Oci i Cultura - Bicimetro

Séquia Reial de Montcada

Eixida: estació de Burjassot de la L1.
Arribada: estació d'Albalat dels Sorells de la L3.
Distància: 13,7 km.
Dificultat: mitjana-baixa.

Ruta en què la Séquia Reial de Montcada ens servirà de fil conductor de la nostra excursió a través de l'Horta Nord. En diverses ocasions, la creuarem per pontets i, en altres, pedalejarem molt pròxims a esta i seguirem el seu curs. La séquia és un dels símbols més importants de transformació paisatgística i econòmica. Gràcies a esta les terres de secà es van convertir en terres de regadiu, i també la seua aigua es va transformar en energia per a molins i fàbriques. A més, semblant a esta hi ha un entramat de xicotetes séquies amb un sistema de reg peculiar, que reflectix la tradició agrícola de l'Horta. Amb este senzill i còmode itinerari descobrirem els valors tant paisatgístics com culturals que tenen l'Horta i els seus pobles.

0 km.

L'estació de Burjassot és l'inici d'esta ruta, més concretament davant d'esta, on es troben dos magnífics palauets del principi del segle xx. Atenció, perquè cal creuar les vies i passar a l'altra andana.

Seguim a la dreta pel camí d'accés a estos edificis singulars. És curiós que amb l'arribada del ferrocarril de via estreta, van aparéixer edificis com estos al costat de la via (estiueig o oci) no solament a Burjassot sinó també en altres poblacions com ara Rocafort, Godella, Bétera.

Burjassot s'ubica en la comarca de l'Horta Nord, a 40 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Viuen més de 37.000 habitants, dedicats principalment a les indústries metal·lúrgiques, fàbriques de mobles i xicotetes indústries d'artesania. D'altra banda, el campus universitari i el centre de producció de programes de Televisió Valenciana són una altra font d'ingressos per al municipi.

Del patrimoni de Burjassot (www.burjassot.org) podem destacar el castell. La configuració actual d'este edifici és la d'un palau residència. Es troba a l'entrada de Burjassot si venim des de València. L'origen està en el primitiu castell o torre defensiva medieval. I és el primitiu nucli de la població. El 1604 va ser manat reconstruir per Sant Joan de Ribera que el va utilitzar per al seu retir i descans. Cedit al Reial Col·legi del Corpus Christi, es va subhastar a l'Estat el 1866. El 1912 es va fundar el col·legi major universitari de Sant Joan de Ribera, per a ajuda d'estudiants.

Actualment, continua complint la funció de residència. De visita obligada són les Sitges, al centre del municipi, al costat de l'Ajuntament. Construïdes a partir de 1573, per les autoritats municipals de València, van servir per a l'emmagatze­mament del blat que la ciutat necessitava per al consum. Ampliades en diverses ocasions, van ser acabades el 1806. En total hi ha 43 depòsits. Es poden visitar edificis religiosos com ara l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. Esta té una gran façana amb portada classicista. Té pintures de Vicent López. Presenta tres cossos i l'interior de l'església tres naus; la central amb volta de canó. Parròquia més antiga del municipi. També té interés l'església parroquial de Sant Joan de Ribera, que consta de tres naus amb pilars quadrats. Una altra església, la parròquia de la Santíssima Trinitat, molt prop de Godella, és en realitat una capella de les franciscanes, amb planta rectangular i sostre de taulells amb bigues. D'altra banda, l'església parroquial del Sagrat Cor de Jesús (1952), consta de nau única amb xicotetes capelles laterals i volta de canó. També mereix una visita l'ermita de Sant Roc (s. xvii), en la plaça de les Sitges. Edifici xicotet amb façana neoclàssica de maçoneria i porta allindada, amb una nau rectangular coberta per una teulada a dos aigües amb volta de canó. Altres llocs i paratges d'interés són: la Devesa del Castell; jardí adossat al col·legi major Sant Joan de Ribera; la pineda de Carsí o l'Eixereta, limitada entre la Séquia Reial de Montcada i el ferrocarril (FGV) València – Bétera; la Granja; l'antiga estació tarongera i fitopatològica, convertida en parc públic; el centre d'oci on destaca un curiós traçat de ferrocarril en xicotet.

