Oci i Cultura - Bicimetro

De Llíria a RafelBunyol

Eixida: estació de Llíria de la L2.
Arribada: estació de Rafelbunyol de la L3.
Distància: 33,8 km
Dificultat:mitjana.

Este itinerari recorre els contraforts de la serra Calderona i és una  dels mes llargs. No obstant, a causa del seu perfil descendent, és prou assequible per a la pràctica del cicloturismo. Comença a Llíria que a causa del ric patrimoni arqueològic que posseïx requerix, tal vegada, una visita per esta població. Un poc més avant, entre pinedes, cultius de secà i tarongerars ens acosta a la serra Calderona, encara que sense endinsar-nos massa en esta, a fi d'evitar les fortes rampes que la caracteritzen. Finalment, acaba en els tarongerars del l'Horta Nord a Rafelbunyol, no sense abans passar entre les fortificacions defensives de la Guerra Civil en la lloma del Cabeç Bord.

0 km.

El quilòmetre 0 es troba en l'estació de Llíria de la L2 del metro, des d'ací accedim al nucli urbà, localitzat a uns 190 metres sobre el nivell del mar. En este municipi de la comarca del Camp de Túria viuen poc més de 15.000 habitants. L'agricultura actual se centra en els productes hortofructícoles, encara que la major part dels seus habitants treballen en la indústria i en el sector servicis.

Eixim de l'estació del metro i cap a l'esquerra i pujant ens endinsem a Llíria. Després de pujar una forta però curta rampa entrem en la plaça Major de la població. Ací, ens trobem l'església d'estil barroc de l'Assumpció i amb la Casa de la Vila, un palau renaixentista del segle XVI on està l'oficina de turisme on ens podem informar del ric patrimoni històric d'esta ciutat: iber, romà, àrab i cristià i que no està lluny de la plaça Major.

Seguim a la dreta fins a la plaça dels Partidors on convergixen tres carrers, i de nou seguint la direcció obligatòria a la dreta i ara en lleugera baixada ens endinsem en un carrer d'arbres, el de Sant Vicent Ferrer, que seguirem fins al semàfor que creua l'antiga carretera 234. Seguim de cara pel carrer d'arbres i al costat del col·legi Francesc Llopis que queda a la dreta ens trobem les ruïnes romanes del santuari oracular de Mura datat del segle i. Seguim carrer avant pel barri que ha crescut a l'entorn del camí que va al paratge de Sant Vicent de Llíria. És el pla de l'Arc ja que ací ens trobarem quasi davant de les restes d'una pilastra de marbre de 3 m pertanyent a un arc de triomf d'època romana.

Un poc més avant a l'eixida de la població, en una rotonda presidida per un aerogenerador i al costat del quarter de la Guàrdia Civil accedirem a una pista bici.

4,2 km.

La pista bici acaba en arribar a l'ermita de Sant Vicent de Llíria, del segle xviii, i que s'erigix al costat d'un brollador que dóna lloc a una bassa i unes séquies que reguen l'horta lliriana. Ací hi ha un parc molt apreciat pels edetans on creixen arbres de gran port de diferents espècies i on podem trobar-nos uns quants esquirols.

Si sobrepassem l'ermita seguirem per la carretera i en passar el bar ens trobarem un cartell anunciador de la residència de la tercera edat la Llar de Sant Vicent. Agafem esta carretera a la dreta que no deixarem davant de la bifurcació següent on un cartell anuncia a la dreta la urbanització Oasi de Sant Vicent. Continuarem pel de l'esquerra que contorneja la urbanització i ens toparem amb la tanca d'una residència de la tercera edat que té uns taulellets amb el nom del camí que hem de seguir: camí de la masia del Capellà. El camí convertit en carrer perifèric de la urbanització i després de travessar dos carreteres, prompte es torna de terra i discorre entre els camps de cultiu de secà i de tarongers.

6,9 km.

El camí de la masia del Capellà el deixarem quan ens topem de cara amb un altre camí de terra però de molt bon ferm que acabarà per tallar-nos el pas i la mirada posada sobre la serra Calderona allà al fons. Les marques blanques i grogues d'una senda de xicotet recorregut indiquen cap a l'esquerra a la recerca de Marines Nou i el nostre itinerari discorre cap avall, a la dreta, a la recerca d'uns xicotets tossals coberts de pineda i que encara no han sigut urbanitzats: el tòs Pelat (vegeu l'itinerari 6). Al poc de temps, el camí ens obliga a l'esquerra en direcció nord i ens trobem un gran garrofer en un encreuament de camins. Davant, en un piló, veiem una x pintada que ens indica que eixe no és el camí que s'ha de seguir, així que contornegem el garrofer de la dreta i seguim rumb als tossals coberts de pineda. Ens trobarem un camí asfaltat que es fa de terra a l'esquerra i que és per on hem de seguir.

