Oci i Cultura - Bicimetro

El Parque Natural del Túria (3)

Eixida: estació de la Pobla de Vallbona de la L2.
Arribada: estació de Manises de L3, L5 i L9.
Distància: 23 km.
Dificultat: mitjana-alta.

La ruta proposada discorre, quasi tota, paral·lela al riu Túria. Primer, pel marge esquerre, i una vegada creuat el pont vell de Riba-roja, continuarem pel marge dret fins a Manises. Durant eixe recorregut, passarem per unes quantes urbanitzacions que estan pràcticament pegades al riu, com són la masia de Tràver, València la Vella i la Presa. A pesar de tot, ens sorprendrem veure que, fins i tot, queden trams amb una exuberant vegetació de ribera, i zones on el riu encara no ha perdut la seua identitat i encant. D'ací, que, amb la seua recent declaració de parc natural, servisca per a conservar-lo en eixe estat, i fins i tot millorar-lo.

0 km.

Comencem la ruta en l'estació  de la Pobla de Vallbona. Eixim cap a la carretera pel camí d'accés a l'estació baixador. Continuem cap a l'esquerra, en direcció a Riba-roja, i travessem la via del tren per un pont.

Darrere haurem deixat, a 1,5 km, la Pobla de Vallbona. Esta població de la comarca del Camp de Túria, té 17.000 habitants, aproximadament. 

Del seu patrimoni cultural, destaca l'església de Sant Jaume. La façana és senzilla i té un campanar de planta octogonal. En la cúpula crida l'atenció les teules vidriades de tonalitat verdosa. En la sagristia hi ha una taula que representa Santiago Apòstol pelegrí.

Molt més recent és l'església de la Santíssima Trinitat i de Sant Josep. La façana és d'estil classicista i va ser construïda entre el 1947 i el 1957. Situada al nord del nucli urbà, es localitza l'ermita de Sant Sebastià, erigida en honor al patró del municipi. Podem visitar l'Ajuntament. Edifici d'arquitectura eclèctica de principi del segle xx. De la seua façana cal destacar la volada, la balconada amb balustre i el rellotge. La Casa de Cultura es troba al seu costat i també té interés. Als afores del municipi es troba el mas de Tous o Villaflora. La seua construcció data de finals del segle xiv. La masia consta de diversos i amplis habitatges, a més de les construccions dedicades a magatzems i estables.

1 km.

Atenció a este punt, perquè hem d'abandonar la carretera i desviar-nos a la dreta per un camí agrícola asfaltat. Trobarem unes casetes de camp en ruïnes.

2,9 km.

Cruïlla de camins. Davant, unes marques blanca i groga de senda de xicotet recorregut. Girem a l'esquerra. Uns 100 metres més avant ens trobem una bassa i un cartell indicador del molí de Quelo, que no agafarem.

3,4 km.

Cruïlla en forma de T. Continuem a la dreta, per una pista de terra (antiga senda de ramat) seguint les indicacions del pal de la senda de xicotet recorregut (monestir del cister el Molinet).

4,2 km.

Deixem esta pista de terra i girem a l'esquerra, travessem una xicoteta séquia amb una caseta motor. El camí asfaltat és prou estret i tranquil, encara que cal prestar atenció als vehicles que vénen de cara. Coincidim durant este tram amb la ruta 8. El recorregut per este tram del riu és molt agradable i ens oferix un paisatge ple de vegetació de ribera, figueres de pala, canyars i tarongerars, que acaba amb una vista panoràmica del poble.

7 km.

Continuem a la dreta. Uns 300 metres més avant, el camí s'eixampla just en arribar a una caseta i un gran nesprer. Des d'ací tenim una bona vista del poble on destaca l'església.

8,3 km.

Abans d'arribar a la carretera de la Pobla de Vallbona - Riba-roja, per la qual iniciem la ruta, ens desviem a la dreta per a creuar el riu Túria pel pont vell. Va ser construït en el segle xvii i va estar molts danyat en la riuada de 1957, per la qual cosa es va construir un nou pont a escassos metres. Ara és un pont de vianants i ciclistes.

Una vegada en l'altre marge del riu, i a la dreta, tenim la possibilitat d'entrar al nucli urbà.
Seguim a l'esquerra i a uns 100 metres arribem a la carretera que puja a Riba-roja. Podem acostar-nos a visitar esta població i conéixer part del seu patrimoni.

L'església de l'Assumpció, acabada a finals del segle xviii. Única església de tota la comarca del Camp de Túria que té dos torres campanars idèntiques. És interessant visitar el conjunt arquitectònic que forma l'església i l'Ajuntament. L'asil col·legi de la Sagrada Família. On destaca la capella d'estil neogòtic. Conjunt construït entre finals del segle xix i principi del xx. El palau senyorial dels Comtes de Revillagigedo. És l'edifici més antic i va ser una alcassaba musulmana, a la qual es van afegir elements arquitectònics posteriors, com la finestra geminada del gòtic (segle xv). L'edificació està realitzada amb maçoneria i fàbrica de rajola. El jaciment arqueològic del pla de Nadal. Restes d'un palau d'època visigoda del segle vii dC.