0,4 km.

Agafem un camí més ample i continuem a l'esquerra. Uns 20 m més avant, tornem a girar a l'esquerra per un camí que antigament una tanca l'interrompia. Hui esta tanca ja no complix la funció d'impedir el pas als camps i podem pedalejar per l'únic tram que queda d'horta en el terme de Burjassot.

1,2 km.

El paviment ara és de terra. Estem entre el límit municipal de Burjassot i Godella. Seguim pel costat d'una nau per a guardar ferramentes agrícoles. El camí s'estreny i es convertix en una senda i durant uns metres va pegada a una séquia. Aconsellem que baixen de la bicicleta els poc instruïts en el maneig d'esta. Podem aprofitar per a observar l'entramat de séquies.

1,3 km.

El camí torna a eixamplar-se i pedalejarem entre horts de tarongers. Un poc més a l'esquerra observem la gran pineda de Carsí o l'Eixereta i l'edifici del l'Escola Universitària Edetania-Col·legi del Sagrat Cor.

1,75 km.

Arribem a la carretera que unix Godella i València. Atenció a este encreuament, ja que sol indre prou de trànsit. Girem a l'esquerra i a 20 m més avant ens desviem a la dreta. Si continuàrem recte per la carretera de Godella, ens trobaríem, a l'entrada de la població, una creu de camí i la Séquia Reial de Montcada.

2,4 km.

Bifurcació de camins. Enmig un gran xiprer. Seguim pel de la dreta (al costat de les restes d'una tanca). 50 metres més avant deixem este camí i continuem a la dreta entre cultius de palmeres californianes. Uns 300 m més avant, el paviment és de terra fins a arribar a la carretera de Massarrojos-València.

3,7 km.

Gir a l'esquerra en direcció a Massarrojos. Transcorreguts uns 200 m, ens trobem una olivera enmig de dos camins. El de la dreta conduïx a Moncada. Nosaltres seguim recte per la carretera cap a Massarrojos. 200 m més avant, ens trobem a l'esquerra el Pou del Crist.

4,8 km.

Deixem esta carretera per a desviar-nos a la dreta i continuar la nostra ruta seguint el curs del barranc del Palmaret. La seua nova canalització servix per a previndre avingudes i té, a un costat i a l'altre, un camí de servici de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Es prohibix l'accés de vehicles no autoritzats, especialment motoritzats, i es permet el pas de vianants i ciclistes.

Si continuem recte per la carretera, arribarem a Massarrojos.

5,5 km.

Encreuament amb la carretera de Moncada. 250 m més avant, creuarem una altra carretera que accedix a esta població però per l'antic escorxador. Estem en la partida del Pont Reial.

A la dreta es troba la població de Benifaraig.

6,15 km.

De nou un altre encreuament de carretera, la de Moncada a València (CV-315), però en esta ocasió cal prestar molta atenció, ja que el trànsit d'automòbils és major, especialment els dies laborables a causa dels centres educatius universitaris que hi ha als dos municipis.

Moncada està a una altitud aproximada de 50 metres sobre el nivell del mar. Amb una població d'un poc més de 20.000 habitants. Del seu patrimoni religiós cal destacar l'església de Sant Jaume, este temple actual va ser consagrat el 1696, de diversos estils i transformacions; l'ermita de Santa Bàrbara, construïda a principi del segle xviii, i el seminari metropolità.

En el seu terme hi ha restes arqueològiques del poblat ibèric de tòs Pelat (habitatges i fortificació) i restes de dos viles romanes d'entre els segles ii i iii de la nostra era. La Casa Comuna de la Séquia Reial de Montcada. Edifici construït el 1956 i on es reunixen els síndics per a tractar els assumptes referents a la séquia.

