30 anys de metro

Data: Del 15 al 29 d’octubre   (Tancada des del 30 d’octubre per motius de manteniment)

Horari de la sala lametro: Dilluns a dissabte 10:30 a 13:30 i 17:00 a 19:00

30 Anys de metro

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) celebra l’octubre de 2018 el 30 aniversari del primer viatge del metro de València.

La posada en marxa d’aquest primer tram subterrani entre les estacions d’Hospital i Beniferri va ser el primer pas del procés d’ampliació i modernització de la xarxa, transferida a la Generalitat en 1986.

L’ampliació de Metrovalencia continua amb l’inici de les obres de la línia 10, que unirà el centre de la ciutat de València, des del carrer Alacant, amb el barri de Natzaret.

Por fin València tiene metro

8 d'octubre de 1998. Per fí València té metro.

El 8 d’octubre de 1988 es va fer el primer viatge pel subsòl de la ciutat. Per fi València tenia metro i es convertia en la tercera ciutat espanyola a disposar d’aquest sistema de transport metropolità, després de Madrid i Barcelona.

Aquesta primera connexió soterrada va ser executada pel Ministeri de Transport i va permetre condicionar un túnel de set quilòmetres amb huit estacions (Beniferri, Campanar-La Fe, Túria, Àngel Guimerà, Plaça Espanya, Jesús, Patraix i Hospital –hui Safranar–), que connectava les línies del nord (Llíria i Bétera) amb la del sud (Villanueva de Castellón).

El túnel baixava al subsòl des de l’estació en superfície d’Ademús (hui Empalme) i eixia novament a cel obert en Sant Isidre per a connectar amb València Sud.

El tram subterrani

El tram subterraniLa nova penetració subterrània va provocar la modificació de la xarxa d’FGV, fins aleshores dividida en dos, que amb el nou túnel quedava unida i integrada. La xarxa s’unificava amb quatre línies en servei, en què els trens funcionaven com a llançadores.

Per a la construcció d’aquest tram subterrani es va excavar entre pantalles, des de la superfície fins a la cota inferior de la volta. El pressupost fou de 8.500 milions de pessetes. A esta xifra cal afegir la inversió corresponent a l’obra de congelació en l’estació de Jesús, que va ser superior als 2.000 milions de pessetes.

En aquesta etapa constructiva va ser necessària tota una operació de retirada, manteniment en vivers i posterior replantació dels arbres de la Gran Via Ferran el Catòlic.

Tots els problemes derivats de la presència d’aigües subterrànies van ser resolts mitjançant sistemes de bombament tradicional, exceptuant el cas de l’estació de Jesús.

L’estació de Jesús

Aquesta estació s’havia de construir a més profunditat, amb l’objecte d’alliberar un col·lector de la xarxa de sanejament municipal. En excavar a més profunditat, es va trobar un riu subterrani amb un cabal important que va paralitzar els treballs.

Estació de Jesús de Metrovalencia

Després d’aplicar-hi tècniques de bombament tradicional i el sistema Well Point, es va decidir emprar una nova tècnica sofisticada de congelació, amb nitrogen líquid, sobre un tram de 150 metres, que es va convertir en una de les obres d’Europa més importants en l’apliació d’aquesta tècnica.

Metrovalencia creix

El tramvia de València. 21 de maig de 1994Primer tram de la Línia 4 del tramvia

Transcorreguts uns anys des del 1988, el 21 maig de 1994 es va posar en servei el primer tram de la Línia 4 del tramvia.

Amb aquesta actuació, València va ser pionera a Espanya en la recuperació d’aquest sistema de transport.

El primer tram de la línia 4 del tramvia tenia 9,7 quilòmetres de longitud i 21 parades.

 

Alameda

Vora set anys després de l’obertura del primer tram subterrani, el 5 de maig de 1995 es va posar en funcionament un nou ramal del metro entre les estacions de Palmaret i l’estació d’Alameda, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava.

Xàtiva-Colón

El 16 de setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des de l’estació d’Alameda fins a la d’Avinguda del Cid i es va posar en servei el ramal entre Colón i Jesús. Esta actuació va constituir una fita clau en l’evolució de Metrovalencia i en el desenvolupament del transport públic de la capital i la seua àrea metropolitana, en arribar al cor de la ciutat, tant financer, com empresarial i comercial. A més, s’assolia la connexió amb Renfe, gràcies a l’estació de Xàtiva.