Un dels jaciments més importants d'esta època de la Comunitat Valenciana. El parc municipal Maldonado. Disposa d'una via fèrria per a realitzar un xicotet recorregut en trens de vapor a escala reduïda, ideal per als més menuts. També trobem el model d'un tren de rodalia que va estar en servici fins a finals de la dècada dels 80 del segle xx.

8,6 km.

Punt conflictiu. El millor que podem fer és baixar de la bicicleta i creuar la carretera (que sol tindre prou de trànsit), i continuar pel voral de l'esquerra uns 50 metres on veurem un cartell indicador de camí tallat abans d'arribar a la discoteca. Continuem este camí a l'esquerra.

9,8 km.

Urbanització la masia de Tràver. Hi ha una cadena que la passem per un lateral i a uns 50 metres més avant, trobarem un carreró a l'esquerra (cantó del carrer d’Iregua), amb una altra cadena que traspassem fins a arribar a un camí de terra. Continuem a la dreta.

10,4 km.

El camí es convertix en senda. A la dreta, a la part alta, un parc amb un mirador. Estem en el límit del Parc Natural del Riu Túria. Comença un tram amb magnífica vegetació de ribera i alguns pins gegants.

10,6 km.

Deixem la senda i descendim cap a un transformador en l'esplanada al costat del riu. Destaquen els xops de grans dimensions i a uns 200 metres hi ha un gual per on solen creuar el riu els cavalls. Continuem a la dreta cap al camí que porta a les cases de la urbanització, per a més avant seguir a l'esquerra, per un camí amb millor traçat, que ens porta a un camp de futbol.

11,2 km.

Seguim recte per a introduir-nos en un canyar. A la dreta, un camí asfaltat on està el parc infantil i la zona esportiva de la urbanització. Uns 100 metres més avant, seguim la senda a la dreta, per a passar per davall d'una gran canonada i uns bancals amb cultius abandonats. Arribem a una pista que agafem a l'esquerra, cap a les cases. El camí ara està asfaltat.

11,7 km.

Seguim recte pel costat de la paret de les cases. Descendim un xicotet tram amb ferm de terra, fins a arribar a la nova zona urbanitzada de València la Vella. Continuem per asfalt rodejant la urbanització.

12,6 km.

Ens desviem a l'esquerra en arribar a la caseta de les bústies dels veïns de la urbanització. Uns 100 metres més avant, trobem un camí de terra que puja cap a unes cases. Seguim recte per asfalt.

13,2 km.

Atenció a esta desviació del costat d'uns xalets. Hem de seguir a la dreta, ja que el camí de l'esquerra baixa cap al riu i no té eixida. A uns 100 metres, un encreuament amb un hort de tarongers i un pal elèctric. Continuem a l'esquerra per una pista de terra.

13,6 km.

A l'esquerra, i abans d'arribar a passar per davall d'una línia elèctrica, hi ha un camí poc traçat que conduïx a unes trinxeres de la Guerra Civil.

14 km.

Ens desviem a l'esquerra en arribar a un garrofer del costat del camí. Pròxima està la via desmantellada de Renfe que unia València amb Riba-roja i Llíria.

14,5 km.

A l'esquerra del camí, una cova refugi excavada en la paret d'un xicotet monticle. A uns 200 metres, i també al costat del camí, ens trobarem un jaciment arqueològic València la Vella. Presenta una sèrie de ruïnes i muralles d'època romana. Ocupa un emplaçament estratègic entre el llit del riu Túria i el barranc del Pou.

14,7 km.

El camí ara està asfaltat just en entrar a la urbanització. Descendim i en arribar al barranc, a l'altura del km. 15, tenim dos opcions. La primera consistix a desviar-nos a l'esquerra per una senda entre canyes, que pot presentar dificultats en època de pluges. En este itinerari apareixeran uns quants encreuaments de sendes i hem d'anar sempre a la dreta, perquè els de l'esquerra es fan impracticables per al pedaleig, per l'excessiva vegetació, sobretot albarzers. En un dels encreuaments un gran pi ens servix de referència, prompte arribem a una altra zona urbanitzada junt amb el riu, que travessem (a uns 400 metres), fins a arribar a les últimes cases, i descendir, a l'esquerra, cap al riu.

L'altra opció, menys complicada, és seguir recte pel camí asfaltat de la urbanització, per a després girar a l'esquerra, i descendir cap al riu.

16 km.

