independents encara que es troben comunicades entre si. La nau principal posseïx una volta gòtica de creueria.

37,9 km.

Arribem a l'estació de Villanueva de Castellón de la L1 de Metrovalencia.

1