Altres ampliacions

Després de diverses ampliacions en 1999, com ara l’arribada del tramvia fins a Televisió Valenciana i Fira València, i del metro fins a Mislata-Almassil, l’any 2001 s’inaugurà la nova estació d’Empalme, que va esdevenir un important eix intermodal de València i l’àrea metropolitana.

Primer tram de la Línia 5

Arribats al segle XXI, amb la denominació comercial de Metrovalencia, vigent des de 1998, la xarxa de transport metropolità continua creixent. L’abril de 2003 es va posar en funcionament el primer tram de la nova Línia 5, que enllaçarà la façana marítima de València i l’Aeroport de Manises. Compta amb tres noves estacions (Aragó, Amistat i Ayora) i té 2,3 quilòmetres de recorregut.

Estacions d'Aragón i Torrent Avinguda

El 22 de setembre de 2004 s’inaugura la estació subterrània de Torrent Avinguda que s’afegeix a l’antiga estació d’este municipi de l’Horta Sud.

Un any després, el 3 d’octubre de 2005, s’obri l’estació de Bailén, va ser concebuda com a nucli intermodal de la xarxa de Metrovalencia, conectada amb la futura l’estació central. Este mateix any el tramvia arriba fins a LLoma Llarga i Mas del Rosari.

3 de juliol de 2006, el record més trist

Recuperació del nom de l'estació de JesúsEl 3 de juliol de 2006 va succeir en el tram subterrani entre les estacions de Plaça d’Espanya i Jesús de la Línia 1 de Metrovalencia l’accident més greu de la història d’FGV, amb un balanç de 43 morts i 47 ferits. El procés judicial continua obert.

Deu anys més tard, el 3 de juliol de 2016, amb la presència dels membres de l’Associació de Víctimes del Metro 3J i representants de les institucions valencianes, l’estació de Jesús recuperava el seu nom original, que s’havia modificat temps arrere.

 

 

 

Connexió Port-Aeroport

En 2007 es va assolir l’esperada connexió entre el port i l’aeroport. A l’abril es va posar en servei la nova estació d’intercanvi de la línia 5 Marítim-Serrería i la prolongació en superfície, fins a la dàrsena del port (parada de Neptú, denominada actualment Marina Reial Joan Carles I).

Però aquell 2007 es va assolir una fita més. A l’octubre es posava en servei la línia 6, que fa el trajecte entre la plaça Tossal del Rei i l’estació de Marítim-Serrería amb un recorregut de 9,2 quilòmetres.

A l’altre extrem de la línia 5, el mateix abril es va obrir el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i l’Aeroport de Manises. Amb l’obertura d’aquests nous trams es configura un eix important de transport públic que connecta els tres grans centres generadors de mobilitat de l’àrea metropolitana: port, aeroport i estació central de Renfe.

Alameda

Benimàmet Aeroport

A més, el desembre de 2010 obrien les estacions subterrànies d’Alboraia (Palmaret i Peris Aragó) i, el maig de 2011, les de Benimàmet i Les Carolines/Fira, que van substituir les antigues estacions en superfície.

El 6 de març de 2015 el metro arriba fins a Riba-roja de Túria, coincidint amb la reestructuració de la xarxa de Metrovalencia i el canvi de nomenclatura de les línies.

Des de l’estació de Roses, el traçat discorre pels termes municipals de Manises i Riba-roja, amb una longitud de 9.467 metres, 640 soterrats i 8.516 metres en superfície. Compta amb quatre noves parades: La Cova, La Presa, Masia de Traver i Riba-roja de Túria. En juliol de 2018, s’ ha obert el nou baixador de València la Vella.

Avantatges del metro i el tramvia

Avantatges de viatjar amb metro i amb tramvia

  • No has de conduir, un professional s’encarrega de fer-ho.
  • No necessites fer la revisió  del vehicle. Nosaltres ho fem per tu.
  • No has de parar en una gasolinera per a omplir el dipòsit  del vehicle.
  • Pots gaudir del viatge sol o en companyia, sense preocupar-te de qui condueix.
  • No cal que comproves els papers del cotxe i de l’assegurança. El nostre bitllet inclou l’Assegurança Obligatòria de Viatgers (AOV).
  • Oblida’t de buscar aparcament o aparcar a l’ombra a l’estiu.
  • Pots llegir, escoltar música, pensar…
  • Pots usar el mòbil o la tauleta  mentre viatges i fer servir les aplicacions.
  • El cotxe el neteges tu; el metro, nosaltres.
  • Amb el metro no contamines mentre viatges.
  • I recorda que la sinistralitat del transport públic és molt més baixa que la dels vehicles privats.

