Oci i Cultura - Metrorutes

València, un passeig per l´Horta Nord

L'Horta Nord és la més septentrional de les quatre subcomarques en què es dividix l'Horta. Limita al nord amb el Camp de Morvedre; a l'est, amb el mar Mediterrani; a l'oest, amb el Camp del Túria, i al sud, amb l'Horta Oest i amb el terme municipal de València.

El seu relleu és molt senzill, ja que es tracta d’una gran plana que s'estén de nord a sud, i té com a centre, tant demogràfic com econòmic,  la ciutat de València.

Mapa de la ruta

El recorregut per esta comarca permet al viatger conéixer diverses poblacions d'interés per diversos motius:

El municipi de Rafelbunyol, final o principi del nostre itinerari, amb una extensió aproximada de 4,2 km2 està situat en esta comarca, que limita al nord i nord-est amb el terme del Puig de Santa Maria, a l'est i sud-est amb el de la Pobla de Farnals; al sud amb el termes municipals de Museros i Massamagrell i a l'oest amb el terme municipal de Nàquera. Emmarcat en una comarca històrica agrícola. Rafelbunyol, igual que tots els municipis de l'Horta Nord, tenia una economia marcadament agrícola, i destacava el cultiu de taronja, oliveres, vinyes i garrofers.

La Pobla de Farnals està situada al nord de la comarca, a la meitat de camí entre Sagunt i València, pròxima a la població del Puig. En la seua orografia es poden distingir dos zones diferenciades: el litoral format per la platja de fina arena, en gran part urbanitzada, i la zona més interior on es troba la població, rodejada de terreny dedicat al cultiu intensiu d'hortalisses, cítrics i fruiters.

La vila de Massamagrell està situada a quinze metres d'alçària sobre el nivell del mar. Delimita al nord amb els termes de Rafelbunyol i la Pobla de Farnals, per l'est, amb el mar Mediterrani, amb una extensió de platja de 300 metres lineals i pel sud, amb Massalfassar. Són d'interés cultural les visites al convent de Santa Maria Magdalena, el Molí de la Magdalena o de Blai i l'Església Parroquial de Sant Joan Apòstol i Evangelista.

Al municipi d'Almàssera és interessant visitar el seu Museu de l’Horta que pretén crear una consciència cultural del valor real que té l'horta com a patrimoni de tots els valencians. A l’interior s'arreplega una mostra dels diferents aspectes que han conformat la vida i el treball de les gents de l'horta. Este museu es troba rodejat de camps de cultius i alqueries que transporten el visitant als temps dels nostres avantpassats.

El poble d'Alboraya, ja quasi enclavat dins dels límits de la capital, per la proximitat a un dels barris més característics de València, Benimaclet, té una fèrtil horta regada amb les aigües de la séquia de Rascanya a través de la séquia de la Mar, la de Vera, la del Rescolador..., amb gran varietat de cultius, posseïx un conjunt de valors agrícoles, tècnics, històrics, econòmics i socials que assimilats pel poble formen part de la seua cultura i hàbits de vida. De tots els cultius, potser el més representatiu de la població, i per extensió de la comarca siga la xufa, tubèrcul del qual s'obté la beguda més característica de la província, l'orxata.

1.- Raflebunyol

  • L3  Rafelbunyol

2.- La Pobla de Farnals

  • L3  La Pobla de Farnals

3.- Massamagrell

  • L3  Massamagrell

4.- Almàssera

  • L3  Almàssera

5.- Alboraia

  • L3 L9  Alboraya-Peris Aragó