El 18 d’abril de 2007 es van obrir al públic els trams entre Mislata Almassil i Aeroport i entre Marítim Serrería i Neptú
 
Les deu estacions inaugurades eixe dia han registrat 47,5 milions de moviments
 
De les instal·lacions construïdes en eixa època, Marítim-Serrería, amb transbord metro-tramvia, ha sigut la més utilitzada amb més d’11 milions d’usuaris

La connexió Puerto-Aeropuerto de la xarxa de Metrovalencia complirà demà el seu desé aniversari i en este temps ha superat els 186 milions de viatgers, en concret 186,6 milions, al sumar els desplaçaments en les estacions del destí de la Línia 5 obertes a l’abril de 2007 i les ja existents en eixe moment en el centre de la dita línia.
 
El 18 d’abril de 2007 es van obrir al públic les noves estacions de la prolongació de les Línies 3 i 5 de Metrovalencia que enllacen Mislata-Almassil i Aeroport. Dies abans es van posar en funcionament l’estació de Marítim-Serreria i el tram tramviari que unix esta estació, amb transbord gratuït, amb la parada de Neptú (hui Marina Reial Joan Carles I), en el Port de València.
 
Les deu noves estacions (Faitanar, Quarta de Poblet, Salt de l`Aigua, Manises, Roses, Aeroport, Marítim-Serrería, Francisco Cubells, Grau –hui Grao-Canaymelar- i Neptú –hui Marina Reial Joan Carles I-) han registrat 47,59 milions de moviments en esta dècada de servici, i la connexió Puerto-Aeropuerto s’ha convertit en un dels eixos més importants de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) gràcies a la nombrosa població a qui presta servici (València, Mislata, Quart i Manises), la  intermodalitat en el transport que permet (connexions entre barco, avió i ferrocarril) i la consecució d’una reivindicació històrica en la capital del Túria, acostar la fatxada marítima als ciutadans.
 
En total, amb una inversió de 200 milions d’euros, es van construir la desena d’estacions mencionades que, unides a les 11 ja existents en eixe moment (Mislata Almassil, Mislata, Nou d`Ocubre, Avinguda del Cid, Àngel Guimerà, Xàtiva, Colón, Alameda, Aragó, Amistat i Ayora), permeten l’actual connexió entre el Port i l’Aeroport en 45 minuts i del recinte aeroportuari al centre en 20 minuts.
 
En estos deu anys, s’han sobrepassat els 47 milions de viatgers en les deu estacions (en 2007 es van aconseguir els 2,7 milions; en 2008 els 4,5 milions; en 2009 els 4,5 milions; en 2010 els 5,1 milions; en 2011 els 5,2 milions; en 2012 els 5 milions; en 2013 els 4,7 milions; en 2014 els 4,6; en 2015 els 4,8; en 2016 els 5,1 i, fins a la data de present any, els 1,6 milions d’usuaris).
 
Si el conteo de clients es referix a tota la Línia 5 i no sols a estes deu estacions amb deu anys de vida, el còmput global al sumar les onze instal·lacions de Metrovalencia ja existents i en el mateix període és de 15,1 milions de passatgers en 2007; 16,5 en 2008; 16,9 en 2009; 16,8 en 2010; 15,9 en 2011; 14,6 milions en 2012; 14,6 milions en el 2013; 13,9 en 2014; 9,5 en 2015 i 9 en 2016. Cal tindre en compte que, des de 2015, la línia compta amb un sol recorregut, Aeroport-Marítim Serrería, i que abans tenia dos, el citat més el Torrent Avinguda-Marítim Serraría, hui convertida en la Línia 7, la qual cosa s’ha traduït en pèrdua de viatgers per a eixe trajecte, compensats amb els de la nova línia. Açò suposa un total de 186,6 milions d’usuaris de tota la Línia 5 en este període.
 
Les estacions
 
De les deu noves estacions de la Línia 5, nou van entrar en servici des del primer dia, però una, la de Faitanar, ho va fer el 16 de desembre de 2008, una vegada resolt el contenciós existent entre l’urbanitzador de diversos PAI de la zona i l’Ajuntament de Quart de Poblet, aliens totalment a FGV, que tenia la instal·lació preparada des del 18 d’abril de 2007.
 
En les noves estacions de la connexió Puerto-Aeropuerto es va produir un canvi de filosofia, ja que es van dotar a estes d’un disseny i funcionalitat no tinguda en compte abans, a excepció d’alguna estació en concret, com a Alameda de l’arquitecte valencià Santiago Calatrava.
 
Prova d’això és l’estació de Marítim-Serrería, l’única instal·lació subterrània d’Espanya que combina metro i tramvia, que constituïx una fita dins de la trama urbana on queden incardinadas. Es tracta d’un urbanisme “conceptual” i de qualitat, que conjuga la funcionalitat amb l’aposta per la creació de fites urbanes de primera magnitud. Per a això, el disseny de les instal·lacions perseguix l’objectiu d’aconseguir que l’estació quede com a element de referència. Salt de l’Aigua i Manises seguixen les mateixes pautes.
 
Quant a l’estació d’Aeroport, la funcionalitat és màxima, atés que, entre l’andana del metro i els avions en pista, només existixen 175 metres, la distància més xicoteta en qualsevol connexió entre aeroport i suburbà a Espanya.
 
De les estacions que esta setmana celebren aniversari, la més utilitzada ha sigut Marítim-Sererrería, amb 11.166.373 viatgers amb metro i 220.741 amb tramvia; seguida d’Aeroport, amb 8.113.015; Quart de Poblet, amb 6.541.532; Roses, amb 6.529.527; i Salt de l`Aigua, amb 5.736.927 passatgers.
 
Porta del turisme internacional
 
L’estació d’Aeroport s’ha convertit en una de les principals entrades turístiques de la capital del Túria, al traslladar a les milers de persones que arriben diàriament a l’aeroport de Manises -i als familiars i amics que acudixen a rebre’ls o despedir-los- fins al centre de la ciutat d’una manera ràpida i còmoda.
 
Quan es van a complir els deu anys de la seua inauguració, s’ha consolidat com la millor alternativa perquè els turistes, en especial els de procedència internacional, es desplacen fins al cor de València per a conéixer la seua història, patrimoni i gastronomia, busquen els seus hotels o s’acosten a fires, congressos o  grans esdeveniments que acull durant tot l’any la capital i la seua àrea metropolitana.
 
A més, l’estació d’Aeroport acull un Centre d’Atenció al Client, obert a l’agost de 2008, que informa en distints idiomes als visitants que arriben a l’aeroport de Manises de la xarxa de metro i tramvia i les millors opcions per a desplaçar-se fins als seus hotels, fires, concerts o grans esdeveniments a què acudixen.