6,4 km.

Creuem la carretera d'Alfara del Patriarca. Continuem recte per la via de servici, a l'esquerra s'entra a esta població per l'església de Sant Dídac, antic convent franciscà fundat en el segle xvi. Amb la desamortització va passar a les mans de la família Moroder, que va instal·lar una fàbrica de llumins, el Globus. Davant del convent, l'antiga fàbrica de conserves que actualment és l'Escola de Veterinària del CEU.

El municipi d'Alfara del Patriarca, a una altitud de 35 metres sobre el nivell del mar, té, aproximadament, 2.800 habitants i una extensió de dos quilòmetres quadrats. Podem endinsar-nos al centre de la població. En la plaça de Sant Joan de Ribera es troba el castell palau d'Alfara del Patriarca, construït en el segle xiv, també es coneix com el palau de la Senyoria o palau de Cruïlles, i popularment com el Castell. Conserva diversos elements gòtics i renaixentistes a les finestres. En esta mateixa plaça es troben l'Ajuntament i l'església de Sant Bartomeu, edificada el 1732 i d'estil neoclàssic. El campanar conserva una campana de 1538.

6,7 km.

Passarel·la de vianants per la qual podríem accedir al Molí d'Alfara. D'origen medieval i més tard fàbrica de farina. Va ser l'últim molí fariner de la séquia que ha mantingut la seua funció. L'Associació Valenciana d'Amics dels Molins (www.uv.es/avam) fomenta el coneixement dels molins hidràulics valencians.

Recorrem uns 500 m seguint esta via de servici fins a arribar a la confluència dels barrancs del Palmaret i de Carraixet. Normalment estos barrancs estan secs, però en èpoques de pluja (sobretot a la tardor) el seu cabal augmenta considerablement. Els dos han vist la seua canalització transformada per a evitar precisament les avingudes.

7,4 km.

De nou una altra passarel·la a l'esquerra, que hem de creuar per a accedir a Vinalesa.

El municipi té una població aproximada de 3.000 habitants i una extensió d'1,6 quilòmetres quadrats i es troba a una altitud de 26 metres sobre el nivell del mar.

Arribem a la via de servici del marge esquerre del barranc i travessem una xicoteta rotonda. Seguim a l'esquerra cap a l'avinguda de Manuel Sanchis Guarner, i des d'ací, una altra vegada a l'esquerra, cap al motor del Roll (caseta de color taronja).

7,8 km.

A l'entrada del nucli de la població, ens trobem la Séquia Reial de Montcada, una comporta i una caseta de rajola amb una pissarra on s'anuncien els torns de reg.

Hi ha una taula d'interpretació que ens descriu com es realitza el repartiment de l'aigua.

A l'esquerra, la séquia està flanquejada per unes carrasques que formen un xicotet espai verd i passeig de vianants, que ens recorda com era la séquia fa uns anys, quan la seua canalització estava repleta de vegetació de ribera i no de formigó com en l'actualitat.

Ens desviem a la dreta, seguim la séquia i les indicacions de la ruta temàtica de la Séquia Reial de Montcada, fins a arribar a l'Antiga Fàbrica de Seda. Era una factoria de filadures de seda fundada pel francés Joseph Lapayesse el 1770. Amb el pas del temps es va transformar en fàbrica de teixits d'espart i jute. Aprofitava la força hidràulica per a moure la maquinària.

8 km.

Encreuament i cantó amb la Fàbrica de Seda. Es poden contemplar les restes de la sénia en la paret de l'edifici, que actualment és centre social i municipal. Es troben allí l'Ajuntament (www.vinalesa.es) i altres servicis municipals com la biblioteca, el centre de salut, associacions, aules formatives, sala d'exposicions, etc. A l'esquerra cartell a Foios, a pocs metres es troba l'ermita de Santa Bàrbara. Senzill edifici situat en una xicoteta plaça amb una creu (pedró).