8,1 km.

Vorejant el tossal pel nord-oest travessem el barranc de Carraixet.

9,7 km.

Hem de seguir per este camí (encara que en travessarem d'altres de millor ferm) fins que ens trobem una rotonda en la carretera d'Olocau a Bétera a l'altura de la urbanització del Pla de la Torre. En esta rotonda agafarem el carril bici que creua a l'altre costat de la carretera cap a la dreta i el deixarem en la rotonda següent només hàgem creuat el barranc de Pedralvilla. Ara continuarem uns 200 m per la mateixa carretera i deixarem a la dreta, separat per unes barreres de seguretat, el carril bici. D'esta manera podrem desviar-nos a l'esquerra per un camí de terra que presidix un gran pi i que ens conduïx cap a la masia de la Torre de Portaceli.

11,9 km.

Passem pel costat de la masia de la Torre i entrem en la muntanya de Portaceli, pertanyent al Parc Natural de la Calderona. Ascendim durant un curt tram a una lloma des d'on mirant cap arrere veurem la torre que dóna nom a la masia i allà a la llunyania sobre una muntanya al costat de Llíria, el Reial Monestir de Sant Miquel. Des d'alt de la lloma seguirem en lleuger descens la pista principal i girarem lleugerament cap a l'esquerra i rebutjarem qualsevol altre camí que es dirigisca cap a la dreta.

14,5 km.

Al poc de temps, ens trobarem una pista més gran que ens tallarà el pas. L'agafem per la dreta i la seguirem fins a trobar-nos la carretera que accedix a la Cartoixa de Portaceli. Davant de nosaltres una altra carretera que haurem de seguir i que ens conduirà a Nàquera.

Abans, podeu acostar-vos a veure la Cartoixa ja que val la pena, sobretot, si ho feu per la pista de terra que remunta el barranc de Lullén i després el de Potrillos i que s'agafa allí mateix al costat del pont que creua el xicotet barranc.

Estem a l'entrada de les muntanyes de Portaceli descrites detalladament per Antonio López Moreno en Las montañas de Porta-Coeli: un paisaje a recuperar, editat per la Fundació Bancaixa, premi Bancaixa  estudis sobre el Medi Ambient 1995 i que podeu trobar en algunes biblioteques com la del carrer de l'Hospital de València o els departaments de geografia o de biologia de la Universitat de València. Molt castigats pels incendis i per la pressió turística, estes muntanyes alberguen encara tresors com l'àguila perdiguera o el falcó pelegrí. No obstant això, el que veureu amb més facilitat és el corb, l'aligot comú, el xoriguer o l'àguila marcenca que tenen el seu territori per esta part de la serra. D'altra banda, la resta de la fauna és molt semblant al que us descrivim en les planes edetanes, amb estes aus que donen colorit a l'estiu (palputs, abellerols, oriols) o sonoritat a la muntanya com el cant del picot verd o els parrups monòtons de tórtores i tudons.

19,2 km.

El tram entre Portaceli i Nàquera té lleugers tobogans topogràfics entre un paisatge de pineda i cultius de fruiters de secà que el fan molt amé. Per la desviació a la urbanització de la Carrasca, que travessarem, arribarem a Nàquera.

21,7 km.

Estem en el nucli urbà de Nàquera, situat a 212 m sobre el nivell del mar. A causa de la proximitat a València i al seu clima i valors naturals, esta xicoteta població antany d'economia rural ha vist créixer el seu nucli urbà i, sobretot, les seues urbanitzacions en el passat segle xx. D'esta manera, l'economia en l'actualitat està presidida pel sector servicis i el de la construcció. Travessarem el poble seguint la carretera cap a Nàquera.

22,1 km.

