Noticia

El metro València complix 30 anys en servei amb prop de 1.400 milions de viatgers transportats

El 8 d’octubre de 1988 es va obrir el primer tram subterrani entre les estacions de Beniferri i Hospìtal

En estes tres dècades Metrovalencia ha anat creixent fins a comptar hui amb més de 26,5 quilòmetres de túnel i 35 estacions subterrànies

El 8 d’octubre de 1988, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) posava en servei el primer tram subterrani que permetia que València es convertira en la tercera ciutat espanyola amb metro, junt amb Madrid i Barcelona.
 
Este primer tram subterrani unia les línies de ferrocarril de via estreta del nord de la ciutat en direcció a Llíria i Bétera, amb la del sud cap a Villanueva de Castellón, a través d’un túnel de set quilòmetres de longitud, amb huit estacions: Beniferri, Campanar-La Fe, Túria, Ángel Guimerà, Plaça Espanya, Jesús, Patraix i Hospital (hui Safranar).
 
El túnel descendia al subsòl des de l’estació en superfície d’Ademuz (hui Empalme) i eixia novament a cel obert en València Sud. Posteriorment, es va obrir, també en superfície, l’estació de Sant Isidre.
 
FGV va iniciar el seu servei comercial l’1 de gener de 1987, una vegada completat el procés de transferència de les línies de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta) a la Generalitat, però no va ser fins al 8 d’octubre de 1988 quan va entrar en funcionament el primer tram subterrani.
 
En estos 30 anys, les línies de metro i tramvia de València i la seua àrea metropolitana, denominades comercialment com Metrovalencia des de 1998, han desplaçat més de 1.380 milions d’usuaris.
 
La xarxa de Metrovalencia ha anat creixent fins a consolidar-se com una explotació que combina metro, tramvia i servei de rodalia. En 1988 comptava amb 123,7 quilòmetres de xarxa -dels quals únicament 7 eren subterranis-, amb 79 estacions -huit soterrades- i 18.324.124 viatgers.
 
Hui en dia estes xifres han augmentat fins a aconseguir els 156 quilòmetres -26,5 quilòmetres en subterrani-, 138 estacions -35 soterrades-, i 63.843.233 usuaris acumulats en 2017.

Evolució de la xarxa
 
Després de l’obertura del primer tram subterrani, el 21 de maig de 1994 es va posar en servei la Línia 4 de tramvia, amb 9,7 quilòmetres i 21 parades. Esta actuació va permetre que la ciutat de València fóra pionera a Espanya en la reimplantació d’este sistema de transport.
 
Quasi set anys després de l’obertura de les primeres estacions de metro, el 5 de maig de 1995, va entrar en funcionament un nou tram entre les estacions de Palmaret i l’estació d’Alameda, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava.
 
El 16 de setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des de l’estació d’Alameda fins a la d’Avinguda del Cid i es va posar en servei el ramal entre Colón i Jesús, arribant així el metro al centre de la ciutat. A més, s’aconseguia la connexió amb Renfe, gràcies a l’estació de Xàtiva.
 
En 1999, es va completar l’arribada del tramvia fins a Televisió Valenciana (TVV) i Fira València i del metro fins a Mislata-Almassil. En 2001 es va inaugurar la nova estació d’Empalme, que es convertix en un important eix intermodal de València i la seua àrea metropolitana.
 
A l’abril de 2003 es va posar en funcionament el primer tram de la nova Línia 5, amb tres noves estacions (Aragó, Amistat i Ayora) i 2,3 quilòmetres de recorregut, que proporcionaria en el futur un enllaç entre la fatxada marítima de València i l’Aeroport de Manises.
 
El 22 de setembre de 2004 s’inaugura l’estació subterrània de Torrent Avinguda que s’afegeix a l’antiga estació d’este municipi de l’Horta Sud. Un any després, el 3 d’octubre de 2005 s’obri l’estació de Bailén.  Concebuda com a nucli intermodal de la xarxa de Metrovalencia, connectada amb la estación central. Este mateix any el tramvia arriba fins a LLoma Llarga i Mes del Rosari.
 
El 3 de juliol de 2006 va tindre lloc en el tram subterrani, entre les estacions de Plaça´d’Espanya i Jesús de la Línia 1 de Metrovalencia, l’accident més greu de la història de FGV, amb un balanç de 43 morts i 47 ferits. El procés judicial seguix obert. Deu anys després, el 3 de juliol de 2016, amb la presència dels membres de l’Associació de Víctimes del Metro 3J i representants de les institucions valencianes, l’estació de Jesús recuperava el seu nom original, que havia sigut modificat anys abans.
 
En 2007 es va aconseguir completar la connexió entre port i aeroport. A l’abril es va posar en servei la nova estació d’intercanvi de la Línia 5 Marítim Serrería i la prolongació en superfície, fins a la dàrsena del port (parada de Neptú, denominada hui en dia Marina Reial Joan Carles I).
 
En l’altre extrem de la Línia 5, el mateix mes d’abril es va obrir el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i l’Aeroport de Manises. Amb l’obertura d’estos nous trams es configura un important eix de transport públic que connecta els tres grans centres generadors de mobilitat de l’àrea metropolitana: port, aeroport i estació central de Renfe.
 
A l’octubre d’eixe mateix any entrava en circulació la línia 6 entre la plaça Tossal del Rei i l’estació de Marítim-Serrería, a través d’un recorregut de 9,2 quilòmetres.
 
Al desembre de 2010 obrin les estacions subterrànies d’Alboraya (Palmaret i Peris Aragó) i al maig de 2011 les de Benimàmet i Els Carolinas-Fira que van substituir a les antigues estacions en superfície.
 
El 6 de març de 2015 metro arriba fins Riba-roja de Túria, després d’anys d’espera, coincidint amb la reestructuració de la xarxa de Metrovalencia i el canvi de nomenclatura de les línies.
 

Des de l’estació de Roses, el traçat discorre pels termes municipals de Manises i Riba-roja, amb una longitud de 9.467 metres, 640 soterrats, i 8.516 metres en superfície. Compta amb quatre noves parades, la de La Cova, La Presa, Masia de Traver i Riba-roja de Túria. En juliol de 2018, s’ha obert el nou baixador de València la Vella.