A la dreta podríem anar al centre de la població on es troba l'església de Sant Honorat, del segle xviii (1779). Construcció neoclàssica amb elements barrocs i rococós. A l'interior es poden contemplar obres de gran valor artisticoreligiós (pintures, escultures, murals, peces d'orfebreria).

Continuem recte, cap al jardinet i la font de Santa Bàrbara (sense aigua). La séquia està coberta, formant una espècie de passeig de vianants que seguirem fins que torna de nou a la superfície. Aconsellem pujar per la rampa on està el casal faller els Xiquets, ja que es realitza amb major comoditat.

8,3 km.

La séquia ja no està coberta. Al costat d'esta hi ha un plafó informatiu temàtic. Seguim a la dreta cap a les rotondes. En la primera continuarem cap a la dreta. En la segona, a l'altura del km 8,6, agafarem el camí de terra de l'esquerra, junt amb el motor de la Fila.

Hi ha un pal indicador a Foios. A uns 300 m es troben les restes del Molí de la Fila (plafó informatiu de rutes per l'Horta).

Uns metres més avant, hi ha un camí a l'esquerra que conduïx a una alqueria, de les poques que encara queden en peu. És significatiu que totes estan orientades a llevant, per a aprofitar els vents frescos i la llum del sol. En el pati normalment, sol haver-hi un emparrat i algun arbre fruiter.

9,3 km.

Entrada a Foios. Seguim recte i a l'altura del km 9,6 trobem un parc davant de nosaltres. Estem en el cantó del carrer de la Unió. Seguim a l'esquerra cap a la plaça del Poble, km 9,8, on estan l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu de Foios. La construcció s'inicia el 1728. És una de les més importants de l'Horta. Destaca l'imponent campanar i la façana. L'interior alberga obres de gran valor artisticoreligiós.

En esta mateixa plaça està també l'Ajuntament (www.foios.com).

Amb més de 6.000 habitants, esta població, que es troba a una altitud de 18 metres sobre el nivell del mar, té una extensió de 6,5 quilòmetres quadrats.

La Casa de Cultura és un dels emplaçaments més emblemàtics de la localitat. Esta construcció albergava les antigues escoles de Foios.

Seguim a l'esquerra cap a la carretera de Moncada, pel carrer Major. Ens trobarem l'antic escorxador, reconstruït en centre d'associacions per l'Escola Taller, el Molí i el Motor del Roll, i el cementeri. 

10,8 km.

Ermita del Santíssim Crist de la Sang. Amb un xicotet viacrucis en el seu recinte.

Als pocs metres creuarem la Séquia Reial de Montcada per un pontet.

11,3 km.

Canvi brusc de la nostra ruta. Cal agafar el camí de la dreta en arribar a la fàbrica de rajoles. Camí que unix dos fàbriques.

L'elaboració de rajoles en esta part de l'Horta té una gran tradició, que és d'època medieval. El màxim esplendor es va viure a finals del segle xix i principi del xx.

12,3 km.

Continuem a la dreta per la carretera d'Albalat del Sorells, passem per davant del Pou dels Sants de la Pedra. Uns metres més avant, creuarem la Séquia Reial de Montcada per un pont que ens servirà per a acomiadar-nos d'esta.

13,3 km.

Rotonda. Hem de continuar recte per l'antiga carretera d'accés al poble, passem pel cementeri i pel viacrucis.

13,7 km.

Estació d'Albalat dels Sorells, L3 del metro. Creuem les vies per un pas inferior de vianants i ciclistes.

Podem visitar esta xicoteta població de la comarca de l'Horta Nord, situada a 20 metres d'altitud, d'aproximadament 3.500 habitants, on destaca l'impressionant castell palau dels Sorells. Construït a finals del segle xv, té una gran façana, un arquejada portalada, finestrals gòtics i un gran pati interior. Actualment és la seu de l'Ajuntament. També s'ha de destacar l'església parroquial dels Sants Reis, del segle xviii i d'estil barroc, amb gran cúpula i façana de pedra.

1