Un transport per a la ciutadania

Prioritat total

Metrovalencia és una explotació de transport de construcció moderna comparació amb metros més antics, per la qual cosa en matèria d’accessibilitat s’ha anat adaptant, i continua fent-ho, a les necessitats i exigències de tota classe de viatgers.

Les 35 estacions subterrànies de València disposen de 137 escales mecàniques i 84 ascensors, i les 103 en superfície estan dotades amb rampes per a salvar els desnivells entre el carrer i les andanes.

Des de 2017 l’empresa té un Pla d’Accessibilitat Universal que és el marc conceptual que articula, ordena i promou totes les iniciatives que FGV ha de desenvolupar per a complir la legislació vigent i atendre les exigències de les entitats de la discapacitat, a fi d’assolir un transport ferroviari que oferisca les mateixes oportunitats i prestacions a tota la població.

És la guia que dirigeix les accions i les noves iniciatives que impulsa FGV per a aconseguir un transport ferroviari accessible per a totes les persones, alhora que orienta tota l’acció de l’empresa tant en el present com per al futur.

Mirant al futur: la Línia 10

Mirant al futur: la Línia 10

Després d’uns anys en què l’expansió de la xarxa de Metrovalencia ha estat paralitzada, la Generalitat ha posat en marxa les actuacions necessàries per a reprendre les obres de la Línia 10 que unirà el carrer Alacant amb el barri de Natzaret.

El President de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar el 12 de juny de 2017 el desbloqueig de la Línia 10 de Metrovalencia.

Les obres, parades des de 2011, compten amb una inversió inicial de 50 milions d’euros, dels quals 30 els aporta l’Administració autonòmica i uns altres els conança la Unió Europea a través del programa operatiu de Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020.

Dades línia 10 carrer Alacant a Natzaret.

  • Longitud Total: 5320 metres
  • Parades: 8
  • Longitud tram subterrani: 2055 metres
  • Parades subterrànies: 3
  • Longitud tram Superfície: 2977 metres
  • Parades: 5

Fins a la façana marítima

FGV ha adjudicat l’assistència tècnica per a la redacció dels estudis i projectes de la futura Línia 10 de Metrovalencia entre el carrer Alacant i Natzaret, amb un pressupost de 1,15 milions d’euros (IVA inclòs).

Fins a la façana marítima

Juntament amb la redacció dels projectes constructius, FGV té previst completar els estudis enfocats a garantir la correcta denició de la línia, així com futures ampliacions de la xarxa de metro i tramvia de València i la seua àrea metropolitana.

En aquest context s’analitzen factors com ara la mobilitat urbana, demanda de viatgers, planicació d’inversions, etc., i s’elaboren projectes d’arquitectura i equipaments d’estacions subterrànies; infraestructura, superestructura i electricació; i de senyalització i comunicacions i integració, entre altres.

Fins a la façana marítima

En haver fet la connexió fins a Natzaret, esta línia enllaçarà amb l’actual xarxa tramviària de Metrovalencia a través d’un ramal que unirà el traçat actual amb la façana marítima.

Fins a la façana marítimaFins a la façana marítima

Cap a la millora de serveis i de freqüències

De manera paral·lela a les ampliacions de la xarxa de metro i tramvia previstes als pròxims anys, FGV ja treballa en els reptes que plantegen les noves polítiques de mobilitat, enfocades a reduir la presència dels vehicles privats en les zones urbanes i fomentar l’ús de transports col·lectius o no motoritzats.

Cal millorar la qualitat del servei que demanden uns clients i usuaris cada vegada més exigents, oferint una alternativa ecaç al vehicle privat.

Cap a la millora de freqüències i serveis

El Pla de Serveis de FGV contempla, en un horitzó a 10 anys, l’adopció d’una sèrie de mesures, l’objectiu de les quals és l’adequació de l’oferta de servici a la demanda de transport. Això comportarà una millora de les freqüències de pas en el conjunt de la xarxa.

Descarrega el fullet dels 30 anys de metrovalencia