Arribem a la ribera del riu Túria. Trobem una torreta o sifó de la conducció d'aigües potables de València. Continuem per un camí estret i amb frondosa vegetació al costat del riu Túria, i passem una tanca que impedix el pas de vehicles de motor.

16,4 km.

Estem en la confluència del canal Xúquer-Túria, on les aigües del Xúquer aporten el seu cabal al Túria. Cal baixar, amb precaució, per un xicotet escaló, cap a la caseta. Prompte el camí s'eixampla i apareix en este entorn fluvial, el mesurador del cabal del riu i les instal·lacions d'aigües potables de València i davant, en la part alta, el Mirador del Rei.

17 km.

Àrea recreativa de l'assut de la Séquia Reial de Montcada, coneguda popularment com la Presa. Des d'esta assut, la séquia inicia el seu recorregut de més de 30 quilòmetres per l'horta fins a Puçol.

La Séquia Reial de Montcada és un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes. Els seus orígens es troben en la València musulmana, amb una història de més de 800 anys.

Eixim d'esta zona, amb bancs, parc infantil i barbacoa, per a, després de creuar una xicoteta tanca que impedix l'accés de vehicles motoritzats, dirigir-nos a l'esquerra, cap a un conjunt de cases que conformen la urbanització la Presa. Seguirem uns mollons de la conducció d'aigües potables de València.

18 km.

Arribem al gran viaducte de l'autovia A-7. Una vegada passat el pont, hi ha un camí a la dreta que seguix el curs del barranc i que no agafem. El nostre itinerari continua recte cap a la pineda on hi ha dos sendes amb pronunciat pendent. És preferible agafar la de la dreta.

Passem una tanca i deixem la senda. Continuem el camí asfaltat que accedix a unes cases. Cent metres més avant, ens desviem a l'esquerra pel camí de la Cova. Un xicotet tram està asfaltat, després, el ferm és de terra durant quasi 1 quilòmetre, i més tard torna a estar asfaltat fins a Manises.

19,8 km.

Masia de la Cova. Antiga masia dedicada a l'explotació agrícola i ramadera. En un futur este entorn canviarà, perquè hi ha un projecte d'urbanització de tota la partida.

20 km.

Ens desviem a l'esquerra, cap a la residència d'ancians. El paviment està empedrat i després és de terra, al costat dels xiprers, fins a arribar al barri de Sant Francesc.

20,8 km.

Pavelló d'esports i 200 metres més avant hem arribat a una rotonda. Des d'ací continuarem recte pels carrers de la població fins a l'estació de metro Manises.

El nucli urbà de Manises està situat a uns 50 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Té una població de quasi 30.000 habitants.

Manises ha estat sempre vinculat a l'artesania de la ceràmica (més de set-cents anys d'activitat ceramista). El paisatge urbà està impregnat d'això, com ho testifiquen: el monument al ceramista de l'avinguda de Blasco Ibáñez; l'antiga escola de ceràmica; la façana del mercat municipal els Filtres, decorada amb nombrosos taulellets ceràmics en què es representen els usos i els costums dels mercats en el segle xviii; les façanes de les antigues fàbriques J. B. Huerta Aviñó i F. Valldecabres. En els diversos parcs, places i jardins hi ha representacions en taulellets ceràmics de diversa temàtica: en el parc dels Filtres, la història de la Comunitat Valenciana; en el jardí el Boscany, jocs infantils; en el parc del Carme, parc infantil decorat amb taulellets ceràmics que representen la història del ferrocarril de Manises. En la plaça de Rafael Attard, uns murals ceràmics amb motius marins. En la plaça d'Espanya, uns detalls ceràmics homenatgen l'aigua. També es pot visitar el Museu de Ceràmica de Manises, instal·lat en un antic casalot del segle xviii. Disposa d'una completa col·lecció de ceràmica produïda a Manises des del segle xiv fins al xx. I, finalment, la visita es completa amb un passeig per les botigues i tallers de ceràmica. El patrimoni religiós el compon, principalment, l'església parroquial de Sant Joan Baptista (1734-1751). Destaca la cúpula coberta de teules de reflex daurat, única en el món. Temple neoclàssic de planta de creu llatina enquadrada en un rectangle. La capelleta de Sant Antoni. Es pensa que va ser una capella de la primitiva església, construïda en el segle xiv, i va ser remodelada en el segle xix, i posteriorment l'any 2002.

Hi ha la possibilitat de realitzar un circuit mediambiental (passeig per l'horta) de quasi dos quilòmetres de longitud, amb dos variants: passeig per la séquia tapada, o passeig per les sendes del riu Túria. Uns taulellets interpretatius, fets de ceràmica, mostren la flora i fauna autòctones.

23 km.

El final de l'itinerari és l'estació Manises de la L3, L5 i L9 de Metrovalencia. Al costat d’esta, es troba també l'antiga estació de Renfe.

1