El fi de població quedarà anunciat per un plafó a l'esquerra i, de seguida, un carril de desviació a l'esquerra i una plaça on s'inicia la carretera a la font de l'Or. Ací veurem el Restaurant “El Pi” que contornejarem per darrere perquè des d'allí és des d'on ix la xicoteta carretera (el camí de la Patà) que hem d'agafar. Plafons que senyalitzen les trinxeres del Cabeç Bord i l'ecoparc ens ho deixaren més clar. La carretera, que porta a penes trànsit, és més aïna descendent però té uns quants tobogans produïts pels barrancs i xicotetes llomes que se'ns travessen. Primer el turó de la Patà seguit del barranc de l'Or (on hi ha un ecoparc), la lloma de Roc i després baixarem ja de seguit fins a la urbanització el Corralet que voregem per l'est.

26,4 km.

En una revolta oberta del Corralet trobem la senyalització de les trinxeres raó per la qual abandonem la carretera per on veníem. La seguim quasi un quilòmetre per un camí de terra que descendix cap al barranc de Cabes per a només l'hàgem creuat ens trobarem un aparcament condicionat per a la visita a les trinxeres. En este hi ha un plafó darrere dels atrinxeraments. Seguim 400 m més pel camí i ascendim 100 m esta vegada per senda fins una zona bona per a deixar les bicis ja molt prop de les trinxeres.

Estem en una lloma coneguda com el pla del Soldat al costat del turó del Cabeç Bord que s'erigix a 240 m sobre el nivell del mar. Esta zona és una espècie d'illa de muntanya arrancada de la serra Calderona, que enmig dels cultius de cítrics és un verdader refugi de fauna com eixe gran mussol reial que atalaiava des del seu lloc, en la branca baixa d'un pi, o la mare rabosa 50 metres més avall vigilant el seu cau i als quals vaig tindre la gran sort de descobrir i fotografiar gràcies a l'invent de la càmera digital+prismàtic.

27,8 km.

Tornem sobre els nostres passos creuant de nou el barranc i després de desfer en total  quasi 600 m arribem a una bifurcació on hi ha un senyal de direcció cap als atrinxeraments de què venim. No continuem pujant per on vam vindre sinó que continuem en direcció sud-est  (que és la mateixa que porta el barranc) fins a trobar-nos sobre una xicoteta lloma alguns xalets de la urbanització Bonança. Primeres cases a la vista i bifurcació redundant cap a l'esquerra que no hem de seguir. Seguim recte uns metres i passem entre dos cases. Ara, eixim a un altre camí que si prenem cap a l'esquerra. Descendim i nova bifurcació que seguim recte a l'esquerra passant davall una línia elèctrica d'alta tensió. De nou creuem el barranc després d'haver recorregut un quilòmetre i 700 metres des de les trinxeres. El camí seguix ara al barranc però en la següent bifurcació, 500 m més enllà, ho abandona deixant-ho anar-se'n cap a la dreta. Pugem perquè per l'esquerra i 300 m més amunt ens desviem a la nostra dreta per un camí que en 400 m deixarà de ser de terra per a donar pas a l'asfalt i al següent encreuament.

30,8 km.

De nou en l'asfalt i una vegada hem arribat a l'encreuament, girem a l’esquerra i a 20 m, a la dreta, seguim la direcció que portàvem cap a l'est. Continuem baixant, i pel camí de la llometa del Poble arribem a l'encreuament amb el camí de Cabes Bords que agafem cap a la dreta. De seguida ens trobem el camí de Llíria que ja té un poc més de trànsit. Seguim a l'esquerra cap a l'est passem pel costat d’una creu de terme, passem sobre l'autopista A-7 i després d'una baixada de dos quilòmetres arribem a Rafelbunyol.

33,8 km.

Arribem a Rafelbunyol. Rafelbunyol és un municipi que té 5.015 habitants. Es troba a la comarca de l'Horta Nord i a uns 32 metres sobre el nivell del mar. En esta localitat l’economia varia entre el cultiu de cítrics i algunes hortalisses, i la indústria.

En el nucli urbà destaca l'església parroquial de Sant Antoni Abad, obra del segle xviii, amb campanar de tres cossos. La planta és de creu llatina i posseïx una volta de canó. Als costats s'obrin quatre capelles amb voltes.

Travessem la població passant pel costat de l'Ajuntament, i després d'això girem per la segona a l'esquerra, pel carrer Major, passem llavors pel costat de l'església. Després girarem a la dreta pel carrer Trencat que en la següent bifurcació deixarem a l'esquerra i uns metres més avant ens trobarem l'estació de Metrovalencia de Rafelbunyol.